Preguntes freqüents sobre la Cataracta

No. Però sovint es desenvolupen als dos ulls alhora o després d'un interval variable de temps.

Si, però es estrany. Són les anomenades cataractes congènites.

Al principi vostè no és conscient de que la cataracta s'està desenvolupant i inicialment no tindrà cap problema amb la seva visió. A mesura que la cataracta es desenvolupa, començarà a tenir disminució de la visió o notarà que cal canviar la correcció òptica de les ulleres més sovint del que és habitual.

A l'hospital hi ha un grup de professionals que tenen cura dels pacients amb cataractes, que inclouen infermeres, auxiliars d'infermeria, optometristes i oftalmòlegs. El dia de la cita li preguntaran quins són els seus problemes visuals i altres qüestions relatives al seu estat de salut general i medicacions que sol prendre. Li miraran la seva agudesa visual i faran altres exploracions amb un equipament especialitzat que els ajudarà a fer recomanacions respecte a quin pot ser el millor tractament per al seu problema visual. Li posaran gotes als ulls que dilataran la seva pupil·la per poder fer una revisió ocular completa i mirar l'ull per dins. Aquestes gotes faran que tingui visió borrosa fins passades unes hores. És per això que s'aconsella no conduir després de la cita a l'hospital. Mentre la seva visió sigui borrosa haurà de vigilar per on camina per no ensopegar.

Com que és una cirurgia intraocular la majoria d'oftalmòlegs aconsellen operar els dos ulls amb un interval d'uns dies entre un ull i l'altre perquè es considera més segur. D’aquest manera, es minimitza el risc de tenir una infecció als dos ulls. Generalment, s'intervindrà primer l'ull que tingui pitjor visió. A vegades és recomanable operar després l'altre, encara que no causi molèsties, per mirar de corregir la graduació de manera que vostè hi vegi de manera confortable amb els dos ulls alhora.

En els darrers anys s'ha utilitzat el làser excimer (p. ex. LASIK, PRK...) per reduir la necessitat de portar ulleres, sobretot en pacients joves amb miopia. Si a vostè li han fet algun tractament amb làser d'aquest tipus és molt important que ho digui als metges, optometristes i infermeres que l'atendran durant les visites. Els tractaments amb làser excimer a la còrnia alteren els càlculs necessaris per a determinar la potència de la lent intraocular que cal posar a dins l'ull durant la cirurgia de cataracta i, això, pot comportar que vostè tingui més risc de desenvolupar una miopia o hipermetropia residual postoperatòria.

No. Però durant els mesos o anys posteriors a la cirurgia vostè pot desenvolupar un engruiximent o opacitat de la càpsula posterior del cristal·lí, la membrana que hi ha darrere la lent intraocular. Això s'anomena opacitat de la càpsula posterior, provoca una disminució de la visió progressiva i li passa a un 10-15% dels pacients intervinguts de cataracta durant els 2 anys següents a la intervenció. Pot tractar-se de manera ambulatòria amb un làser, una intervenció molt efectiva, ràpida i indolora coneguda amb el nom de capsulotomia posterior amb làser YAG  i que, molt ocasionalment, pot causar un despreniment de retina o una inflamació intraocular.

S’ha de continuar posant totes les gotes normalment fins al dia abans de la intervenció. El mateix dia de la intervenció no es posi cap gota a l'ull que s’ha d'intervenir. A l'altre ull, en canvi, pot seguir posant-les com fa habitualment.

Sí. Si no li han indicat res al respecte. Prengui-se-les amb una mica d'aigua. A vegades es poden fer algunes excepcions amb alguns fàrmacs anticoagulants (Sintrom®) o antiagregants (aspirina) i amb alguns fàrmacs alfa- bloquejant que es prenen per la pròstata (com la tamsulosina).

Depenent del tipus de lents de contacte que porti serà necessari que les retiri abans de la medició de la lent intraocular que se li haurà d'implantar. Les lents de contacte distorsionen la còrnia i poden ser la causa d'un resultat "sorpresa" o inesperat en el càlcul de la lent intraocular. Rebrà instruccions específiques  al respecte.

El maquillatge ocular pot portar partícules i bacteris (particularment el llapis d'ull i la màscara de pestanyes), per tant és necessari que deixi de posar-se’l tres dies abans de la cirurgia i durant les dues setmanes posteriors.

La intervenció quirúrgica, generalment, se sol realitzar en menys de 20 minuts. No obstant, haurà d’estar unes dues hores a quiròfan, doncs la preparació i l’observació posterior a la cirurgia solen comportar una despesa de temps addicional.

La intervenció es fa mentre vostè està estirat sobre la seva esquena. Li taparan una part de la cara amb un llençol de paper estèril. Si té dificultats estant estirat o té claustrofòbia l'equip de professionals farà el possible perquè estigui tranquil i confortable abans i durant la intervenció. És aconsellable que expliqui les seves pors o preocupacions a les infermeres i metges abans de la cirurgia. Durant la intervenció el cirurgià utilitzarà un microscopi amb una llum brillant que juntament amb el llençol farà que no vegi la intervenció amb detall, sinó ombres, llums i  colors. També pot notar les mans del cirurgià o de l'ajudant reposant sobre el seu front o la seva galta. Durant la cirurgia també s'utilitza molt de fluid. A vegades una part d'aquest fluid es pot escapar per sota el llençol i pot mullar el costat de la seva cara fins a l'orella o la nuca, fent que tingui alguna lleugera molèstia. També pot sentir conversacions durant la intervenció. Poden ser relacionades amb la cirurgia o amb finalitats educatives o de qualsevol altre tema. No tracti d'intervenir-hi a no ser que se li demani l’opinió, doncs és important que vostè romangui immòbil durant tot el procediment.

No s’acostuma a sentir dolor. La majoria de pacients se sorprenen quan se'ls diu que la cirurgia s'ha acabat. Degut a la sedació que s'utilitza a la cirurgia, el més habitual és que estigui relaxat i que, fins i tot, s'adormi durant la intervenció. Alguns pacients poden notar una lleu incomoditat durant la intervenció pels instruments que s'utilitzen per a evitar que l'ull es mogui mentre es parpelleja.

La majoria de pacients estan desperts i relaxats durant la cirurgia i sovint recorden poques coses de l'acte quirúrgic. Els efectes que tenen els anestèsics i sedants son la raó per la qual s'aconsella que vingui acompanyat i que algú el porti de tornada a casa després de la cirurgia.

Depenent del tipus d'anestèsia que s'hagi utilitzat durant la cirurgia de cataracta pot ser que surti amb l'ull tapat o destapat.  En el primer cas, l'ull es pot tapar amb un apòsit o gassa ocular o amb un plàstic protector. El personal l'informarà del moment en què ha de retirar l'oclusió, que molt sovint serà l'endemà. Si la cirurgia es realitza amb anestèsia tòpica podrà sortir amb l'ull destapat, i és normal que durant les primeres hores del postoperatori hi vegi borrós.

El tipus d'anestèsia més utilitzada és amb gotes (anestèsia tòpica) o amb una injecció al voltant de l'ull (anestèsia retrobulbar, peribulbar o subtenoniana) amb o sense sedació intravenosa. Diversos estudis han demostrat que els resultats de la cirurgia de la cataracta mesurada en termes d'agudesa visual, funció visual, complicacions i satisfacció del pacient són semblants entre les diferents tècniques anestèsiques.

Molt ocasionalment, si hi ha alguna indicació mèdica, psicosocial o quirúrgica pot ser millor fer la cirurgia amb anestèsia general.

A mesura que l’ull s’estabilitza pot notar una fluctuació, borrositat o brillantor en la visió;  això es considera normal. També una especial sensibilitat a la llum intensa. Pot posar-se unes ulleres de sol si creu que li poden oferir més comoditat, però no són necessàries. Molt probablement les seves ulleres antigues no li vagin bé, fins i tot pot ser que hi vegi millor sense ulleres. No és perjudicial utilitzar-les fins a tenir la correcció òptica definitiva, al cap d’un mes aproximadament.

Molt pacients que s'intervenen amb anestèsia tòpica o regional (però especialment amb l'anestèsia tòpica) i si estan prou desperts per a adonar-se'n, experimenten unes sensacions visuals variables com la visió de llums, colors, moviments d'instruments o les mans o els dits del cirurgià.

L'ull necessita una mica de temps per a curar-se de l'agressió que suposa qualsevol intervenció, per petita que sigui. Les molèsties més freqüents després de la cirurgia de cataracta són un lleu envermelliment de l’ull, irritació o llagrimeig. Alguns pacients noten com van cicatritzant les ferides microscòpiques i tenen sensació de cos estrany o de sorra a l’ull.  Aquests símptomes són normals i solen disminuir al posar-se les gotes que receptem al postoperatori.

Generalment no. La majoria de cirurgies de cataracta es realitzen a través d'una incisió de poc més de 2 mm, on els punts són innecessaris. De la mateixa manera, si el seu oftalmòleg creu indicat posar algun punt per a assegurar el tancament de la ferida, serà millor fer-ho d'aquesta manera.

Les indicacions de la cirurgia de cataracta en pacients amb un únic ull amb bon potencial de visió són les mateixes que als pacients amb els dos ulls, però cal que li expliquin que pot tenir una petita possibilitat de pèrdua irreversible de visió en aquest ull. La cirurgia hauria de fer-la un oftalmòleg expert en cirurgia de cataracta.

La cirurgia de cataracta és una de les més segures que existeixen actualment, i el risc de ceguera després de la intervenció és molt petit. Hi ha la possibilitat de tenir una infecció intraocular molt perillosa, però la seva incidència és menor d’un 0,1%.

No. No hi ha cap tipus de gota que hagi demostrat ser efectiva per eliminar o per “dissoldre” la cataracta. Només hi ha la solució quirúrgica. Alguns investigadors estan treballant en aquesta idea, i potser en un futur tindrem unes gotes “anticataractes”, però actualment no hi ha cap altre tractament que no sigui la cirurgia.