Pronòstic de les Cataractes

Ruptura de la càpsula posterior. És una de les complicacions més freqüents. Pot passar en un 1-3% de les cirurgies. És la membrana transparent que recobreix el cristal·lí i on s'ha d'implantar la lent intraocular (LIO). Pot donar lloc que a través del forat d'aquesta membrana surti una mica de líquid gelatinós des de dins l'ull (pèrdua d'humor vitri) i que s'hagi de netejar amb un procediment especial (vitrectomia anterior). Això pot provocar una pèrdua de visió i altres complicacions com l'impossibilitat de poder implantar la LIO que és desitjable, o bé que s'hagi de fer en una segona intervenció.

Pèrdua o caiguda d'una part de la cataracta o de la lent intraocular a la cavitat posterior (cavitat vítria) de l'ull, que requeriran una intervenció addicional la majoria de les vegades.

Hemorràgia intraocular, que pot ser lleu i transitòria (hemorràgia d'iris o vítria) o seriosa i que pot donar lloc a una pèrdua total de visió (hemorràgia supracoroidea). Aquesta última és molt rara (menys d'un cas de cada 1.000 intervencions) amb les modernes tècniques de facoemulsificació.

Lesió d'altres estructures intraoculars com l' iris o la còrnia.

Lesió o pèrdua de la transparència de la còrnia  (la finestra transparent a la part anterior de l'ull), que s'anomena edema corneal.

Inflor o "inundació" de la part central de la retina (edema macular quístic). Es veu en un 3% dels pacients operats de cataracta i és més freqüent si hi ha hagut altres complicacions durant la cirurgia. Habitualment és necessari tractar-lo amb gotes suplementàries o altres tractaments com injeccions locals de corticoides o fàrmacs per via oral. La recuperació pot tardar unes setmanes o mesos, però a vegades pot suposar una pèrdua permanent de visió lleu o moderada.

Despreniment de retina, que pot passar setmanes, mesos o inclús anys després de la cirurgia. El risc al llarg de la vida es d'1 cas de cada 150 pacients intervinguts, i és més freqüent en casos d'alta miopia o si hi ha hagut complicacions durant la cirurgia com la ruptura de la càpsula posterior i pèrdua de l' humor vitri.

Glaucoma o augment de la pressió intraocular transitòria o permanent.

Inflamació intraocular severa (uveïtis).

Infecció intraocular (endoftalmitis), és una complicació rara (menys d'un pacient de cada 1.000 intervencions) però que pot provocar una pèrdua irreversible de visió a l'ull afectat. El tractament consisteix en posar unes injeccions intraoculars, gotes i antibiòtics per via oral. Ocasionalment, pot ser necessària una altra intervenció.

Dislocació  o descentrat de la lent intraocular, per manca d'un bon suport (la càpsula del cristal·lí) per la lent o per ser defectuós.

Calcificació o opacitat de la lent intraocular, que altera la seva transparència. És una complicació rara i associada més a un tipus de material que a d'altres.

Mosques volants, que si bé poden ser molestes i calen que l’oftalmòleg faci una revisió ocular, en la majoria d'ocasions son inofensives. No obstant això, si es comença a veure flaixos de llum o un augment dels cossos flotants s’ha de contactar amb l’oftalmòleg o dirigir-se al departament d'Urgències, doncs aquests símptomes poden ser l' inici d'un despreniment de retina.

Caiguda de la parpella superior (ptosi palpebral).

Enlluernament i visió d'halos lluminosos, que pot ser causat per una inflamació ocular o ser induïts per la lent intraocular.

Distorsió o deformació de la pupil·la de manera que tingui una mida diferent a la de l'altre ull o que no sigui rodona.

Visió doble o dificultat per a tenir els ulls ben alineats.

Defecte refractiu residual, és a dir una miopia, hipermetropia o astigmatisme no esperats després de la cirurgia de la cataracta tenint en compte els càlculs previs, i que requereix l'ús d'ulleres, lents de contacte, un recanvi o manipulació de la lent intraocular ja implantada o, rarament, làser per a corregir-les.

Disfotòpsies o fenòmens òptics indesitjables, deguts a artefactes que produeix la llum en travessar o reflectir-se en la lent intraocular. Són relativament freqüents. Poden ser de dos tipus: positives o negatives. Les disfotòpsies positives (enlluernaments, halos i llampades) són causades per la forma que té el marge de la lent intraocular. Les disfotòpsies negatives es manifesten en forma d'ombra fosca amb forma d'arc o mitja lluna al costat lateral de la visió del pacient i semblen tenir relació amb l'anatomia de l'ull de cada pacient en particular. La majoria de disfotòpsies disminueixen o desapareixen al llarg del temps. No obstant, en un 0,2-1% dels pacients els símptomes persisteixen i pot ser necessari una intervenció per a alleujar-les.

Durant els mesos o anys següents a la cirurgia es pot desenvolupar un engruiximent o opacitat de la càpsula posterior del cristal·lí, la membrana que hi ha darrere la lent intraocular i que li dona suport. Això s'anomena opacitat de la càpsula posterior, és la complicació postoperatòria més freqüent i provoca una disminució de la visió progressiva a  un 10% dels pacients intervinguts de cataracta abans dels 2 anys després de la intervenció. Pot tractar-se de manera ambulatòria amb un làser, una intervenció molt efectiva, ràpida i indolora coneguda amb el nom de capsulotomia posterior amb làser YAG i que molt ocasionalment pot causar un despreniment de retina o una inflamació intraocular.