L'estudi, publicat a la revista Ophthalmology Retina, l'ha coordinat el Dr. Javier Zarranz-Ventura oftalmòleg del Clínic i investigador del grup Inflamació ocular: estudis clínics i experimentals de l'IDIBAPS. El primer autor del treball és el Dr. Jordi Izquierdo-Serra, del mateix equip com a part de la seva Tesi doctoral dirigida pel Dr. Zarranz-Ventura i el Prof. Ricardo Casaroli-Marano.
La Degeneració Macular Associada a l'Edat o DMAE és una malaltia de la retina, en concret de la màcula, que afecta la visió central i pot produir punts cecs i visió distorsionada. Hi ha tres tipus de DMAE, en funció de l'etapa en què es troba la malaltia, precoç, intermèdia i avançada. Una de les formes avançades és la forma humida, també anomenada neovascular, que es caracteritza per un creixement anormal de vasos sanguinis sota la màcula, el que provoca una distorsió de la imatge.
La teràpia antiangiogènica és un tipus de tractament específic que inhibeix el creixement d'aquests vasos sanguinis anormals. "En el tractament de la DMAE la teràpia antiangiogènica ha representat un abans i un després en el tractament destinat a controlar la forma neovascular o humida de la malaltia", apunta Javier Zarranz-Ventura.
Analitzar dades de 1.600 ulls per predir la resposta al tractament
Per a l'estudi, els investigadors van analitzar si el tipus de lesió neovascular a l'ull influeix en l'eficàcia del tractament de la DMAE amb teràpia antiangiogènica, amb l'objectiu de conèixer si el fet de classificar la lesió a l'inici permet predir la resposta al tractament de un pacient determinat.
Per això, van utilitzar les dades recollides al registre nacional del projecte Fight Retinal Blindness Spain (FRB Spain), del qual l'Hospital Clínic Barcelona és el centre coordinador, analitzant 1.600 ulls classificats segons el tipus de lesió neovascular. Actualment, el registre compta amb més de 8.000 ulls tractats de més de 50 hospitals a nivell nacional.
El primer pas va ser classificar el tipus de lesió neovascular dins del registre, segons els quatre grups existents (segons la seva localització). Després es van comparar la visió inicial i la final, el nombre d'injeccions, el nombre de visites i el nombre de visites amb lesions actives, a més a més del fàrmac utilitzat a cada grup.
Els resultats demostren que les lesions tenen característiques clíniques diferents. “Hem demostrat que les lesions tipus 2 comencen tractament amb pitjor nivell de visió inicial però acaben amb millor visió, les lesions tipus 1 mostren més guanys però acaben amb nivells finals pitjors, i les tipus 3 s'inactiven més ràpidament que els altres tipus”, assenyala Javier Zarranz-Ventura.
Totes aquestes dades permeten establir una estimació pronòstica més precisa en el moment del diagnòstic inicial, cosa que permet personalitzar l'atenció per a cada pacient a través de la caracterització del tipus de lesió neovascular a l'inici del tractament intravitri.
Referència de l'article:
Izquierdo-Serra J, Martin-Pinardel R, Moll-Udina A, Bernal-Morales C, Garay-Aramburu G, Sanchez-Monroy J, Arruabarrena C, Fernandez-Hortelano A, Figueroa MS, Abraldes M, Lavid de Los Mozos FJ, Zapata MA, Ruiz-Moreno JM, Broc-Iturralde L, Gonzalez-Guijarro J, Escobar-Barranco JJ, Gallego-Pinazo R, Parrado-Carrillo A, Dotti-Boada M, Alforja S, Figueras-Roca M, Barthelmes D, Gillies MC, Casaroli-Marano RP, Zarranz-Ventura J; Fight Retinal Blindness Spain (FRB! Spain) Users Group. Macular Neovascularization type influence on anti-VEGF intravitreal therapy outcomes in Age-related Macular Degeneration. Ophthalmol Retina. 2023 Nov 2:S2468-6530(23)00573-0. doi: 10.1016/j.oret.2023.10.022.