Entendre les alteracions que hi ha entre el son i la vigília en la malaltia de l’Alzheimer

Les alteracions entre el son i la vigília, la fragmentació del son i la somnolència diürna són signes primerencs de la malaltia d’Alzheimer. El locus ceruli és un dels nuclis del tronc cerebral que contribueix a la regulació del moment de despertar-se i l’estat de vigília, mitjançant el control noradrenèrgic. Curiosament, el locus ceruli és una de les primeres regions cerebrals afectades per l’Alzheimer. Recentment, ha sorgit un interès creixent en el desenvolupament d'eines de neuroimatge per detectar aquests canvis primerencs de la malaltia en el locus. S’ha observat que aquesta zona del tronc cerebral és un potencial biomarcador de diagnòstic, sensible en les primeres etapes de la malaltia.

Tot i això, se sap poc sobre com els canvis que es produeixen en el locus ceruli contribueixen directament als símptomes primerencs de la malaltia d'Alzheimer, inclosa la desregulació dels circuits de son i vigília en humans. Per tant, el nostre objectiu és determinar la relació entre el locus ceruli i les alteracions de son i vigília en l’Alzheimer.

Presentem la hipòtesi que la degeneració del locus ceruli estaria associada a trastorns del son i de la vigília en pacients amb Alzheimer. A la Unitat d’Alzheimer de l’Hospital Clínic de Barcelona se seleccionaran un centenar de pacients menors de 75 anys amb demència lleu per aquesta malaltia. Tots els participants se sotmetran a una seqüència específica de proves de neuroimatge per detectar canvis en el locus ceruli. A més, se’ls farà una avaluació transversal amb qüestionaris validats i autoinformats sobre les alteracions del son i la vigília.

Per altra banda, a un subconjunt de quaranta participants se’ls realitzarà un video-polisomnografia durant la nit. Aquesta prova consisteix en una valoració quantitativa del tipus i distribució dels moviments fisiològics durant el son. Es fa també el seguiment d'actigrafia durant una setmana. Aquest mètode consisteix a posar un dispositiu al braç del pacient i valorar els períodes de repòs i activitat. A més, permet estudiar paràmetres del son com la regularitat, durada i la fragmentació d’aquest.

Aquest projecte és fonamental per entendre millor el paper de la degeneració del locus ceruli en el desenvolupament de les alteracions del son i la vigília en la malaltia d’Alzheimer. Les avaluacions que es fan en aquest projecte potser podrien servir com a possibles eines de diagnòstic precoç. També cal destacar que aquest projecte vol promoure el sistema noradrenèrgic com a objectiu d’estudi per a realitzar tractaments específics per a cada pacient.