MRM i marcadors biològics per a predir el resultat de la EM

En l'esclerosi múltiple (EM), els brots i la progressió són el resultat d'un procés dinàmic heterogeni que involucra inflamació, desmielinización i neurodegeneración, que pot conduir a una discapacitat neurològica. La caracterització dels canvis patogènics de la EM pot ajudar a identificar a aquelles persones amb major destrucció tissular i major risc d'evolució de la discapacitat. És crucial comprendre la rellevància combinada dels marcadors específics de la EM amb els resultats clínics per a guiar l'ús de tractaments de la malaltia.

Per a caracteritzar la presència i associació de l'activitat inflamatòria i el mal neuroaxonal en la EM, l'estudi combina dades multicèntriques de cohorts retrospectives dels centres que formen part de la xarxa europea MAGNIMS. S'inclouen pacients amb diferents fenotips de EM, en els quals s'han obtingut múltiples dades de discapacitat física i cognitiva. A través de les anàlisis de ressonància magnètica, es calcula la fracció de lesions cròniques i l'atròfia cerebral (marcador de neurodegeneración), i analitzem la seva relació amb la integritat de la connectivitat de la xarxa i el mal microestructural.

Combinem l'anàlisi amb una avaluació de marcadors biològics (neurofilaments sèrics) i dades sobre els factors genètics implicats en la EM. Desenvolupem models de risc per a avaluar la contribució d'aquests marcadors a la deterioració física i cognitiva i la influència de les teràpies inmunomoduladoras. Els marcadors combinats multimodals poden promoure l'estratificació dels pacients, proporcionant una puntuació de risc per a modelar i predir patrons que s'associaran amb l'activitat inflamatòria crònica i la neurodegeneración. L'estudi té l'objectiu de proporcionar eines per a monitorar la progressió de la discapacitat de la EM i adaptar la resposta dels tractaments.