L'alcohol és una substància addictiva que no només pot desencadenar un trastorn per consum d'alcohol, sinó incrementar el risc de moltes altres malalties. Recents estudis demostren que no existeix una quantitat segura d'alcohol i que qualsevol consum incrementa el risc de desenvolupar malalties com alguns tipus de càncer com el d'esòfag, de fetge, d’intestí, colorectal i de mama. Com més alt sigui el consum, més s’ incrementa el risc. Malgrat això, a Espanya, l'alcohol continua essent la substància psicoactiva més consumida. L'Organització Mundial de la Salut (OMS), així com altres institucions internacionals, estan proposant mesures de salut pública per a reduir el seu consum a nivell mundial.
A Espanya, el consum d'alcohol és el 4t factor de risc de pèrdua de la salut. Va produir 15.489 morts anuals durant el 2010-2017, essent el 74% d'aquestes morts en homes. A nivell mundial, segons dades de l'OMS, es produeixen 3 milions de morts cada any. Per a reduir els danys produïts pel consum d'alcohol, l'OMS així com altres institucions han posat en marxa diverses estratègies.
En aquesta línia, a Espanya, el Ministeri de Sanitat ha actualitzat els nivells de consum de baix risc d'alcohol. Per a mesurar el nivell d'alcohol s'utilitza la Unitat de Beguda Estàndard (UBE). A Espanya, 1 UBE equival a 10 grams d'alcohol, que és aproximadament el contingut de 100ml de vi (un got petit), 300 ml de cervesa (una mitjana o terç) o 30 ml de licor (un xopet).
Els límits de consum que es consideren de baix risc són de 20 g/dia (2 UBE) per a homes i 10 g/dia (1 UBE) per a dones, malgrat que s'assumeix que qualsevol consum implica un risc. Consumir alcohol per sobre d'aquests límits comporta una major mortalitat en comparació amb no beure o beure a un nivell més baix. El Ministeri de Sanitat també ha llançat els següents missatges:
- Consum d'alcohol: No existeix un nivell de consum segur d'alcohol.
- Episodis de consum intensiu d'alcohol (consum de grans quantitats d'alcohol en 4-6 hores): Es desaconsellen sempre.
- Efectes en l'organisme per tipus de beguda: Recomanar el consum d'algunes begudes alcohòliques, com el vi o la cervesa, atribuint-los beneficis, no està justificat amb l'evidència científica disponible.
L'alcohol és una substància que pot desencadenar problemes de dependència i diversos estudis han demostrat que contribueix al desenvolupament de més de 200 problemes de salut com malalties cardiovasculars, hepàtiques i neuropsiquiàtriques, entre altres. També existeix evidència entre l'associació del consum d'alcohol i uns certs tipus de càncer (com el d'esòfag, de fetge, d’intestí, colorectal i de mama); de manera que qualsevol nivell de consum augmenta el risc.
A més, l'impacte del consum d'alcohol va més enllà de la salut de la persona que consumeix, ja que també pot produir danys a terceres persones: accidents de trànsit, violència, Trastorns de l'Espectre Alcohòlic Fetal (TEAF). També a l'economia i a la societat en el seu conjunt degut a la desocupació, pèrdues de productivitat, etc.
Mesures per a reduir el consum de l'alcohol en altres països
Malgrat les mesures del Ministeri de Sanitat d'Espanya, les normatives referents al consum d'alcohol en altres països són molt més exigents. A Canadà, per exemple, els nivells de consum d'alcohol de baix risc s'estableixen en 10-20 grams d'alcohol per setmana. Aquesta xifra és 7 vegades menor que el consum recomanat a Espanya.
També s'estan promovent altres mesures preventives en països europeus. A Irlanda, per exemple, s'ha llançat un reglament sobre l'etiquetatge de begudes alcohòliques. Es proposa afegir advertències a l'etiqueta de les begudes alcohòliques indicant els riscos per a la salut. Una cosa similar al que ja es va fer amb el tabac fa anys.
Cada vegada existeix més evidència que indica que qualsevol consum d'alcohol implica un risc per a la salut. Promoure iniciatives per a la reducció del consum d'aquesta substància en la població ha de ser un objectiu principal en les estratègies de salut pública dels diferents països.
INFORMACIÓ DOCUMENTADA PER:
Dr. Hugo López. Psiquiatre de la Unitat de Conductes Addictives. Servei de Psiquiatria i Psicologia. Institut Clínic de Neurociències. Hospital Clínic Barcelona. Coordinador del Grup de Recerca en Addiccions de l’IDIBAPS.
Dra. Mercè Balcells. Psiquiatre. Cap de la Unitat de Conductes Addictives. Servei de Psiquiatria i Psicologia. Institut Clínic de Neurociències. Hospital Clínic Barcelona. Grup de Recerca en Addiccions de l’ IDIBAPS.