En aquests tres anys, i després de vuit onades, s’han atès al Clínic més de 14.000 persones per COVID-19 de les quals més de 8.000 han estat ingressades a l’hospital i prop de 1.900 han requerit estar a l’UCI.
Pel que fa al laboratori, el Servei de Microbiologia del Centre de Diagnòstic Biomèdic (CDB) ha processat en aquest temps prop de 435.000 proves PCR per detectar el SARS-CoV-2, més de 9.300 proves PCR per detectar COVID-19 i la Grip A i B i prop de 9.800 antígens (quimioluminiscència) per COVID-19.
El Clínic va posar en marxa un Comitè de crisi per a la COVID-19 a l’inici de la pandèmia i, després de gairebé tres anys de reunions ininterrompudes, i gràcies a la situació epidemiològica actual, ha deixat de reunir-se. El Dr. Antoni Castells, director mèdic de l’hospital i coordinador del Comitè, explica que “després de més de 1.000 dies, hem après a diagnosticar i tractar millor la malaltia i hem establert els protocols per al seu cribratge, prevenció i control”. I agraeix “la dedicació, el compromís i l’ajuda de tots les companyes i companys que han participat en el comitè de crisi al llarg d’aquest temps, i la confiança i respecte de tots els professionals de la casa envers les decisions preses i la seva col·laboració en tot moment”.
Vuit onades, vuit situacions diferents
Aquest any, l’hivern presenta una situació epidemiològica complicada, diferent a la dels darrers tres anys. Hi ha casos de VRS (el virus causant de la bronquiolitis), de COVID-19, de grip (majoritàriament pel virus A(H3N2)) i els refredats habituals (rinovirus): una veritable sopa de virus.
S’ha superat la fase més greu i crítica de la pandèmia, però encara hi ha COVID-19. Encara hi ha casos, també hi ha més reinfeccions i més consultes i ingressos - a causa de les subvariants d’Òmicron dominants ara-, però pocs casos son greus.
El Clínic va ser l’hospital de referència a Catalunya per al diagnòstic i l’atenció dels casos sospitosos de COVID-19 a l’inici de la pandèmia. Els professionals i les estructures de l’hospital es van anar adaptant a les noves situacions i als nous protocols per donar resposta a la situació d’emergència. Des de les UCIs i les sales, als quiròfans i laboratoris.
Variants i vacunes
El virus de la COVID-19 en aquests tres anys ha anat evolucionant i en l’actualitat la variant predominant és Òmicron (les variants BQ1.1, BQ.1 i BA.5).
Ara s’ha identificat una nova variant d'Òmicron: la variant XBB va aparèixer a partir de la recombinació o intercanvi de part del seu material genètic de dues variants Òmicron. Ara, una mutació ha donat origen a la variant XBB.1.5 , detectada per primera vegada a l'octubre del 2022 als EUA, que és nova, però segueix sent Òmicron.
De moment es comporta clínicament com les variants Òmicron. Als EUA, ha mostrat més transmissibilitat i més capacitat de causar reinfeccions. És més resistent als anticossos monoclonals emprats habitualment com a tractament, però els antivirals semblen mantenir la seva l'eficàcia.
“Encara no hi ha prou dades per saber del cert l’efectivitat de les vacunes actuals davant de la variant XBB.1.5, però segur que segueixen sent efectives per mantenir la protecció, especialment amb la dosi de reforç bivalent”, explica el Dr. Antoni Trilla, metge epidemiòleg del Clínic.
Les vacunes permeten reduir de forma significativa les formes greus i molt greus de la COVID. És especialment important la vacunació (dosi de reforç) en les persones de més alt risc: més de 60 anys, embarassades, pacients amb malalties greus de base i personal sanitari. Rebre la segona dosi de reforç amb una vacuna bivalent actualitzada suposa menys risc de contagi, menys risc d'ingrés a l'hospital i menys risc de presentar formes greus de la COVID.
