La major part d’aquests joves acaben exclosos de l’assistència al no poder adaptar-se a allò que els serveis de salut mental existents a la xarxa poden oferir, cosa que augmenta el risc de deteriorament i cronicitat a nivell psicopatològic, social i acadèmic-laboral.
Per la Dra. Luisa Lázaro, cap de servei de psiquiatria infantil i juvenil de l’Hospital Clínic “l’objectiu d’aquest projecte és oferir assistència en salut mental a aquells adolescents i les seves famílies que no acuden al serveis de salut mental habitual, amb un focus explícit en construir relacions de confiança entre els adolescents i els professionals de l’equip”. El projecte es basa en el model AMBIT de l’Anna Freud National Centre for Children and Families de Londres. AMBIT –Adaptative Mentalization Based Integrative Treatment és un projecte assistencial centrat en el tractament basat en la Mentalització, per a equips que treballen amb joves d’alt risc que presenten múltiples i complexes dificultats. AMBIT és una aproximació innovadora que integra les intervencions de Salut Mental, Educació i Serveis Socials per oferir ajuda directa a aquests joves d’alt risc.
Hi ha un nombre considerable d’aquests joves d’alt risc que han patit adversitats severes en la infantesa, que es mostren molt reticents a rebre ajuda dels serveis de salut mental. Independentment de l’expressió clínica de les dificultats que presentin, són joves que viuen el contacte amb les seves necessitats emocionals com quelcom molt amenaçador, per com desestabilitza el seu fràgil sistema de supervivència. Tolerar la dependència i la necessitat d’afecte és viscut sovint com a quelcom catastròfic, per la manca de confiança en una relació humana suficientment disponible i fiable, veient com el contacte amb l’altre implica la por d’una repetició traumàtica de la vivència d’abandonament, de rebuig i de menyspreu.
La situació actual fa que alguns joves es pensin que res de bo pugui arribar d’una relació amb un altre ésser humà, així que encara menys es refiaran d’haver d’anar a consultar a un servei de salut mental. En aquest sentit, des dels serveis de la xarxa pública a Catalunya es segueix demanant a aquest perfil de joves que s’adaptin al marc de treball dels dispositius, és a dir, que siguin ells els que comptin amb els recursos emocionals i relacionals suficients per tal d’adaptar-se al que se’ls pot oferir.
La Dra. Anna Pérez, psiquiatra del Servei i coordinadora del projecte constata que “aquest és un dels aspectes que dificulta la possibilitat d’oferir assistència a aquests adolescents, per la qual cosa des de l’ECID ens plantegem la necessitat de deixar la bata d’experts a l’hospital i adaptar-nos els professionals a les molt danyades i limitades capacitats de vinculació d’aquest perfil de joves”.
La Dra. Pérez manifesta que “aquesta proposta suposa un canvi de paradigma en l’organització de l’assistència, ja que implica que els equips clínics surtin dels despatxos i vagin a atendre als joves als entorns on aquests se sentin més còmodes (casa, carrer, escola...). És a dir, en comptes de continuar preguntant-nos què hem d’aconseguir canviar en la ment del jove per tal d’ajudar-lo a funcionar millor, el que ens preguntem és: “Què hem de canviar en la nostra pròpia ment de professional, equip de salut mental, xarxa assistencial i sistema, per poder arribar a aquest perfil de joves que no esperen res de bo d’una relació amb un altre ésser humà i, encara menys, si és una relació amb un professional de la salut mental?”.
