L’equip del Clínic-IDIBAPS, encapçalat per Joaquim Mullol, responsable de la Unitat de Rinologia i Clínica de l’Olfacte del Servei d’Otorrinolaringologia del Clínic i cap del grup Immunoal·lèrgia Respiratòria Clínica i Experimental de l’IDIBAPS, i Isam Alobid, coordinador del grup Multidisciplinari de Cirurgia de Base de Crani de l'Hospital Clínic i investigador del mateix grup, ha coordinat, des de l’inici de la pandèmia, tres estudis i diversos articles originals i de revisió sobre la pèrdua l’olfacte i del gust en el context de la COVID-19.
Des de l’inici de la pandèmia, segons dades de l’Organització Mundial de la Salut, s’han reportat més de 73 milions de casos de COVID-19 a tot el món i més d’1,6 milions de morts. Tot i que moltes persones tenen símptomes respiratoris, una part important dels diagnòstics positius són asimptomàtics o presimptomàtics amb un període d’incubació més llarg, el que comporta que el nombre de portadors sigui elevat. Aquest fet, sumat a l’elevada transmissibilitat del virus, contribueix a la seva ràpida propagació.
Entre aquests símptomes es troba també la pèrdua de l’olfacte i/o del gust, una afectació que és comuna a altres infeccions com el refredat comú o la grip.
Un grup de metges i investigadors del Clínic-IDIBAPS ha liderat diversos estudis multicèntrics sobre la pèrdua de gust i d’olfacte deguda a la COVID-19 en diferents subgrups de pacients.
Estudis de prevalença de la pèrdua d’olfacte o gust en persones amb COVID-19
En un estudi coordinat pels Drs. Mullol i Alobid es van avaluar la freqüència i la gravetat de la disfunció de l’olfacte i/o del gust (DOG) en pacients amb COVID-19 i la seva relació amb característiques demogràfiques, ingrés hospitalari i amb altres símptomes o malalties.
En el primer estudi, publicat al Journal of Investigational Allergology and Clinical Immunology., es van avaluar les dades de 846 pacients i 143 controls de 15 hospitals espanyols. Es va observar que la DOG va ser dues vegades més comuna entre pacients amb COVID-19 en comparació amb els controls. Més de la meitat de les persones amb COVID-19 presentaven una pèrdua greu de l’olfacte (53.7%) o del gust (52.2%) i, d’aquests, en més del 90% el deteriorament va afectar els dos sentits.
D’altra banda, els resultats van demostrar que la DOG és un símptoma comú en COVID-19 principalment en pacients joves i no hospitalitzats. Entre els pacients afectats de DOG, un de cada tres va presentar pèrdua del gust o de l’olfacte com a símptoma inicial de la malaltia.
En un altre estudi, publicat a l’European Archives of ORL, es va avaluar la freqüència i gravetat de la DOG en pacients no ingressats positius a PCR per SARS-CoV-2 en comparació amb controls amb refredat comú o grip i PCR negativa. Es van incloure 197 pacients i 107 controls de cinc hospitals espanyols.
La freqüència de pèrdua d’olfacte (70.1%) i gust (65%) va ser significativament superior entre els pacients amb COVID-19 respecte als controls (20.6% i 19.6%, respectivament). La pèrdua simultània de gust i olfacte també va ser major en els pacients amb COVID-19 (61.9% vs 10.3%).
“En aquest estudi, igual que en l’anterior, la pèrdua d’olfacte i gust deguda a la COVID-19, va ser predominant en persones joves de menys de 50 anys i en dones, que representaven un 63% dels afectats amb aquesta simptomatologia”, assenyalen els investigadors.
“De les observacions es desprèn que una disfunció olfactiva sobtada i greu en el marc de la pandèmia de la COVID-19 i en absència de pèrdua d’olfacte deguda a altres malalties respiratòries, com rinitis al·lèrgica greu, rinosinusitis aguda o crònica, ha d’alertar als metges sobre la possibilitat de tenir una infecció per SARS-CoV-2”, afegeixen. En aquest sentit, l’estudi del sentit de l’olfacte pot ser útil per identificar pacients que requereixin mesures d’aïllament i/o tractament inicial i podria reduir el nombre de contagis evitant la propagació de la COVID-19.
Entrenar l’olfacte per recuperar-lo
Tres de cada quatre pacients amb COVID-19 presenten una millora de la pèrdua d’olfacte passat un mes des del diagnòstic. Aquesta millora amb el temps indica que el virus provoca una inflamació i no un dany permanent al neuroepiteli olfactiu en la major part dels pacients.
En cas que la pèrdua d’olfacte persisteixi, s’ha de considerar l’inici de tractament, tot i que es desconeix l’eficàcia dels tractaments disponibles en l’actualitat per a la disfunció olfactiva postviral. Cal destacar que no hi ha medicaments eficaços en la pèrdua d’olfacte i el gust de causa postviral.
Tanmateix, l’entrenament olfactiu ajuda a la recuperació de l’olfacte. Aquesta teràpia implica l’exposició repetida a un conjunt d’olors coneguts (llimona, rosa, eucaliptus, anís, fumat, vinagre) durant 10 segons cadascun, dues vegades al dia durant, almenys, tres mesos. Es tracta d’un procediment segur i útil en pacients que l’inicien dins dels 12 primers mesos després de l’inici del símptoma. “Aquest entrenament millora la disfunció olfactiva i l’ús d’olors a concentracions elevades és beneficiós per a la millora de l’olfacte”, assenyalen Joaquim Mullol i Isam Alobid.
