Un projecte elaborat conjuntament amb
. Aquest enllaç s'obre en una nova pestanya.
Tractament de l'Apnea Obstructiva del Son
Temps de lectura: 4 min
A més de les mesures d’higiene del son i la pèrdua de pes, el pilar terapèutic de l’apnea obstructiva del son és el tractament amb pressió positiva contínua a la via aèria superior (CPAP), sobretot en els casos de més gravetat.
Tractament no farmacològic
El tractament no farmacològic de l’apnea obstructiva del son es pot dividir en tres pilars fonamentals:
Mesures higiènic dietètiques i posturals. Són el tractament inicial dels pacients amb apnea obstructiva del son no greu sense símptomes rellevants. A més, aquestes recomanacions generals també s’adrecen a tots els pacients amb apnees del son i consisteixen en:
Dormir hores suficients (vuit hores) amb un horari regular.
Abstinència alcohòlica (fonamentalment vespertina) i tabàquica.
Pèrdua de pes en persones amb obesitat.
Tractament de l'obstrucció nasal.
Exercici físic regular (pot reduir en més d'un 30% el nombre d'esdeveniments).
Supressió de fàrmacs depressors del sistema nerviós central (benzodiazepines, narcòtics i barbitúrics).
Aquells pacients amb una SAHS no greu que predomina en decúbit supí, poden evitar aquesta posició durant el son amb algun dispositiu que impedeixi que es girin.
Tractament amb pressió positiva contínua a la via aèria superior (CPAP). En pacients amb apnea obstructiva del son (AOS) moderada o greu, o en aquells amb AOS lleu però molt simptomàtica, a més de les mesures generals, el tractament de primera elecció és la pressió positiva contínua a la via aèria (CPAP). Aquest és l’únic tractament finançat pel sistema públic de salut.
La CPAP és un dispositiu que consta d’una turbina que genera un flux d’aire, a través d’un tub que es connecta a una màscara (nasal o nasobucal) fixada a la cara amb uns arnesos. Hi ha una fuga intencionada a la màscara del pacient per evitar la reinhalació. Com a conseqüència del flux i de la fuga d’aire de la màscara, tot el sistema es pressuritza i es transmet a la via aèria superior, que actua com una falca pneumàtica per impedir el col·lapse de la faringe durant el son i evitar, així, les apnees i normalitzar l’estructura del son. Cada pacient necessita una pressió determinada de CPAP, per la qual cosa s’ha de determinar de manera individual mitjançant un estudi nocturn. Hi ha diversos sistemes per ajustar el nivell de pressió de la CPAP. La CPAP és un dispositiu segur, incruent i reversible. No hi ha contraindicacions absolutes per a l’ús de la CPAP.
Dispositius intraorals. En alguns casos seleccionats, els pacients amb apnea obstructiva del son no greu poden beneficiar-se de dispositius d’avanç mandibular.
Aquests consisteixen en fèrules que desplacen la mandíbula cap endavant i augmenten l'espai retrofaringi i s'evita la caiguda de la mandíbula i llengua cap enrere. Estan especialment indicats en els pacients sense obesitat (IMC menor de 30 kg/m2), amb apnees de predomini postural (en supí) i amb un nombre lleu-moderat d'apnees.
Cirurgia de la via aèria superior i maxil·lofacial. Pot ser el tractament d’elecció en casos seleccionats; per exemple, en pacients amb hipertrofia amigdalar o retrognàtia significativa.
Estimulador del nervi hipoglos: pot ser útil en casos seleccionats i ha demostrat ser més efectiu en pacients amb un IMC ≤32 kg/m² i en aquells en què s’ha descartat el col·lapse circumferencial de la via aèria superior. No s’utilitza de manera rutinària al nostre entorn. Requereix la col·locació mitjançant cirurgia d’un elèctrode en el nervi hipoglos i un sensor a la regió intercostal que detecta els cicles respiratoris. Aquest sensor es connecta amb un generador subcutani a la regió pectoral que genera impulsos que es transmeten a l’elèctrode, el qual estimula el múscul genioglos, indueix la protusió de la llengua i millora el col·lapse de la via aèria superior.
Tractament farmacològic
En els darrers anys hi ha hagut un interès creixent per estudiar fàrmacs que podrien ser útils per al tractament de l’apnea obstructiva del son (acetazolamida, hipnòtics, etc.). Recentment s’ha demostrat que els anàlegs del GLP-1, fàrmacs utilitzats en el tractament de l’obesitat, podrien reduir el nombre d’apnees i hipopnees en aconseguir una reducció de pes. Tot i que els resultats són prometedors, aquests fàrmacs no s’utilitzen de manera rutinària en la pràctica clínica actualment.
Complicacions del tractament
L'aparició d'efectes secundaris lleus és freqüent durant les primeres setmanes d'ús de CPAP. En general són lleus, transitoris i amb bona resposta a mesures locals, per això els pacients han de ser seguits estretament durant els primers mesos. És especialment important que abans de l'ús de la CPAP la persona rebi una adequada sessió d'entrenament i educació.
Un projecte elaborat conjuntament amb
. Aquest enllaç s'obre en una nova pestanya.
Sentim que aquest contingut no hagi estat útil per a tu. Fes-nos arribar el teu comentari i ho tindrem en compte per continuar millorant.
Gràcies per la teva ajuda!
Hi ha hagut un problema i no hem pogut enviar la teva valoració, si us plau, torna a intentar-ho més tard.
Informació documentada per:
Cristina Embid
Pneumòloga
Josep M. Montserrat Canal
Pneumòleg
M Concepción Ruiz Sánchez
Infermera pràctica avançada
Publicat: 16 gener de 2020
Actualitzat: 16 gener de 2020
Les donacions que es poden fer des d'aquesta pàgina web són exclusivament en benefici de l'Hospital Clínic de Barcelona a través de la Fundació Clínic per a la Recerca Biomèdica, i no per a la Fundació BBVA, col·laboradora del projecte PortalClínic.
Subscriu-te
Rep informació cada cop que aquest contingut s'actualitzi.
Gràcies per subscriure-t'hi!
Si es la primera vegada que et subscrius rebrás un mail de confirmació, comprova la teva safata d'entrada.
Hi ha hagut un poblema i no hem pogut enviar les teves dades, si us plau, torna a intentar-ho més tard.
