El grup de recerca sobre Vasculitis Sistèmiques de l’IDIBAPS, liderat per la Dra. Maria Cinta Cid, juntament amb el Servei de Nefrologia de l’Hospital Clínic, ha participat en l’estudi ADVOCATE, que ha demostrat l’efectivitat del fàrmac Avacopan com a substitut dels corticoides per a tractar un tipus de vasculitis, les associades a ANCA.
Les vasculitis associades a ANCA (Autoanticossos Anti Citoplasma dels Neutròfils), són malalties autoimmunes greus que requereixen tractament immunodepressor durant períodes perllongats. Les persones amb aquesta malaltia tenen autoanticossos ANCA, que activen els glòbuls blancs, i aquests ataquen als vasos sanguinis causant la inflamació i danys típics de la malaltia. Per tractar aquest tipus de vasculitis se solen administrar glucocorticoides juntament amb altres fàrmacs immunodepressors. Al principi es prenen a dosis altes i, més endavant, s’administren com a tractament de manteniment a dosis moderades o baixes. Aquests fàrmacs provoquen diversos efectes secundaris en aquests pacients i poden afavorir infeccions, osteoporosi i malalties cardiovasculars, entre d'altres.
En la darrera dècada hi ha hagut diversos intents de minimitzar l’exposició als corticoides i, en aquest sentit, aquest assaig aporta dos aspectes molt rellevants.
D’una banda, demostra que l'administració d’Avacopan, un tipus de fàrmac immunosupressor (inhibidor del receptor de la fracció C5a del complement), és equivalent al tractament amb corticoides respecte a l’efectivitat. Al cap de 26 setmanes de tractament l’Avacopan aconsegueix mantenir els mateixos resultants respecte a la remissió de la malaltia que les dosis de corticoides administrades segons les recomanacions vigents. A més, amb l’avantatge d'una reducció significativa de la toxicitat que provocaven els corticoides. A les 52 setmanes, la remissió de la vasculitis és superior amb l’Avacopan, en reduir la toxicitat per corticoides, i en assolir una millora més marcada de la funció renal i de la qualitat de vida.
D’altra banda, des del punt de vista fisiopatològic, l’estudi demostra que una part del sistema immune (la via del complement) s’activa durant la malaltia. Aquesta via s’havia descartat fins que els resultats d’un estudi en un model animal de vasculitis van suggerir que podria estar implicada. La confirmació de l’activació d’aquest mecanisme en la vasculitis obre noves perspectives de tractament, no només amb l’Avacopan sinó amb altres tipus de fàrmacs.
El grup de recerca en vasculitis sistèmiques, especialment la Dra. Espígol, el Dr. Ríos i la Dra. A Penatti, juntament amb el Servei de Nefrologia, amb els Drs. Quintana i Blasco, han liderat la participació de l’Hospital Clínic en aquest assaig en fase 3, que, a més, ha estat aleatoritzat, doble cec i controlat amb grup placebo. També els Drs. Hernández-Rodríguez i Prieto han donat suport en la identificació de possibles pacients.
Aquestes dades suposen un avenç considerable en el control d'aquest tipus de vasculitis, que són malalties molt poc freqüents i no gaire estudiades. Fins fa pocs anys era difícil realitzar assaigs clínics sobre elles per la seva poca prevalença.
Tot i això, queden algunes preguntes per respondre encara, com quina és la durada òptima del tractament, o si és igualment eficaç en tots els subtipus de vasculitis, ja que aquest grup de malalties és molt heterogeni.
Informació documentada per: Dra. Maria Cinta Cid, cap del grup de recerca sobre Vasculitis Sistèmiques de l’IDIBAPS.
