Preguntes freqüents sobre Degeneració Macular Associada a l'Edat

La DMAE o Degeneració Macular Associada a l’Edat és una malaltia degenerativa de les cèl·lules de la zona central de la retina, la màcula. Com a conseqüència, es produeix una pèrdua de visió central.

Sí. Tot i que en l’actualitat es creu que es una continuació de la mateixa malaltia, la DMAE avançada té dues formes: la forma seca o atròfica i la forma humida o exsudativa.

Aquest tipus de DMAE es caracteritza pel creixement de vasos sanguinis anòmals que filtren fluids i sang a la màcula, que provoca que “s’ompli” la retina. Produeix la pèrdua brusca de la visió central. Aquest subtipus es considera una de les formes més avançades i greus de la malaltia.

És la forma més freqüent de la malaltia. En la degeneració macular seca es produeix una pèrdua progressiva de les cèl·lules de la màcula, cosa que provoca que es vegi la part central borrosa. A mesura que la malaltia empitjora, aquesta taca borrosa es torna permanent i això provoca la pèrdua de visió central. La progressió és lenta (anys) i la pèrdua de visió total pot implicar dècades.
A l’inici pot no donar símptomes i es diagnostica per controls oftalmològics. Si a més, apareix solament en un ull, és possible que la persona no se n’hagi adonat. Per aquest motiu, és molt important revisar cada ull per separat, i si experimenta visió borrosa, acudir de forma immediata al teu oftalmòleg.  

En general ens referim com a formes seques a la Maculopatia associada a l’edat (MAE), Degeneració Macular Associada a l’Edat (DMAE) precoç, intermèdia i avançada en la seva forma seca. Totes elles poden ocórrer en un o tots dos ulls.

1. En la MAE y DMAE precoç es produeixen depòsits groguencs de petita grandària sota la retina anomenats druses, que apareixen en general, a partir dels 50 anys. En fases inicials, no es produeixen símptomes ni pèrdua de visió.
2. En la DMAE intermèdia, les druses ja són d’una grandària mitjana o gran, i de vegades s’aprecia una zona borrosa central. En aquesta fase, és habitual que es necessiti més llum per poder llegir i fer altres tasques.
3. En la DMAE avançada seca, les cèl·lules encarregades de detectar la llum es troben afectades i es produeix una taca en la part central de la visió. Amb el temps, aquesta taca pot tornar-se més gran i fosca, que afecta en major mida la visió central, fins al punt que pot dificultar llegir o fins i tot reconèixer cares. 

Les druses maculars són depòsits de residus cel·lulars que el cos no és capaç d’eliminar a través de la circulació sanguínia i que s’emmagatzemen fins arribar a formar cúmuls en la màcula o al voltant del nervi òptic.

Les druses aïllades, no. No obstant això, la presència de druses i, més en concret, el seu nombre i mida, eleven el risc de que les formes seques i humides avancin, la qual cosa sí que pot causar pèrdua visual greu.

Tots els pacients que pateixen DMAE humida han tingut abans la forma seca. No obstant, la forma seca pot progressar i causar pèrdua visual per si mateixa, sense desenvolupar DMAE humida. D’altra banda, la forma seca pot passar de forma sobtada a forma humida, fins i tot des d’estadis inicials de MAE o DMAE precoç. No es pot predir si aquest canvi de seca a humida es produirà, ni tampoc quan ho farà.

Un símptoma precoç de DMAE és que les línies rectes es tornen ondulades. Si te n’adones que això passa, de forma aïllada o amb altres canvis en la visió central, és important acudir a l’oftalmòleg de forma urgent.

El símptoma més característic de la DMAE seca és la visió borrosa. Si et costa reconèixer cares, necessites més llum per llegir o realitzar qualsevol activitat, consulta amb el teu oftalmòleg.

La DMAE és molt comuna en persones d’edat avançada, tot i que pot aparèixer abans. Els principals factors de risc de patir DMAE són l’edat, fumar, l'obesitat, ser caucàsic, ser dona i tenir historial familiar de DMAE.

És una anàlisi ocular de tipus rutinari que permet veure la part posterior dels ulls (fundus) per veure la retina i es realitza en un entorn obscur. En ocasions, es poden dilatar les pupil·les

És una prova visual de primer diagnòstic. En una taula, a uns 6 m de distància, hi ha lletres de diferents mides. L’objectiu és determinar les lletres més petites que el pacient pot llegir.

Per la DMAE seca encara no existeix un tractament eficaç. Per aquest motiu, és tan important la seva detecció precoç.  

El tractament es basa en frenar el creixement dels vasos sanguinis anòmals que la provoquen per mitjà d’injeccions intraoculars de fàrmacs antiangiogènics. Aquestes injeccions paren el procés de pèrdua de visió i, en moltes ocasions, aconsegueixen inclús millorar la capacitat visual del pacient. L’inconvenient és que es tracta de teràpies a llarg termini que implica acudir a l’oftalmòleg un o dos cops al mes.

Llista d’alguns consells i recomanacions per a pacients amb dificultat per veure a causa de la DMAE:

• Canviar la pantalla de l’ordinador per una més gran, ajustar la mida de la font i augmentar el contrast. També pot ser una bona opció afegir sistemes de conversió de textos a àudio.
• Utilitzar alternatives als llibres de paper normal. Per llegir, emprar els llibres amb lletres grans, lectors electrònics, tauletes tàctils o llibres d’àudio. Algunes tauletes i telèfons intel·ligents tenen aplicacions que es poden incorporar per ajudar a les persones amb baixa visió, com l’augment de text.
• Existeixen aparells especials pensats per persones amb baixa visió. Alguns rellotges, ràdios, telèfons i altres aparells ja porten incorporats nombres de mida “Extra gran”. També existeixen rellotges que “parlen” per dir l’hora o altra informació important.
• A l’hora de veure la televisió interessa utilitzar una pantalla gran d’alta definició o apropar-se en funció de la pèrdua visual.
• Tenir una bona il·luminació a casa ajuda amb la lectura i altres activitats diàries de la llar.
• Busca suport. Tenir una degeneració macular pot ser molt difícil d’acceptar i és possible que les persones afectades facin molts canvis en la seva vida. És bo que el l’entorn familiar conegui la situació i s’involucri en ajudar en tots els aspectes.

La freqüència de les revisions depèn dels antecedents, factors de risc i aspecte de les lesions en el fons de l’ull. L’oftalmòleg li indicarà cada quant temps s’ha de revisar, però de manera orientativa un pacient amb les formes inicials (druses) s’ha de revisar un cop l’any, un amb DMAE seca, cada 6-8 mesos i un amb DMAE exsudativa cada 1-3 mesos.