Tot i que la informació és encara molt limitada, fins al moment no hi ha evidència d'una taxa d'infecció de COVID-19 més alta o un curs de malaltia més greu en les persones amb el VIH respecte a les persones VIH negatives. S'han publicat algunes sèries de casos de pacients amb VIH que han tingut COVID-19, entre elles, els casos inicials assistits a l'Hospital Clínic, publicats per la revista Lancet HIV. A més, tant la societat europea de SIDA, com el Grup d'Estudi de la SIDA a Espanya han emès comunicats preliminars en aquest sentit.
L'evidència actual indica que el risc de malaltia COVID greu augmenta amb l'edat, el sexe masculí i amb problemes mèdics crònics, com les malalties cardiovasculars, malalties pulmonars cròniques i la diabetis. Aquestes característiques són actualment molt freqüents entre les persones que viuen amb VIH a Europa, ja que una gran part d'aquests pacients té ja més de 50 anys. En les persones que viuen amb VIH és essencial mantenir actualitzades les vacunes contra el virus influenza i el pneumococ, sobretot de cara a l'hivern, ja que SARS-CoV2 i grip podrien circular de manera conjunta. També és molt positiu l'abandonament de l'hàbit tabàquic per prevenir altres problemes associats.
Els pacients amb VIH i un recompte baix de cèl·lules T CD4 (<200 / ml) - les cèl·lules del sistema immunitari que infecta el VIH -, o els que no reben tractament antiretroviral, es consideren amb risc de patir formes més greus de les infeccions en general, però això no s'ha observat encara amb la COVID-19. No obstant, s'ha de comptar amb més temps d'observació i un nombre major de pacients per poder assegurar-ho de forma definitiva. D'altra banda, la COVID-19 sol produir un descens del recompte de limfòcits totals. Això s'haurà de valorar en les persones amb VIH per decidir si cal prescriure profilaxi per Pneumocystis jiroveci, un fong que pot causar pneumònia en persones immunodeprimides, així com per a altres infeccions oportunistes.
Pel que fa a mesures preventives s'han de seguir les pautes existents per població general amb l'objectiu de reduir el risc de contagi. A més, és important que aquest pacients estiguin especialment atents a l'aparició de possibles símptomes de COVID.
Tot i que hi ha estudis en curs, de moment no hi ha evidència clara que cap fàrmac antiretroviral dels que es fan servir per al tractament o prevenció de VIH protegeixi contra la infecció per SARS-CoV. Un assaig clínic realitzat a la Xina amb l’antiretroviral Lopinavir/ritonavir no va mostrar benefici al ser administrat a pacients amb pneumònia greu per SARS-CoV. Un estudi en curs dissenyat pel programa nacional de SIDA, que es realitzarà en personal sanitari, intentarà respondre si el TDF-FTC, un altre fàrmac antiretroviral, ofereix algun tipus de protecció enfront de SARS-CoV2. Per tant, fins a comptar amb més informació, no hi ha evidència disponible per justificar el canvi de tractament antiretroviral habitual per al tractament o per a la prevenció de la infecció per SARS-CoV2.
Finalment, una de les mesures que sí que s'estan prenent de forma universal per a disminuir el risc de contagi dels pacients amb VIH és la substitució de les visites presencials per les telefòniques. Això s'ha dut a terme, sobretot, per als pacients que reben antiretrovirals de forma crònica, que estarien més exposats a virus a l'acudir regularment a l'hospital. Per descomptat, en cas que sigui necessari, es realitza una valoració presencial. L'evolució de la pandèmia de la COVID marcarà de forma progressiva quina serà la modalitat de consulta en el futur per a les persones amb VIH, de manera que se'ls pugui donar la millor atenció possible amb el mínim risc.
Autors: Dr. Juan Ambrosioni, metge especialista en malalties infeccioses, i Dr. Josep Mallolas, cap de la Unitat de VIH-SIDA de l'Hospital Clínic
