L'estimulació cerebral profunda és un procediment neuroquirúrgic que implica la col·locació d'un dispositiu mèdic anomenat neuroestimulador, que envia impulsos elèctrics a zones específiques del cervell, a través d'elèctrodes. A tot el món, més de 160.000 pacients han estat tractats amb aquesta tècnica de diferents patologies cerebrals, principalment per trastorns neurològics, com trastorns del moviment o epilèpsia. “En pacients amb depressió o trastorns obsessivocompulsius, que no responen a tractaments també s’han obtingut resultats encoratjadors”, explica Miquel Bioque, investigador acreditat del grup IDIBAPS Esquizofrènia, dirigit per Miguel Bernardo.
Donat que al voltant d’un 30% de les persones amb esquizofrènia i d’un 15% de les persones amb trastorn bipolar tampoc responen adequadament als fàrmacs, l’equip de psiquiatria del Clínic Barcelona-IDIBAPS ha dut a terme un estudi pilot per avaluar els efectes de l’estimulació cerebral profunda com a estratègia terapèutica. En el treball, liderat per Bioque i publicat per la Revista Española de Psiquiatría y Salud Mental, han participat quatre pacients amb esquizofrènia i trastorn bipolar resistents al tractament.“Els elèctrodes es varen col·locar en àrees del cervell diferents segons els símptomes, afectius o psicòtics, que presentava cada cas i l’evolució. Així mateix, les característiques de l’estímul elèctric també es van adaptar a cada pacient”, assenyala Eduard Vieta, cap del grup IDIBAPS Trastorns bipolars i depressius, del Servei de Psiquiatria i Psicologia del Clínic Barcelona i últim firmant de l’article.
A més de fer un seguiment psiquiàtric i quirúrgic intensiu durant un any per avaluar l’eficàcia i la seguretat de la tècnica, els investigadors varen monitorar als pacients a través d’una aplicació mòbil i un dispositiu portàtil. L’aplicació recollia els símptomes de l’estat d’ànim, mentre que el dispositiu registrava l’activitat física i els patrons del son. “Transcorregut aquest temps, vàrem observar una resposta terapèutica notable i estable en dos dels quatre pacients. El tercer va mostrar un alleujament rellevant dels símptomes clínics. En canvi, el quart no va respondre de manera significativa”, detalla Bioque. “Per consegüent, les sessions de teràpia electroconvulsiva de manteniment que seguien els quatre participants es van poder interrompre en els tres casos amb resposta. Els bons resultats també varen permetre reduir part del tractament farmacològic”.
L’equip de neurocirurgia del Clínic Barcelona compta amb més de 20 anys d’experiència en estimulació cerebral profunda. Pels investigadors, la troballa constitueix una evidència inicial que la tècnica pot ser una alternativa eficaç i segura per tractar formes complexes i resistents als tractaments d’esquizofrènia i trastorn bipolar. “Això obre la porta i dona esperança per a un grup de pacients especialment complexos”, declara Vieta. No obstant això, l’estudi presenta algunes limitacions, com el nombre reduït de pacients inclosos, els diferents diagnòstics d’aquests o la curta durada del seguiment, fet que requerirà continuar amb la línia de recerca. “Gràcies a fons de la Fundació de la Marató i l’Instituto de Salud Carlos III ja estem treballant per ampliar les dades”, conclou Bioque.
Aquest treball ha rebut finançament d’una part del llegat que la família Pons-Bertran va donar al Servei de Psiquiatria del Clínic Barcelona.
Article de referència
Miquel Bioque, Jordi Rumià, Pedro Roldán, Diego Hidalgo Mazzei, Laura Montejo, Antonio Benabarre, Joaquín Gil Badenes, Javier Tercero, Eduard Parellada, Eduard Vieta. Deep brain stimulation and digital monitoring for patients with treatment-resistant schizophrenia and bipolar disorder: a case series. Revista de Psiquiatría y Salud Mental - Journal of Psychiatry and Mental Health. Online 26 June 2023. DOI: 10.1016/j.rpsm.2023.05.001
