Es calcula que a Espanya es realitzen 16.000 ostomies a l'any. Les ostomies o estomes d'eliminació són orificis realitzats de manera quirúrgica a l'abdomen on es fixa al conducte, ja sigui del sistema digestiu o urològic. Això permet que l'orina o la femta sigui expulsada del cos i es recullen en uns sistemes recol·lectors, anomenats popularment "bosses". El treball d'infermeria és fonamental per a mantenir informat al pacient i realitzar el seguiment de l'ostomia. Se sap que una cura i educació sanitària pre i postoperatòries ajuden al pacient a estar preparat, reduir l'estrès associat al procediment i acceptar millor la seva nova condició. És important recalcar que aquests pacients poden portar un estil de vida normal: poden viatjar, practicar esport, tenir activitat sexual, etc. La creació de la figura de la infermera de pràctica avançada en estomateràpia potencia aquesta atenció integral experta perquè els pacients puguin cuidar i gestionar la seva ostomia de manera independent.
Les cures de l'estoma
A Espanya hi ha aproximadament 100.000 persones amb una ostomia. Existeixen molts tipus d'ostomies segons on es fa la intervenció: en l'ili o intestí prim (també anomenada ileostomia), en el còlon o intestí gros (també anomenada colostomia) o en els urèters o conductes per on passa l'orina (urostomia). La femta o l'orina es recullen mitjançant uns sistemes recol·lectors o bosses que s'adhereixen a la pell.
La transició entre l'hospital i el domicili pot fer que apareguin dubtes sobre la cura, la higiene, el canvi de la bossa i l'estil de vida. Una de les principals coses que s'han de tenir en compte és que la cura de l'estoma ha de fer-se amb aigua i sabó, de manera suau i sense fregar. Una vegada seca la pell del voltant de l'estoma, es pot col·locar la nova bossa o sistema recol·lector.
L'alimentació amb un estoma
En principi, tret que el professional sanitari aconselli el contrari, es pot menjar tot tipus d'aliments. Simplement s'ha de tenir en compte que, igual que succeeix sense l'ostomia, certs aliments poden produir gasos, afectar la consistència o olor de la femta o l'orina.
L'ostomia, sobretot la ileostomia, pot modificar com afecten certs aliments al teu organisme. Per tant, es recomana provar-los per primera vegada a casa per a poder gaudir posteriorment sense preocupacions. També és recomanable mastegar bé els aliments i mantenir-se ben hidratat, amb una ingesta de 6-8 gots d'aigua al dia. Una vegada se sap com afecten els diferents aliments a l'organisme, es pot optar per consumir-los de manera més moderada o evitar prendre'ls en públic, però no és necessari deixar-los de consumir per complet.
Encara que cada aliment afecta de manera diferent a cada persona, alguns aliments solen produir de manera freqüent les següents reaccions:
- Gasos: Espàrrecs, cervesa, bròcoli, cols de Brussel·les, cabdell, gasoses, coliflor, ceba, pèsols.
- Digestió incompleta: Pela de fruites o vegetals, cabdell, api, coco, blat de moro, xampinyons, fruits secs, pinya, crispetes de blat de moro, llavors.
- Femta tova: Aliments fregits, suc de raïm o pruna, aliments amb molt de sucre, aliments picants.
- Pudor de la femta: Alcohol, espàrrecs, bròcoli, ous, peix, all, ceba, pèsols.
- Pudor de l'orina: Espàrrecs, peix, all, ceba.
Vestir amb una ostomia
Es pot vestir de qualsevol forma malgrat tenir una ostomia. Només ha de tenir-se en compte que algunes peces de roba poden resultar més incòmodes. Ocultar o no l'estoma dependrà del desig de cada persona. La majoria de persones no nota que l'altra persona porta un estoma. De totes maneres, la bossa pot buidar-se les vegades que siguin necessàries, o que la persona vulgui, per a què ocupi menys espai. L'equip d'infermeria també pot assessorar sobre roba i accessoris que ajudin a mantenir l'estil de vida i a triar el tipus de bossa que millor s'adapti al cos de cada persona. Existeixen botigues especialitzades, físiques i en línia, on trobar la roba i accessoris.
Practicar esport o una activitat física amb una ostomia
Els pacients amb una ostomia poden practicar esport o realitzar activitat física sense problemes, encara que s'ha d'esperar a què la incisió estigui totalment curada. Únicament s'ha de tenir en compte algunes recomanacions com evitar esports de contacte que puguin causar lesions o trencar les bosses. Si es corre, neda o practica qualsevol altra activitat, es poden utilitzar cinturons o faixes especials per a protegir la bossa i donar seguretat. Si es practica algun esport de contacte o es fa un treball que requereixi molt esforç físic s'hauria de parlar amb l'equip d'infermeria per a saber quins accessoris poden ajudar o quines precaucions s’han de prendre.
Viatjar amb una ostomia
L'ostomia no ha de ser un impediment per a viatjar. Només s'ha de tenir en compte portar sempre a mà recanvis addicionals i material per a realitzar la higiene. Existeixen informes i passaports específics traduïts a múltiples idiomes, per si fos necessari ensenyar-ho en algun moment.
Practicar sexe o relacions íntimes amb una ostomia
Una vegada el pacient està recuperat de la cirurgia, pot tenir una vida sexual satisfactòria. Una de les principals barreres és la inseguretat que l'estoma li produeix al pacient.
És important prendre's el temps necessari per a tornar a reprendre l'activitat sexual. Es poden realitzar algunes accions que aportin seguretat com buidar la bossa, assegurar que estigui ben tancada i ajustada, utilitzar una bossa opaca o una funda. També existeixen altres complements o llenceria que ajuden a subjectar la bossa i a dissimular-la. En el cas de la urostomia i la colostomia, existeixen uns dispositius especials. Si es té la suficient confiança, es recomana parlar-ho amb la parella sexual per a expressar les pors i inseguretats i que així faciliti el procés.
L'equip d'infermeria de pràctica avançada en estomateràpia són les persones referents per als pacients amb una ostomia. Elles eduquen i informen al pacient i a la seva família i els ajuden durant la transició entre l'hospital i el domicili. Seguir els seus consells millora la confiança del pacient per a què pugui portar una vida normal i tingui una bona qualitat de vida.
Informació documentada per:
Ascensión Gómez, Infermera de Pràctica Avançada (IPA) en uro-oncologia. Hospital Clínic Barcelona.
Rosa Costa, Infermera de Pràctica Avançada (IPA) en càncer colorectal i estomateràpia. Hospital Clínic Barcelona.
