L'estudi l'ha dirigit el Grup de Treball en Trastorn Bipolar del Psychiatric Genomics Consortium, un grup internacional format per més de 800 investigadors de 40 països, on hi participen professionals de l'Hospital Clínic-IDIBAPS i de l'Hospital Vall d'Hebron, tots ells investigadors del CIBER de Salut Mental (CIBERSAM).
Un trastorn amb un alt component genètic
El trastorn bipolar és una trastorn mental crònic que afecta entre 40 i 50 milions de persones a tot el món. Es caracteritza per l'alternança d'episodis depressius i episodis de mania o hipomania (estats d'ànim eufòrics o irritables). Aquesta condició pot tenir un impacte profund en la vida diària si no es tracta de manera adequada, convertint-se en un important problema de salut pública.
Té una base genètica significativa, amb una heretabilitat estimada entre el 60% i el 80%. Tot i això, identificar els gens específics implicats ha estat un gran desafiament a causa de la complexitat d'aquesta malaltia, que combina factors genètics i ambientals.
Caracteritzar a nivell genètic el trastorn bipolar
Per a aquest estudi s'ha fet un macroestudi d'associació genòmica, que combina els resultats de diversos estudis genètics per identificar amb més precisió les variants genètiques associades amb una malaltia o un trastorn. En total s'han inclòs més de 158.000 pacients amb trastorn bipolar i 2,8 milions de persones sense el trastorn i s'han comparat els gens dels dos grups per desxifrar les diferències existents. La característica més important és que, per primer cop, s'hi inclouen persones de tots els continents.
A l'estudi s'han identificat 337 variants significatives a nivell genòmic (GWS) que són independents entre si i que estan agrupades en 298 regions específiques del genoma (loci). Això suposa una identificació quatre vegades superior a la de qualsevol estudi previ. Aquestes variants genètiques estan relacionades amb les causes del trastorn i amb la plasticitat i la transmissió de senyals al cervell.
En combinar els resultats de tècniques avançades de mapeig genètic, com el fine-mapping (mapeig fi) i altres estratègies per vincular variants genètiques amb gens específics, es van identificar 36 gens confiables que estan relacionats amb les causes o el desenvolupament del trastorn bipolar.
A més, els investigadors han trobat diferències genètiques en funció del subtipus de trastorn bipolar dels pacients. Així, en les cohorts amb una gran proporció de pacients amb trastorn bipolar de tipus I, es va trobar una relació genètica més gran amb l'esquizofrènia; mentre que en la cohort amb més casos de pacients amb trastorn bipolar de tipus II, hi havia una correlació genètica més gran amb el trastorn depressiu major i el trastorn per dèficit d'atenció i hiperactivitat (TDAH).
“Amb aquest estudi ara es fa un gran pas endavant per entendre millor com és aquest trastorn, les seves causes, i amb una mica més de temps, per desenvolupar nous i millors tractaments”, apunta el Dr. Eduard Vieta, cap del Servei de Psiquiatria del Clínic i del grup Trastorns bipolars i depressius de l'IDIBAPS.
Referència de l'estudi:
Characterising the genetic landscape of bipolar dissorder yields novell biological insights. Nature. DOI: https://www.nature.com/articles/s41586-024-08468-9
