Un estudi internacional amb participació d'Anna Planas, del grup de recerca de l'IIBB-CSIC-IDIBAPS Malalties cerebrovasculars, revela que la probabilitat de desenvolupar anticossos erronis o -autoanticossos- que ataquen el propi sistema immunitari augmenta amb l'edat i constitueix un factor de risc per desenvolupar covid-19 greu.
El treball, publicat a Science Immunology, determina que el 20% de pacients de més de 80 anys amb covid-19 greu desenvolupen anticossos contra l'interferó de tipus I, un grup de 17 proteïnes crucials per a la protecció de les nostres cèl·lules contra el SARS- COV-2, la qual cosa provoca que el sistema immunitari d'aquests malalts més vulnerables tingui menys capacitat de defensa enfront de la infecció. Els resultats podrien permetre que s'identifiqui a les persones amb risc de patir una infecció greu i el desenvolupament de tractaments personalitzats.
En treballs anteriors publicats a la revista Science el 2020 pel mateix grup d'investigadors del consorci internacional COVID Human Genetic Effort, es va observar que hi ha un 10% de pacients afectats de covid-19 greu que tenen autoanticossos neutralitzants capaços d'anul·lar la funció de l'interferó i dificultar la defensa de l'organisme en cas d'infecció. El nou estudi reforça aquesta troballa i l'amplia, ja que mostra una major freqüència d'autoanticossos en persones d'edat avançada i aporta evidències que aquests autoanticossos existien ja abans de la infecció.
"En persones que no han patit covid-19 s'observa el mateix patró, és a dir, major freqüència de persones amb autoanticossos en els grups de major edat", explica Jordi Perez-Tur, investigador de l'Institut de Biomedicina de València (IBV-CSIC ) i un dels autors de l'estudi juntament amb Anna Planas.
"Amb l'edat s'incrementa el nombre d'anticossos 'erronis' que bloquegen la resposta immune mediada per la via de l'interferó de tipus I, de manera que aquests pacients no poden fer front a la infecció per SARS-CoV-2. De fet, tenir aquests autoanticossos podria ser un indicador de mal pronòstic davant de la covid", afegeix Planas.
Aquest treball s'uneix a un altre també publicat a Science Immunology, en què el mateix equip d'investigadors ha trobat variacions genètiques en un altre gen relacionat amb l'interferó, el gen TLR7, que podria contribuir a explicar la major susceptibilitat dels homes a la covid -19 greu.
"TLR7 és una molècula que també està implicada en la via de la immunitat innata per la qual es indueix l'expressió d'interferó en presència de molècules d'ARN víric. Es dóna la circumstància que TLR7 es localitza en el cromosoma X, de què els homes disposen d'una sola còpia. Atès que les dones presenten dues còpies del gen, i que les variants trobades són molt poc freqüents, si una dona té una còpia correcta i una altra incorrecta podrà produir proteïna que funcioni adequadament i tindrà una millor resposta enfront de la infecció ", aclareix Pérez Tur.
El treball identifica en una població de 1.202 individus homes la presència de variants genètiques rares que condueixen a una deficiència funcional de TLR7. Aquestes variants es van trobar en l'1,8% de pacients menors de 60 anys amb covid-19 greu, però no es van trobar en cap de les 331 persones estudiades infectades per SARS-CoV-2 que eren asimptomàtiques o presentaven símptomes molt lleus.
"Aquests resultats se sumen a altres que mostren la importància crítica de la integritat de la resposta de l'interferó de tipus-I per a fer front a la infecció per SARS-CoV-2, i obre la via a el desenvolupament de teràpies dirigides a l'eliminació de aquests autoanticossos o de tractaments amb interferó tipus-I específics contra la malaltia ", conclou Anna Planas.
