Un article de recerca, publicat recentment a Proceedings of the National Academy of Sciences (la revista científica publicada per l'Acadèmia Nacional de les Ciències dels Estats Units), explica que s’ha desenvolupat un nou biomaterial que torna a fer créixer el cartílag danyat a les articulacions, un teixit que és molt difícil de reparar.
Aquesta investigació ha consistit a aplicar aquest biomaterial (que conté una proteïna amb activitat biològica i àcid hialurònic, entre altres molècules) a les articulacions dels genolls d'algunes ovelles. En només 6 mesos, van comprovar que hi havia mostres clares de reparació i, fins i tot, creixement de nou cartílag d'alta qualitat.
Les ovelles tenen uns genolls semblants als humans quant estructura, mida i complexitat a l'hora de regenerar-se. Per això, si els propers assajos en humans són exitosos, els responsables de l'estudi pensen que el nou material podria servir en el futur per a tractar o fins i tot curar lesions que afecten al cartílag hialí de les articulacions.
Quins són els tractaments actuals per a les lesions de cartílag?
A dia d’avui existeixen diferents tècniques per tractar el cartílag lesionat. Es classifiquen en mètodes reparatius, reconstructius o regeneratius.
Els mètodes reparadors (perforacions i microfractures) ajuden a la formació d'un nou teixit fibrocartilaginós, facilitant l'accés tant dels vasos com de les cèl·lules mare o progenitores des de la medul·la òssia. Però, en aquest cas, s'obté un fibrocartílag, diferent del cartílag hialí original.
Els mètodes reconstructius busquen omplir el defecte amb teixit propi o empelts de donants. Són les conegudes mosaicoplàsties.
Per últim, els mètodes regeneratius aprofiten tècniques de bioenginyeria per desenvolupar un teixit de cartílag hialí i els últims avenços en cèl·lules pluripotencials.
Entre aquests darrers mètodes, es fan servir productes que intenten assemblar-se a l'estructura del teixit cartilaginós normal. Per a obtenir aquests productes s’utilizen les anomenades tècniques MACI (Matrix-induced Autologous Chondrocyte Implantation), on s'implanten les cèl·lules del cartílag sobre gels i es fan créixer in vitro al laboratori.
Alguns dels productes disponibles són, per exemple: CarGel®, CartiFill® o Chondro-Gide®... Però en gran part d'aquests productes s'obté col·lagen de tipus I o III. En canvi, el col.làgen tipus II, que és el característic del cartílag hialí normal, encara no s’ha pogut obtenir.
La mida i profunditat de la lesió, el nivell d'activitat, les lesions associades de meniscs i lligaments i l'edat del pacient, són els factors que marcaran la tècnica adequada per al tractament de la lesió condral.
Per què el cartílag és tan difícil de curar ?
El cartílag articular és un teixit amb característiques elàstiques, sense nervis, vasos sanguinis o limfàtics. Ofereix una superfície articular lubricada, que permet que els ossos llisquin i girin uns sobre els altres sense gairebé cap fregament, a través de les articulacions. Redueix la fricció i distribueix les càrregues mecàniques en diferents posicions articulars.
El cartílag articular té una capacitat de regeneració per si mateix escassa o, millor dit, nul·la. Així doncs, el desgast del cartílag pot provocar a mitjà i llarg termini una artrosi i un deteriorament funcional.
La reparació del cartílag articular és un procés complex i difícil per la baixa densitat cel·lular, la complexa trama estructural on viuen les cèl·lules i la incapacitat dels condròcits (les cèl·lules específiques del cartílag) per migrar cap a les lesions i reparar-les.
En conclusió, la nova tècnica descrita en aquest article, així com les tècniques regeneratives en general, són efectives només en lesions inferiors a 2x2 cm de superfície, i sempre que l'os subcondral no estigui afectat. Per tant, encara que sigui un avenç important en el tractament de les lesions de cartílag, aquest nou biomaterial no es podrà utilitzar de moment en lesions avançades, és a dir, en artrosi generalitzades.
A més, caldrà veure en estudis clínics a mitjà i llarg termini si el teixit obtingut per aquests investigadors és realment un teixit de cartílag hialí o, com en els altres casos, es tracta d’altres tipus de col·lagen.
Ara per ara, doncs, el principal tractament per a les lesions de les articulacions continuarà sent les pròtesis articulars.
Informació documentada per:
Dr. Sergi Sastre, traumatòleg de l’Institut Clínic de Malalties
