Quan arriba la primavera, tothom es recorda de les al·lèrgies. No obstant això, al nostre territori, la majoria de les persones al·lèrgiques acostumen a tenir símptomes durant tot l’any. Així, és important tenir clar què són les al·lèrgies.
L’al·lèrgia és una malaltia del sistema immunitari en què les defenses responen de manera inadequada i identifiquen com perjudicials substàncies externes que, per la seva naturalesa, són inofensives. Avui dia, afecta un 25% de la població, aproximadament. Però, tot i l’elevada prevalença, el coneixement de la malaltia entre la població és generalment escassa i, sovint, poc precisa. Com les prevenim? Com les identifiquem? Com les tractem?
Per començar a conèixer aquesta malaltia, és important saber que d’al·lèrgies n’hi ha de molts tipus: les respiratòries, les cutànies, les alimentàries, les causades per verins d’insectes, i per medicaments. Pel que fa a les respiratòries, els al·lèrgens més freqüents són el pol·len, els fongs de la humitat, els animals domèstics, i els àcars de la pols. Per altra banda, si parlem d’al·lèrgies alimentàries, els més freqüents en adults són el marisc, els fruits secs, la fruita o les verdures.
La manifestació d’aquest tipus d’al·lèrgies alimentàries pot anar des de símptomes lleus, com picor de mans o de gola; moderats, com erupcions cutànies o inflamació de diferents parts del cos; i greus, com ofec o anafilaxi.
Per tal de no trobar-nos en aquest tipus de situacions, podem seguir una sèrie de mesures, sempre tenint en compte cada cas concret, i depenent de la presència o no d’altres malalties i del tipus d’al·lèrgia del pacient.
- Mesures preventives. La recomanació més eficaç és sempre no estar en contacte (tocar, menjar...) amb allò que ens provoca al·lèrgia. Evitar el desencadenant és una de les poques alternatives que tenim, ja que, tot i la gran incidència d’aquesta malaltia, la inversió en investigació està lluny d’altres malalties igual de freqüents.
- Educació del pacient. És essencial que el pacient conegui quines mesures són necessàries i com ha d’aplicar-les per a evitar l’aparició de noves reaccions al·lèrgiques o per a disminuir la intensitat dels seus símptomes.
- Tractament farmacològic. Alguns pacients necessiten tractament preventiu o de manteniment farmacològic per a atenuar els símptomes de la seva al·lèrgia. D’altres, només requeriran tractament en cas de reaccions agudes. Així, per exemple, els malalts d’al·lèrgies alimentàries greus han de portar sempre autoinjectors (bolis) d’adrenalina, pensats perquè qualsevol persona sense coneixements mèdics pugui punxar-se la medicació de forma immediata i li permeti arribar a un servei d’urgències.
- Immunoteràpia amb al·lèrgens. Els pacients amb al·lèrgia respiratòria o al·lèrgia al verí d’insectes poden beneficiar-se de la immunoteràpia específica amb al·lèrgens o vacunes per a l’al·lèrgia. També està disponible per alguns tipus d’al·lèrgia alimentària. Es considera un tractament amb un risc potencial d’induir, precisament, una reacció al·lèrgica, de manera que ha d’administrar-se sempre en un centre sanitari. Tot i això, és un tractament eficaç i segur, que cal que sigui prescrit per un especialista.
Informació documentada per:
Dra. Rosa Muñoz Cano. Investigadora de l’IDIBAPS i metge adjunt del Servei d’Al·lergologia de l’hospital Clínic Barcelona.
