El Ministeri de Sanitat atorga aquesta acreditació mitjançant l'Agència de Qualitat després de superar un procés de verificació d'una sèrie d'estàndards comuns i altres de específics. En total, el Clínic disposa actualment de 23 acreditacions CSUR i es troba en procés d’avaluació de 10 convocatòries més. La gestió i el procés d’acreditació de les diverses especialitats del Clínic es gestionen a través de la Direcció de Qualitat i Seguretat Clínic dirigida pel Dr. Faust Feu.
Les acreditacions de l'hospital en procediments i atenció d’alta complexitat reconeixen, entre altres qüestions, l’expertesa clínica dels equips mèdics, la seva excel·lència investigadora, la transferència de coneixement amb altres professionals del sistema per mitjà del treball en xarxa i l’adequació de les instal·lacions i equipament del centre.
Les noves acreditacions rebudes recentment a l’hospital estan dedicades als programes següents:
- Trasplantament de pàncreas. Es tracta d'una redesignació (l’Hospital ja tenia aquesta acreditació). El trasplantament de pàncrees és una de les poques opcions terapèutiques per restaurar a llarg termini l'estat de normoglucèmia en pacients amb diabetis mellitus i permet evitar el tractament de diàlisi en la seva modalitat de trasplantament simultani de pàncreas-ronyó en pacients diabètics amb insuficiència renal. El trasplantament de pàncrees és un procediment complex des del punt de vista quirúrgic, immunològic i infecciós, i els pacients amb diabetis mellitus tenen un risc cardiovascular i infecciós elevat, i s'ha comprovat que els centres amb un elevat nombre de trasplantaments presenten millors resultats. Per tant, l'objectiu principal de la identificació i designació de centres CSUR per al trasplantament de pàncrees en pacients adults amb diabetis mellitus insulinodependents i insuficiència renal terminal és millorar els resultats de trasplantament de pàncreas a nivell nacional.
- Cardiopaties congènites en l’adult. També és una redesignació de l'Hospital. Les cardiopaties congènites son malalties altament complexes que tenen una elevada prevalença a la població (entre 300 i 600 casos per cada 100.000 habitants), la qual es preveu que incrementi els propers anys. Per aquest motiu aquests pacients requereixen ser tractats en unitats altament especialitzades i amb un elevat grau de coneixement dels procediments terapèutics, reparadors, pal·liatius i de trasplantament, la majoria dels quals requereixen circulació extracorpòria i, en alguns casos, assistència ventricular i/o trasplantament cardíac.
- Cirurgia reparadora complexa de la vàlvula mitral. També és una redesignació de l’Hospital. Es tracta d'una tècnica de cirurgia cardíaca que té per objectiu restablir el correcte funcionament de la vàlvula mitral preservant la vàlvula i l'aparell subvalvular mitral, com a alternativa a la substitució valvular mitral. La insuficiència mitral té un pronòstic molt variable en funció de la seva etiologia. Quan hi ha afectació del vel anterior, de comissures, de tots dos vels, afectació difusa del vel posterior o del vel anterior, anells calcificats o valvulopatia reumàtica, la reparació mitral s'ha de dur a terme en centres amb un volum adequat d'activitat i amb elevada expertesa en aquestes tècniques.
- Cardiopaties familiars. També és una redesignació de l’Hospital. Les miocardiopaties familiars, les canalopaties i les malalties genètiques de l'aorta causen la major part dels casos de mort sobtada en persones joves i son també una causa important de mort sobtada en persones més grans. Es tracta de malalties majoritàriament amb una herència autosòmica dominant, una presentació clínica molt heterogènia i una evolució difícil de predir. La prevalença d'aquestes malalties es troba al voltant d'un cas per cada 5.000-10.000 persones i requereixen estudis diagnòstics específics adaptats a la seva naturalesa que inclouen estudis genètics, d'imatge i electrofisiològics. La identificació i designació d'unitats de referència per aquestes patologies rau en la necessitat d'una dedicació intensiva dels especialistes en cardiologia que els permeti estar molt actualitzats en el coneixement d'aquestes malalties tant heterogènies, especialment pel que fa a les implicacions clíniques de la informació genètica.
- Malaltia vascular hepàtica complexa en l’adult. Es tracta d'un conjunt de malalties poc freqüents que es caracteritza per la complexitat de diagnòstic, la dificultat de tractament i la necessitat d'un abordatge multidisciplinari. Inclouen la trombosi portal no cirròtica ni tumoral, la síndrome de Budd-Chiari, la malaltia vascular postinusal i les manifestacions hepàtiques associades a cardiopaties congènites i la seva correcció. Malgrat la seva baixa freqüència, aquestes malalties s'associen a un elevat consum de recursos degut a la dificultat diagnòstica i a les tècniques necessàries per al seu seguiment i tractament. La designació d'unitats de referència per a l'atenció de pacients amb malalties hepàtiques no cirròtiques d'origen vascular ha de permetre proporcionar una atenció altament especialitzada i multidisciplinària.
- Cirurgia preservadora de la vàlvula aòrtica en adults. La insuficiència aòrtica és un trastorn de la vàlvula aòrtica que permet el flux sanguini diastòlic patològic des de l'aorta al ventricle esquerre. Pot ser deguda a alteracions congènites o adquirides, que provoquen canvis estructurals intrínsecs de la pròpia vàlvula aòrtica i/o de qualsevol altre component de la unitat funcional aòrtica. En els darrers anys s'han desenvolupat tècniques de reparació i preservació valvular aòrtica el benefici principal de les quals s'evidencia en el seguiment a mig i llarg termini, ja que s'ha demostrat una supervivència a 10 anys lliure de reintervenció en la gran majoria de pacients. No obstant això, aquestes tècniques presenten una elevada complexitat tècnica i, per això, aquests pacients s'han d'intervenir en centres que hagin demostrat expertesa en aquests procediments.
