La Direcció Infermera del Clínic Barcelona és l’encarregada de garantir la qualitat assistencial i una pràctica clínica d’excel·lència d’acord amb els principis ètics establerts i en coordinació amb altres direccions de l’hospital. Gran part de l’èxit d’aquesta Direcció es deu al treball transversal a totes les àrees de coneixement de l’hospital, però sobretot al fet de posar al pacient al centre de tot, de garantir la seva seguretat i d’assegurar que tingui una bona experiència mentre rep l’atenció que necessita. De fet, tal com assenyala la Gemma Martínez, l’objectiu principal del model d’Infermeria del Clínic Barcelona “és que el pacient se senti segur i únic, que s’empoderi i prengui decisions, i que sigui el màxim responsable de la seva malaltia i la seva salut”.
Gemma Martínez: “La professió infermera necessita que se la reconegui professionalment i laboralment com es mereix”
Entrevista a Gemma Martínez, directora d’Infermeria del Clínic Barcelona.
La Gemma Martínez es va incorporar al Clínic com a nova directora d’Infermeria l’any 2016. Anteriorment, havia treballat com a infermera assistencial, i compta amb més de 20 anys d’experiència gestora. A més, ha dut a terme una gran labor de recerca durant aquests anys, i ha estat vinculada amb la docència, coordinant l’assignatura de farmacologia clínica i codirigint el màster professional del pacient crític i emergències de la Universitat de Barcelona (UB). Ara, al Clínic Barcelona, s’encarrega de dirigir la Direcció Infermera, que és la responsable de garantir el desenvolupament professional del personal d’infermeria de l’hospital.
Una cosa no existeix sense l’altra. Les infermeres no només veiem el pacient com aquella persona que té una malaltia, sinó que el veiem de forma integrada atenent els aspectes de salut/malaltia, psicosocials... La malaltia per la qual el pacient arriba a l’hospital pot evolucionar de moltes maneres i, la major part de les vegades, no només dependrà d’un tractament quirúrgic o mèdic, sinó que durant i després de l’ingrés s’haurà de continuar acompanyant la persona atesa segons les seves circumstàncies concretes. És a dir, la infermera és qui aplica la cura infermera, però a més a més escolta, acompanya i veu més enllà d’allò que és evident.
Una infermera ha de tenir capacitat de lideratge basada en el seu desenvolupament professional competencial. A més, davant el pacient, ha de saber decidir i ser capaç de treballar en equip, mantenint una comunicació eficaç entre professionals i la persona atesa. Ha de tenir la ment oberta i estar preparada per aprendre sempre coses noves. També és important que treballi amb rigor, compromís, educació i respecte cap als altres. Però, sobretot, una infermera ha de ser bona persona.
Primer de tot, treballem amb un mètode, que és el mètode científic. Després, treballem, també, per mantenir una comunicació òptima, tant amb el pacient com amb els familiars o cuidadors i, fins i tot, entre nosaltres. A més, potenciem al màxim la competència de les infermeres, així com la pràctica avançada, i intentem que cada professional ofereixi les seves millors qualitats.
Cada col·lectiu de la Direcció Infermera té les seves necessitats i la seva capacitat de creixement pròpia, tots són igual d’importants
Al Clínic hi ha més de 13 col·lectius diferents dins de la Direcció Infermera. Entre els quals, trobem les infermeres, que ara són unes 2.300 aproximadament; les llevadores (43); les TCAIS (unes 1.100); treballadors socials (38); educadors socials (9); tècnics de grau superior en diferents especialitats com radiodiagnòstic, radioteràpia, laboratori, anatomia patològica, farmàcia, etc. (560); fisioterapeutes (73); logopedes (6); terapeutes ocupacionals (7); auxiliars sanitaris (300); nutricionistes (20); optometristes (27) i podòlegs (2). En total, són unes 4.500 persones. Cada col·lectiu té les seves necessitats i la seva capacitat de creixement pròpia. Tots ells són igual d’importants i, alhora, necessaris per atendre les necessitats de les persones que atenem.
Com hem comentat, a l’hospital potenciem els rols de més expertesa, entre els quals hi ha la figura de la pràctica avançada, que ja està reconeguda en l’àmbit internacional, però aquí encara no del tot... No obstant això, nosaltres fa ja més de sis anys que estem treballant un model de pràctica avançada. Esperem que, en un futur pròxim, puguin sortir convocatòries específiques i, així, reconèixer-lo.
Al Clínic hi ha 876 infermeres acreditades per prescriure. És un gran avanç, perquè ajuda al fet que la infermera tingui més autonomia i no depengui d’altres professionals. A més, estalvia temps i és eficient en la gestió de costos.
Fa temps que infermeria va avisar que passarien coses que ara ja estan passant. No se’ns va escoltar i no es va posar remei. En poc temps, ens hem enfrontat a dues grans crisis, l’econòmica i la sanitària. Durant la primera d’elles, moltes infermeres es van veure obligades a marxar fora, i algunes d’elles no han tornat. Després, amb l’arribada de la COVID-19, el personal sanitari va haver d’estar al peu del canó. El cansament que van acumular aleshores continua reflectint-se en el seu estat actual. Hi ha hiperdemanda sanitària, però falten professionals per tal de poder oferir una cura de qualitat. Tot això provoca tensions importants. I és veritat que s’han fet millores, però continuem estant a anys llum de la situació ideal a què s’hauria d’arribar.
Amb l’arribada de la COVID-19, la societat va fer-se més conscient de la necessitat de la professió infermera
El rol de la infermera no ha canviat. Continua sent igual de necessari i d’imprescindible i el mateix d’abans: cuidar la persona atesa i el seu entorn, gestionar, fer recerca, docència, innovar... El que la COVID-19 sí que ha posat sobre la taula és que hem d’estar preparades per enfrontar aquest tipus de reptes sanitaris.
La COVID-19 ha posat en valor allò que és necessari i imprescindible, i les infermeres ho són. La societat es va sensibilitzar amb aquesta situació i amb el gran esforç que va fer la professió en els moments més durs. És a dir, la majoria de les persones sí que sabien ja des d’abans de la pandèmia què és i a què es dedica una infermera, però aleshores van fer-se més conscients de la necessitat d’aquesta professió.
A pesar del cansament que arrosseguem, veig un gran futur al davant. La professió creix, hi ha espai per a tothom, cada vegada es fa més recerca, formació, docència, etc. Però, tot això ha d’anar acompanyat ni més ni menys que del suport que la professió es mereix. És injust que no estiguem degudament reconegudes, ja que la infermeria és un grau des de la implantació del Pla Bolonya! Però, també és veritat que hem de continuar tenint il·lusió i sent positives. En definitiva, hem de continuar veient sempre el got mig ple.
