El tractament convencional per als pacients d’MPOC és bastant uniforme i es basa en l’administració de broncodilatadors d’acció llarga, coneguts per les sigles LAMA, LABA i CSI (corticoides inhalats). Per poder administrar un tractament farmacològic òptim en cada cas, aquest hauria de complir dues premisses principals. En primer lloc, s’hauria de triar de forma individualitzada, tenint en compte la gravetat dels símptomes, el risc d’exacerbacions i les preferències i resposta del pacient. D’altra banda, és important que el tractament sigui esglaonat, és a dir, abans d’associar diferents tractaments, és necessari valorar l’adherència terapèutica, la tècnica d’inhalació i l’adequació del pacient al dispositiu d’inhalació.
Per acomplir aquest objectiu, la comissió de Farmàcia i Terapèutica de l’Hospital Clínic Barcelona, que compta amb professionals de diferents especialitats com Farmacologia, Pneumologia o Medicina Interna, ha proposat un nou protocol. Aquest, està basat en les recomanacions de l’estratègia mundial GOLD 2019 i la guia espanyola GesEPOC 2017. L’objectiu és racionalitzar l’escalada terapèutica en aquests pacients, tot introduint criteris d’efectivitat, tolerabilitat i eficiència.
El nou protocol es basa en dos criteris principals per establir el millor tractament per a cada pacient. D’una banda, fixar-se en el risc d’exacerbacions (episodis en els que s’agreuja la malaltia) de la persona amb MPOC. D’altra banda, utilitzar sempre els dispositius d’inhalació més simples possibles i, en cas que se’n facin servir diversos, procurar que sigui el més semblants possible entre ells. A més, cal supervisar amb atenció si la tècnica d’inhalació del pacient és la correcta.
Aquest nou protocol, creat per a millorar el tractament d’aquesta malaltia, vol acomplir a més altres objectius com reduir els efectes adversos derivats d’un ús innecessari de teràpies múltiples, reduir la freqüència i gravetat de les exacerbacions i millorar la qualitat de vida dels pacients.
