Sonia Riera: “La prescripció infermera ens dona més reconeixement: no només a nivell legal, sinó també social”

Fa molt que es reivindicava la regularització de manera oficial, perquè prescriure fa temps que ho fem. Quan una infermera tracta un pacient, com qualsevol altre professional de la salut, primer li fa una valoració i després planifica el tractament o les cures que creu que li calen. D'això se'n diu prescripció i des de sempre que hem estat autoritzades per fer-la seguint el nostre judici clínic. Però fins que no es va aprovar la prescripció infermera ens faltava un pas per completar tot el procés. A més era un tràmit administratiu perquè no estàvem autoritzades a executar l'ordre de recepta. I si faltava aquest punt, és com no donar-li la categoria o la importància a la nostra professió. Que crec que és súper important. 

No poder acabar fent el tràmit burocràtic d'una recepta és com no poder culminar la teva feina: deixes al pacient a mitges i has de molestar a un altre professional que sí que pot fer-ho, en aquest cas el metge. Una situació molt típica era que et trobaves amb un pacient amb un refredat comú i no li podies ni receptar un paracetamol quan ja sabies perfectament que era el que li convenia. Li havies de dir: "esperi's un moment, ja sé què necessita, però he d'anar aquí al costat a què el metge em firmi la recepta". I no era coherent. Recordo que a vegades acabava la consulta amb tot de notes de receptes pendents de validar per un metge. I l'altre professional també pensava que fer això no era la seva feina. 

Les infermeres de pràctica avançada en ferides com jo ens formem moltíssim en ferides i per tant ens movem en uns nivells d'evidència científica molt més actualitzats que altra gent que no està tot el dia amb aquest tipus de pacients. Amb el rol autònom que tinc aquí a la consulta, faig una valoració, una planificació, prescric o indico o recomano un tractament i ara, per fi, no he d'anar darrere d'un metge perquè m'estengui la recepta del pacient. Amb tot el que això comporta perquè si tu dius "ja li farem la recepta" pot quedar-se penjat perquè no trobis cap metge disponible, perquè la meva consulta no és conjunta: en ser autònoma no penja de ningú. I què he de fer? Buscar un metge que li faci una visita virtual per només prescriure un tractament que ells saben perfectament que jo estic indicant correctament perquè són la que més competència té en aquest tipus de pacient.

Estalvia temps i diners al sistema de salut. Temps perquè el pacient no ha d'estar pendent de quant li surt la recepta, tu perquè pots treballar més ràpida i eficaçment perquè no has d'estar pendent que una tercera persona t'acabi el tràmit. I a banda, hi ha els recursos: si jo sóc la que està més formada en ferides, sóc la més especialitzada. I com a tal, els meus tractaments sempre estalviaran recursos perquè seran més eficaços. En el món sanitari es parla molt de sostenibilitat, d'aprofitar recursos, però a mi m'agrada molt parlar de subsidiarietat: vol dir que el professional que està més a prop del problema sigui qui l'acaba resolent. 

El grup pilot el vam formar un grup de professionals que la Direcció d'Infermeria creia que teníem més assiduïtat de prescriure. Érem 15 o 20 persones, sobretot infermeres de rol avançat i que tinguessin consulta externa, amb un perfil molt autònom. Es va prioritzar la necessitat. 

Primer havíem d'estar acreditades com a infermeres prescriptores, un tràmit que es fa des de Col·legi Oficial d'Infermeria. Una vegada estàs acreditat ho comuniques al teu proveïdor, que és el centre on treballes i en el nostre cas l'Hospital Clínic. Ells demanen la targeta electrònica que es posa als terminals per poder començar a fer feina i ens van fer una sessió formativa per aprendre com funcionava el programa. 

La prova pilot va anar molt de pressa i va ser molt fàcil: com que totes les participants havíem anat darrere de metges perquè ens fessin la recepta, ja sabíem com funcionava el programa. Perquè moltes vegades quan demanes que et prescriguin un producte com ara un apòsit, el facultatiu a qui li demanes no sap ni de què li parles. Per això has d'anar al seu ordinador, amb ell, a mirar al programa i buscar l'apòsit en concret. Per això ja coneixíem el programa per sobre. I amb una sessió formativa ja vam poder començar a operar. 

417 ja estan prescrivint. La idea és que amb el pas del temps tots els infermers i infermeres tinguin la seva targeta. Ara per ara tu la pots demanar o no, segons el camp on estiguis. Potser si estàs en una planta d'hospitalització i els pacients que tractes no surten a cap prescripció meva. A banda, m'imagino que a la llarga tots els graduats en Infermeria, quan surtin de la universitat, en col·legiar-se ja faran el tràmit per defecte. Però a nosaltres ens ha vingut de nou i hem de fer aquest procés pel nostre compte. 

Han sigut tot avantatges. Jo no ho veig com un inconvenient que ens suposa més feina, al contrari: a mi em donava molta més feina anar a buscar a veure qui em feia la recepta que poder fer la meva feina ràpid i àgil. Ara, quan veus un pacient, saps que podràs acabar la feina al 100% i que sortirà amb la recepta que li has fet. La qualitat de servei que dones al pacient és molt important. I com a professional, li transmets autonomia i lideratge i això fa que et miri amb uns altres ulls. La prescripció infermera ens dóna més reconeixement: no només a nivell legal, sinó també social. 

Tenim dos llistats generals amb els productes que es prescriuen més habitualment: hi ha gairebé tots els productes sanitaris i la majoria de mendicants. A banda, hi ha un altre llistat específic per cada especialitat que es regeix per les guies clíniques de prescripció infermera que es van publicant. En el meu cas, la de les ferides, va ser de les primeres guies que es van publicar i et surt un llistat concret amb els medicaments propis del camp que estàs autoritzat a prescriure. 

A mi em fa moltíssima il·lusió. Realment em quedava sempre com coixa i em sabia greu dependre d'algú altre perquè verifiqués una cosa que faig jo. Em sentia com si no es donés prou importància a la meva feina. Realment ha sigut un gran avenç que a l'Hospital s'hagi aplicat la prescripció infermera perquè hi ha moltes infermeres que fan una gran feina amb un rol molt autònom i que necessitàvem aquesta eina per poder tractar als pacients amb màxima qualitat.