Fins ara, els centres assistencials han dedicat la major part del seu temps a atendre la malaltia i els trastorns mentals de llarga evolució. Això té un fort impacte en les persones amb esquizofrènia, ja que la detecció primerenca millora el pronòstic d'aquest trastorn.
Per aconseguir la intervenció en les fases primerenques de la psicosi, és fonamental dotar d'eines i recursos als professionals que estan més en contacte amb la població en risc de desenvolupar-la. Caldria, per tant, el suport a l'atenció primària, a l'àmbit educatiu i al dels serveis socials. De fet, això també seria útil per a possibilitar la detecció precoç, ja que s'ha observat que abans que es produeixi el primer episodi psicòtic és freqüent que ja s'hagin presentat senyals que en molts casos no són ateses amb eficàcia.
Una coordinació suficient entre els especialistes de salut mental amb els professionals d'atenció primària, serveis socials i educació és encara avui un repte per assumir. Alguns programes incipients de detecció precoç comencen a estar disponibles ja a hores d'ara, i la seva activitat ha de ser avaluada i reforçada.
D'altra banda, els tractaments que s'ofereixen en salut mental haurien de tenir més en compte les característiques de les persones amb aquest trastorn, sobretot en les seves fases inicials. Es tracta de persones joves amb gran reticència a consultar, insuficient atenció psicològica i molta prevalença del consum de tòxics. Paral·lelament, per millorar l'eficàcia del seguiment d'aquests pacients, caldria evitar llargues llistes d'espera i llargs espais de temps entre visites.
En conclusió, és avui dia un objectiu prioritari, fer la transició tan aviat com sigui possible a programes específics per a psicosi, adaptats a població jove i a les seves necessitats.
