Michela Bertero: “L'IDIBAPS ha de ser un pol d'atracció de talent internacional”

Sí, els darrers onze com a responsable d'assumptes internacionals i científics. He après molt, sobre diferents aspectes de la gestió, política científica, formació… Estic molt satisfeta perquè vaig començar sola i he deixat un equip de deu persones que tenen un paper estratègic dins del CRG.

La ciència s'ha fet més complexa i l'estructura s'ha hagut d'ampliar, diversificar i professionalitzar. Abans potser n'hi havia prou de tenir un/a director/a científic i un/a econòmic. Actualment, no. Són necessaris experts en diversos àmbits perquè el centre funcioni i faciliti la feina dels seus investigadors.

Per una banda, tenia ganes de créixer professionalment. De l'altra, sempre m'ha interessat la col·laboració de la recerca bàsica amb la translacional i, després de quinze anys en un centre de recerca bàsica, incorporar-me a un centre translacional em semblava una bona oportunitat.

Coneixia la institució, sabia que és molt gran, complexa, i amb molt de talent. Potser m'ha sorprès la varietat de perfils: des d'investigadors bàsics, com els que podíem tenir al CRG, a més clínics. També m'ha sorprès que és una institució molt eficient, tenint en compte la mida que té en comparació dels recursos de què disposa.

És la responsable de la supervisió i coordinació de diversos equips: Coordinació científica, Transferència de coneixement i tecnologia, Accions institucionals, Laboratoris, Plataformes tecnològiques i Comunicació. Conjuntament, donem suport a la direcció, definint objectius institucionals i les accions necessàries per assolir-los.

Molts i variats. Per exemple, atraure més talent de fora. Tenim molts investigadors referents al seu camp que són coneguts internacionalment. Hem d'aconseguir que la institució també sigui coneguda i reconeguda i que científics de prestigi vulguin venir aquí. En aquest sentit, també volem obtenir més beques europees i estar presents a més xarxes internacionals.

Volem que ens coneguin fora, però també conèixer-nos més entre nosaltres. Hem d'afavorir la col·laboració interna. Tenim més de cent grups i, de vegades, és difícil que uns sàpiguen què fan els altres. Una de les nostres tasques és promoure les col·laboracions internes, generar sinergies perquè la investigació tingui més impacte.

A més, crec que és important que ens posicionem en aspectes com ara Open Science, igualtat de gènere, diversitat i sostenibilitat.

Cal potenciar-ne la qualitat, no la quantitat. Però també hem de definir millor què vol dir qualitat i revisar la manera d'avaluar els grups, no es pot basar tot únicament en els indicadors bibliomètrics. Els indicadors numèrics han d'anar acompanyats d'una avaluació qualitativa de la ciència, així com d'altres aspectes, com ara el lideratge, la formació, la transferència del coneixement i/o l'impacte a la ciutadania. Cal definir quins són aquests aspectes i quin pes els donem. És un debat obert a molts centres de recerca a Europa i al món.

Una part important dels nostres professionals també ho són de l'Hospital i de la Universitat de Barcelona. En molts àmbits treballem units, com un campus. És crucial que reforcem encara més aquestes sinergies, en temes estratègics, d'igualtat de gènere o de promoció de la innovació, que és un altre repte molt important que tenim.

M'agradaria veure que s'han complert els objectius que he esmentat. És a dir, que som un pol d'atracció de talent internacional, que tenim una proporció més gran de dones com a caps de grup, que hem millorat l'avaluació dels grups, que hem potenciat la transferència de tecnologia, que treballem molt coordinats amb les altres entitats del campus i un llarg etcètera. Això només serà possible amb la implicació i la col·laboració de tots; estic segura que, si és així, ho podrem aconseguir.