Elena Basteiro: “Moltes dones se sorprenen que el part només l’atengui una llevadora”

Sí, ha canviat molt. Jo em vaig començar a formar el 2008, i des de llavors el nostre paper ha evolucionat. La meva feina consisteix a acompanyar la dona durant el procés de part o, si és una inducció, acompanyar-la durant el procés d'inducció i fins una hora després del part. Soc la responsable d'aquelles dones que estan de part en les que no hi ha risc. En aquelles que hi ha risc, el control l'ha de portar un especialista en ginecologia. Jo, en aquests casos, també hi soc present, les acompanyo, tot i que el responsable és el doctor o doctora, nosaltres fem tot el control de la dilatació i l'acompanyament a la dona. 

Abans la llevadora portava la dilatació i el metge venia per fer el part. I ara, des d'aquests últims anys, sobretot, la llevadora en els parts de baix risc és la persona que està sempre amb la dona i atén el part. Moltes dones se sorprenen que no vingui un metge i que el part sigui només amb una llevadora. Però és que cada cop les recomanacions van més en aquesta línia. De fet, els parts que porta una llevadora acaben sent menys instrumentats, menys medicalitzats, però sempre que siguin de baix risc.  

Sí, jo quan vaig començar, la dona dilatava en una sala i després paria en una altra. A més a més, cada cop s'ha anat aconseguint que la dona tingui més acompanyament durant tot el procés, que la parella pugui estar en parts instrumentats, així com en cesàries. Vam ser dels primers hospitals a deixar entrar la parella o l’acompanyant al quiròfan. Va costar que hi hagués una persona no professional dins de quiròfan, però de mica en mica ho vam anar aconseguint. 

Jo ja em vaig formar com a llevadora en una línia d’un part menys medicalitzat. Es pretenia humanitzar més el part, que no es medicalitzés tant. De fet, ja hi havia un moviment important de dones demanant-ho. Les companyes llevadores més grans s'havien format d'una altra manera, i això era un canvi considerable. Però encara ens queda camí per recórrer i no estem al nivell d'altres països, com Regne Unit, ja que a casa nostra no hi ha les llevadores suficients a sala de parts. De fet, falten llevadores tant a Catalunya com a Espanya. Hi ha altres països en què una llevadora porta una dona de part alhora. És el que es diu el 'one to one' i aquí és una realitat que moltes vegades no existeix. Hi ha dies que sí que pots fer aquest acompanyament més personal, però no sempre.

El programa PART va néixer, en principi, per donar respostes a aquelles dones que volien un part natural, sense medicació, sense intervenir, que fos el més fisiològic possible. Mica en mica, però, ens vam anar adaptant segons les necessitats de la dona. Al principi era només per aquelles dones que eren de baix risc. Però la realitat és que el nostre hospital és un hospital de tercer nivell i hi venen moltes dones de risc. Finalment, doncs, es va convertir a intentar respectar les decisions de la dona tenint en compte les seves circumstàncies. Nosaltres tenim el coneixement, però les decisions són de la parella. L’objectiu és donar les eines perquè la dona s'informi, pugui decidir i, independentment de si és de baix risc o de risc, pugui tenir un part respectat, ja que és un moment únic i vital per a ella i és important que senti que té el poder i el control.

Exacte. En el pla de naixement s’hi explica quines coses podem oferir. És un pla de naixement que és realista, perquè si hi ha coses que no podem oferir no hi apareixen. Per això cada hospital té el seu propi pla de naixement.  

La veritat és que és molt útil perquè moltes parelles no es plantegen que hi ha diferents possibilitats i quan els dones el pla de naixement i s'ho llegeixen diuen “això ni ho havia pensat!”. Durant el part no és el moment per dir què vols o què no vols. No vol dir que no hi pugui haver canvis d’opinió, perquè per les circumstàncies pot passar, però ens dona una idea general del que volia la pacient, ja que una dona amb contraccions no pot explicar gaire cosa, la veritat. 

Jo crec que és important, sí. Si algú ve sense pla de part no passa res, però crec que és interessant perquè també convida a la reflexió de la dona que ha de parir.

Part humanitzat vol dir, per una banda, intentar medicalitzar el menys possible. A vegades és necessari i si ho és, explicarem el perquè i sempre valorarem les diferents opcions. També s’intenta humanitzar les induccions al part. Intentem que la dona pugui començar la inducció en un entorn més proper, com casa seva, on és més fàcil que el part es desenvolupi. Una dona s'ha de sentir segura en el part perquè així no segrega hormones que poden alterar el procés. Tot el que la faci sentir més còmode millor. L'ambient de les sales de parts intenten ser el més agradable possible. Sempre oferim que les dones puguin conèixer les sales de part abans perquè es familiaritzin i puguin veure com són. S’intenta que les decisions les prengui la mare, intentar medicalitzar poc, i després de parir que se'n puguin anar a casa com més aviat millor per estar en un entorn més familiar i que l'adaptació sigui millor. 

La veritat és que ve molta gent que vol un part natural perquè és més fisiològic. Aquest 2022 hem atès gairebé 400 parts sense anestèsia. És veritat, però, que no vivim en una cultura acostumada a aguantar el dolor. Per tant, una cosa és la idea que tens, i després en el moment del part la realitat que et pots trobar. Tot depèn de les expectatives que et generis. Jo crec que el millor és deixar-se portar. Es pot intentar tenir un part natural, i està molt bé, però tampoc passa res si al final es recorre a l’anestèsia, per exemple.

A la Maternitat tenim banyeres a les sales de parts, tot i que només les fem servir per a la dilatació, no hi ha naixements a la banyera. Tenim pilotes per poder afavorir la mobilitat i els llits de parts es poden col·locar en diferents posicions. Alhora, també tenim cadires de parts i fem servir també l’escalfor local. També tenim l'òxid nitrós, que és medicació, però que no té tants efectes secundaris. Llavors hi ha l'anestèsia epidural, que coneix la majoria de gent. També es fa servir l'anestèsia epidural a baixa dosi que permet moure's més, incorporar-se i estar en posicions més verticals que afavoreixen el procés de part. 

Un part instrumentat és quan es fan servir fòrceps, espàtules o ventoses. És diferent de la cesària, que pot ser per motius materns o del bebè, sigui perquè no és possible o perquè hi ha un fracàs de la dilatació, per exemple. El part instrumentat es dona quan un part vaginal normal no és possible. La mare ha d’estar dilatada del tot i el bebè ha d’estar en un tercer o quart pis, com a mínim. Nosaltres parlem de quatre pisos en l’expulsiu. Si la dona està dilatada del tot, però el nadó està en un segon pis, per exemple, no és possible un part instrumentat, ja que el nadó està molt amunt i acabarà sent una cesària.

En el cas d’una cesària, si no és una cesària urgent, en la qual perilli la vida de la mare o del bebè, la mare sempre entrarà acompanyada. Això li crea una tranquil·litat a la dona que afavorirà tota la resta. Si entres a quiròfan i estàs acompanyada per la persona que vols, és bàsic. I després, el que fem és intentar posar el nadó pell amb pell. Des de fa uns anys tenim la cesària pro vincle que és una mica diferent. Els progenitors poden escollir aspectes clau d’aquesta intervenció per afavorir els vincles mare-fill, mantenint sempre la seguretat necessària en una intervenció quirúrgica. En aquest cas es necessita controlar la freqüència cardíaca de la dona, la tensió, etc., però s’intenta que el tòrax quedi lliure i així quan just neix el bebè és la mateixa mare qui rep el bebè i el pot posar a sobre seu per començar el pell amb pell.

La cesària pro vincle la fem en casos de cesàries que no es preveuen complicades. Per exemple, en el cas d’una cessaria perquè el nadó ve de natges. En aquests casos és possible. Si es preveuen complicacions, però, és la llevadora qui agafa el bebè i el posa a sobre de la mare. 

La veritat és que l'experiència de les dones que han pogut fer cesàries pro vincle és bona. Però sempre s'ha de fer d'una manera segura. Al quiròfan sempre li pugem una mica la temperatura, perquè el quiròfan és un espai que és fred, perquè el bebè quan està en contacte amb la mare hi hagi un ambient més càlid. També s'ha de tenir en compte que la mare estigui en bones condicions, que no estigui amb medicació que l’adormi. Sempre hi ha d'haver una persona que controli la coloració del nadó, que respira, que té el nas i la boca lliures, etc.

Sempre que sigui possible, sí. Quan neix un nadó necessita el contacte amb la mare i fomentem el pell amb pell sempre que es pugui. La mare rep al nadó i el col·loca a sobre el seu pit en un part vaginal. En una cesària també fem el pell amb pell a no ser que la mare no es trobi bé, que llavors hi ha l'acompanyant que pot fer aquest pell amb pell. Als bebès els ajuda a regular la temperatura, la respiració, també afavoreix l’inici de la lactància materna, que també és bàsic, i es genera la creació d’aquest vincle.  

Fomentem el pell amb pell fins i tot amb nadons que necessiten cures, com els prematurs, i si necessiten cures més especials i han d’anar a l'UCI també. La unitat de Neonatologia també està oberta als pares 24 hores.

Jo quan vaig començar a formar-me, l'acompanyament en el part ja hi era, per un acompanyant, normalment la parella. Després es va començar a introduir la figura del segon acompanyant perquè hi havia dones que necessitaven, per exemple, algú que els vingués a fer acupuntura o la seva doula. Per elles era molt important i per això que es va incorporar la figura del segon acompanyant en els parts vaginals. En el cas de les cesàries va ser més complicat. Introduir un acompanyant a quiròfan es va haver de consensuar amb tot l’equip, i a vegades això no és tan fàcil. 

Exacte. Els humans no deixem de ser mamífers i el que necessitem per parir és tenir un entorn segur i estar tranquil·les. Les mamíferes normalment se'n van lluny, s'escapen de tot, busquen un entorn segur i pareixen allà. I nosaltres, com a mamífers, necessitem això, un entorn segur en el qual el nostre cos reconegui que pot parir i que estarà bé.  

Realment, l'hospital t'ofereix uns recursos, però els recursos del part els ha de portar cada dona per la seva banda. La forma com una dona afronta les coses en la seva vida és com afrontarà el part. Per tant, no tot depèn de l'hospital ni del centre, sinó que hi ha una part que depèn de cada persona. També tenim un telèfon, on les dones poden trucar. Les podem orientar i els tranquil·litza molt, ja que saben que en qualsevol moment, les 24 hores del dia, poden trucar-hi i hi haurà un professional que les atendrà. 

Jo crec que és bàsic que la dona vagi a un lloc en què confiï. Per això nosaltres intentem sempre ensenyar les instal·lacions en la mesura del possible. També tenim vídeos, o el nostre perfil d’Instagram, on donem força informació. Intentem que la dona conegui les instal·lacions, el pla de naixement i que pugui decidir on vol anar. Perquè al final has de confiar en les persones que estaran amb tu.

Jo crec que a Espanya s'ha de tendir cap al 'one to one'. Als països més nòrdics ho tenen, hi ha una llevadora per cada dona de part. També s’ha de millorar la comunicació entre primària i hospital, que hi hagi una bona coordinació. Tot i que hem millorat al llarg dels anys. Avui en dia quan una dona marxa d’aquí amb una alta precoç, des de l’atenció primària ja ho saben, però tot això es pot anar millorant més.