L'hipertiroïdisme és una malaltia que s'origina quan la glàndula tiroide produeix hormones tiroidals de manera exagerada. Els seus símptomes són molt similars als que es produeixen quan es genera una resposta desmesurada a l'estrès, per la qual cosa el seu diagnòstic sol produir-se en estadis més avançats de la malaltia.
Els seus principals signes i símptomes són:
- Palpitacions i augment de la freqüència cardíaca
- Tremolor a les mans i reflexos augmentats
- Ansietat
- Irritabilitat
- Augment de la sudoració
- Dificultat per a dormir
- Augment del trànsit intestinal
- Major sensibilitat a la calor
- Pell calenta, humida i fina
- Cabell fi i fràgil
- Feblesa muscular
- Alteració del ritme menstrual
- Pèrdua lleu o moderada de pes, sense perdre l'apetit
- Tiroide gran
Aquesta malaltia afecta a l'1% de la població general, és més prevalent en dones i el 60-70% de casos d'hipertiroïdisme es deuen a la malaltia autoimmune de Graves-Basedow (MGB). En aquesta malaltia són els propis anticossos els que provoquen l’ hiperestimulació de la glàndula tiroidal i fan que produeixi més hormona tiroidal de la necessària. Altres causes que provoquen l’hipertiroïdisme són el goll, un tumor en la hipòfisi o la tirotoxicosis.
L'hipertiroïdisme es diagnostica comprovant que els nivells d'hormona tiroidal en sang són més elevats del normal després de realitzar una analítica. Si la persona presenta la malaltia, és normal observar altres paràmetres alterats com el colesterol, les transaminases hepàtiques o la glucèmia. Això es deu al fet que la tiroide és el principal controlador del metabolisme, és a dir, dels processos interns que l'organisme realitza per a obtenir energia. També es realitza una ecografia de tiroide per a determinar la causa i acotar el tractament.
El tractament de l'hipertiroïdisme variarà depenent de la causa, la severitat dels símptomes i l'edat del pacient. El principal tractament es basa en fàrmacs que baixen els nivells d'hormona tiroidal en sang i tracten la simptomatologia. Si amb el tractament farmacològic no s'aconsegueixen uns nivells d'hormona tiroidal normals en sang i no millora la simptomatologia, es recorre a l'eliminació parcial o total de la tiroide. Això es duu a terme mitjançant una cirurgia, que extirpa completament la glàndula, o iode radioactiu, que provoca una destrucció parcial d'aquesta.
Diferència entre hipertiroïdisme i hipotiroïdisme
La destrucció parcial o total de la glàndula tiroide comporta al desenvolupament d'hipotiroïdisme. Aquesta malaltia és l'antítesi de l'hipertiroïdisme ja que es produeix quan els nivells d'hormona tiroidal en sang estan per sota dels valors normals. Si a l'hipertiroïdisme produeix una “sobreexcitació del metabolisme”, a l'hipotiroïdisme “s'alenteix”. Els principals símptomes de l'hipotiroïdisme són gairebé contraris als de l'hipertiroïdisme:
- Cansament, fatiga, lentitud
- Estat anímic decaigut
- Alteració de la memòria
- Sensació de fred
- Somnolència
- Restrenyiment
- Pal·lidesa i pell seca
- Caiguda del cabell i de la part distal de les celles
- Dolores musculars
- Menstruació irregular o amb augment del sagnat
- Augment de pes
L'hipotiroïdisme es tracta mitjançant l'administració d'hormona tiroidal sintètica a través de pastilles. Malgrat que el seu tractament sol ser crònic, quan s'aconsegueix trobar la dosi d'hormona correcta que ha de consumir la persona, aquesta pot portar una vida normal, normalment sense simptomatologia associada.
