Noemí Reguart: “Si no existís el tabac podríem evitar prop de la meitat dels casos de càncer de pulmó”

Les darreres dades que tenim d’incidència de càncer de pulmó a Espanya són d’entre 25.000 i 28.000 casos/any. S’estima que aquesta incidència anirà en augment en els propers 5-10 anys, principalment en dones.

El càncer de pulmó és el segon tumor en incidència tant a nivell mundial com a Espanya, darrera del càncer mama. Però pel que fa a la mortalitat, el càncer de pulmó és el més letal. Es tracta d’un tumor que potser no és tan prevalent, però continua sent la primera causa de mort per càncer.

Tabac, tabac, tabac i tabac. Està clarament definit que el tabac és la primera causa de càncer de pulmó. Si no existís el tabac podríem evitar prop de la meitat dels casos de càncer de pulmó. Cal destacar que un 1% dels pacients que mai han fumat i també poden tenir càncer de pulmó. Però el 90% dels casos que diagnostiquem cada dia són fumadors.

També hi ha altres factors de risc com la inhalació de pintures, de dissolvents, el radó, que s’està investigant com a possible causa -aquí ho fa la Dra. Mezquita-. Però  està clar que, en càncer de pulmó, la primera causa, és el tabac. Per això és tan important que com a  societat siguem conscients que hem  d’enfortir  les mesures per a la prevenció de l’hàbit tabàquic.

Avui en dia els tractaments en càncer de pulmó han evolucionat molt. Les opcions ara no tenen res que veure a les que hi havia quan vaig començar jo fa 20 anys. Això és bo perquè vol dir que hi ha més esperances i més opcions terapèutiques per a les persones que tenen la malaltia.

L’èxit en el tractament d’aquest tumor és la individualització del tractament, és a dir, la medicina personalitzada. Avui en dia el càncer de pulmó no el veiem com una malaltia única, jo quan veig “càncer de pulmó” veig 10 malalties diferents. Cadascuna d’aquestes malalties té un tipus de tractament diferent.

És fa a través d’anàlisis moleculars. El que fem és identificar alteracions genètiques característiques i específiques de cada tumor i amb això nosaltres sabem quin tipus de tractament va millor.

Quan sabem quin tipus de càncer de pulmó tenim, hi ha diferents tractaments en base a tres pilars: el tractament quirúrgic, el tractament de radioteràpia i el tractament sistèmic. Dins del sistèmic tenim quimioteràpia, que encara continua sent un tractament important, i dos tractaments que han suposat un abans i un després.

D’una banda tenim les teràpies dirigides, tractaments que estan dissenyats i desenvolupats específicament per inhibir alteracions genètiques concretes. Són com claus al pany, dissenyades per inhibir  el creixement  dels tumors.

D’altra banda tenim la immunoteràpia, que és una estratègia completament diferent en la que ensenyem al nostre cos, al nostre sistema immunitari, a reconèixer els tumors i atacar-los.

A Catalunya, des de fa un any el sistema sanitari públic de Catalunya va posar en marxa un programa d'oncologia de precisió per donar accés a l’avaluació molecular a tots els pacients diagnosticats amb càncer a Catalunya. Es fa una anàlisi de seqüenciació massiva (NGS), que permet l'avaluació de diversos gens al mateix temps, i dona cobertura a tot el nostre territori. Aquest programa és únic i no existeix a cap altre lloc de l'Estat.

Hi ha un avenç i un repte que cal destacar. L’avenç és aplicar la immunoteràpia a pacients amb malaltia en estadis inicials quirúrgics. La immunoteràpia i les teràpies dirigides s’havien desenvolupat en pacients que tenen malaltia avançada. Ara estem veient, que aquests tractaments també funcionen abans o després de la cirurgia. Això és molt important, perquè el que volem es millora la curabilitat d’aquests tumors. Aquest serà un avenç clau en els pròxims anys.

Els tumors s’adapten al medi i a les teràpies i desenvolupen resistències. El principal repte és entendre perquè les teràpies deixen de funcionar i identificar els canvis genètics  en el tumor per disposar de noves estratègies que bloquegin aquesta capacitat d’adaptació i que facin que els tumors responguin de nou.

I per a això no ens podem quedar en un anàlisi de la malaltia estàtic a l’inici, necessitem anar fent anàlisis moleculars durant la evolució  de la malaltia per saber com canvia durant el tractament.

Hi ha molts estudis que han demostrat que el cribratge en càncer de pulmó augmenta la supervivència i que és una eina útil per a la seva identificació i la curació precoç. A Europa s’estan començant a fer esforços per poder instaurar el cribratge en càncer de pulmó, però en el nostre entorn encara no està sistematitzat.

L’objectiu del cribratge en càncer de pulmó és identificar la malaltia en estadis inicials, quan els nòduls són petits i hi ha l’opció de fer un tractament quirúrgic. El que és important és que no s’ha de fer a tothom, no és tracta d’un cribatge poblacional, sinó només a la població de risc, que inclouria a les persones fumadores o ex-fumadores amb una càrrega acumulada de tabac alta i a partir d’una edat determinada. Així aconsegueixes que el cribatge sigui cost-eficient.

Principalment la complexitat tècnica i la viabilitat econòmica. El cribratge en aquest tumor es fa a través d’un TAC de baixa dosi que, fet de forma periòdica, permet identificar tumors en estadis més inicials. Però la tomografia computeritzada, tot i que es realitza a dosis baixes, té alguns efectes secundaris. Per això és important seleccionar als grups de més risc per tal de poder tenir una població susceptible a realitzar la tomografia, minimitzar els efectes secundaris a la resta i reduir el nombre de falsos positius.

Un punt important és que els programes de cribratge en càncer de pulmó no tenen sentit si no van acompanyats de programes de deshabituació tabàquica perquè la gent deixi de fumar. Aquest tipus de programes mai poden ser una alternativa d’una societat que continua fumant. S’han de fer les dues coses i amb la mateixa intensitat. Hem d’evitar el càncer en un futur i oferir el cribatge a la població actual amb risc de desenvolupar-lo.

La Unitat va néixer fruit de la necessitat de consolidar una activitat transversal de treball d’anys d’evolució. Les unitats per definició, són grups de treball que estan dirigits i enfocats en el pacient.

Per què en càncer de pulmó? Perquè per natura és un dels tumors que requereix d’una  intervenció més multidisciplinar. En els comitès que fem setmanalment hi participen 8 facultatius d’especialitats diferents: radiologia, cirurgia toràcica, oncologia radioteràpica, oncologia mèdica, medicina nuclear, anatomia patològica, pneumologia, biologia i bioquímica molecular, la infermeria de pràctica avançada... El diagnòstic requereix que estiguin totes les persones implicades en el procés de la malaltia per donar la millor resposta a cadascun dels dubtes i de les necessitats que tinguem del pacient.

Aquí al Clínic hem fet un esforç per ser capdavanters en recerca clínica i translacional. La recerca clínica dona opcions als pacients amb noves teràpies que saps que seran efectives en grups de pacients específics.

Els especialistes som molt conscients dels tractaments que es donen a altres països del món, com Estats Units, i que aquí no estan disponibles. Quan tens al pacient davant i saps que té una alteració genètica concreta, que tens un fàrmac que està donant bons resultats i tu no en tens accés, és molt frustrant. Molt difícil per tu i per al pacient. Per això és molt important disposar d’assajos clínics, per donar les mateixes oportunitats als nostres pacients. Al Clínic ara mateix tenim oberts més de 35 assajos clínics només en càncer de pulmó

D’altra banda, també fem recerca bàsica o translacional a l’institut de recerca IDIBAPS que ens permet donar resposta a preguntes bàsiques associades a diversos aspectes de la malaltia com factors de risc, mecanismes d’adaptació dels tumors i de resistència, etc.

Són dos formes de treballar diferents, complementaries i totes dues aporten coneixement.