Dra. Mª Josep Martí: “El gran objectiu és alentir, aturar o fins i tot revertir el procés de la malaltia”

Potser des dels 30 anys ja el portes de manera silenciosa però dona la cara entre els 50 o 60 anys, i a mesura que incrementa l’edat augmenta la freqüència de diagnòstics. Hi ha però, pacients amb Parkinson juvenil que presenten símptomes als 40, 30 o fins i tot als 20 anys. Molts dels juvenils són hereditaris però també alguns que afecten a les persones grans ho poden ser. Tot i així, el Parkinson hereditari per mutació d’un gen conegut només representa un 10% de tots els casos. La resta es coneix com Parkinson idiopàtic, i és aquell que sorgeix sense una causa genètica especifica i no en sabem el perquè.

Quan apareixen els símptomes motors, de tremolor, rigidesa i alentiment dels moviments, el 60% de les neurones de la substància negra del cervell ja estan afectades. La substancia negra és una zona on es produeix la dopamina, coneguda com “la hormona del benestar”. És un neurotransmissor que controla les respostes mentals, emocionals i motores. En el Parkinson es perd la dopamina perquè les neurones que la produeixen degeneren i per això apareixen els símptomes motors.

A partir del mes de maig l’Hospital Clínic iniciarà  el projecte HEBA (Envelliment Cerebral Saludable, per les seves sigles en anglès) finançat per la Fundació Michael J. Fox, i es pretén que duri 5 anys. Estarà obert a la població general que respondrà un qüestionari online i amb les respostes s’aplicarà un algoritme que determinarà les persones que tenen alt risc de desenvolupar Parkinson. Es seleccionarà un grup per fer una  prova olfactiva i alguns d’ells acudiran a l’Hospital per fer-los un seguiment i observar la seva evolució. L’objectiu és fer el diagnòstic el mes aviat possible, en estadis preclínics o  prodròmics.  Si poguéssim detectar els afectats en aquestes fases, estaríem més a prop del gran objectiu d'alentir, aturar o fins i tot revertir el procés de la malaltia. És un estudi que a part de Catalunya es realitzarà a dues regions més, Innsbruck (Àustria) i Kassel  (Alemanya).

Són aquells que tenen un alt risc de desenvolupar la malaltia, per exemple pacients amb una  mutació genètica però que encara no presenten la malaltia de manera manifesta, o bé tenen símptomes que es solen manifestar en l’etapa anterior als problemes motors, de tremolor i alentiment. Aquests són l’estrenyiment, la pèrdua d’olfacte (hipòsmia o anòsmia), i el trastorn del son REM (malsons i moviments durant el son). Haver passat una depressió i tenir algun familiar amb Parkinson també incrementa el risc. Es tracta de seleccionar-los el més aviat possible perquè la malaltia s’inicia molt abans que els símptomes. En la majoria de malalties neurològiques degeneratives  passa el mateix. Ens hem adonat que comença molts anys abans de fer-se paleses.

És una fundació formada per molts científic i neuròlegs que es dediquen a estudiar el Parkinson i és una de les impulsores més importants dins de la recerca d’aquesta malaltia i que destina més diners a la seva investigació. Va ser fundada per l’actor Michael J. Fox, famós per la pel·lícula “Retorn al futur”, i que va ser diagnosticat amb Parkinson juvenil als 29 anys.

Aquesta fundació té un projecte de recerca anomenat projecte PPMI (Parkinson’s Progression Markers Initiative, per les seves sigles en anglès) que es va posar en marxa fa 12 anys i té per objectiu estudiar la progressió y els factors de risc de la malaltia, per trobar-ne una cura. Ara aquest estudi entra en una segona fase que analitzarà els pacients recent diagnosticats i els  prodròmics. Nosaltres hi estem involucrats des dels seus inicis i treballem activament en aquesta segona fase. 

En els últims anys s’intenta actuar terapèuticament sobre la possible causa de la malaltia. Hi ha una proteïna anomenada alfa-synucleïna, que es creu que passa d’unes neurones a altres. Les persones que tenen el doble o el triple d’alfa-synucleïna dels nivells normals tenen Parkinson, això sembla una causa clara. Impedir el seu progrés podria significar una millora de molts pacients. Se sap que aquesta proteïna es plega malament i fa agregats que entren dins la neurona i la degeneren. Altres científics pensen que aquests agregats podrien ser protectors o almenys no nocius. Seguint amb la primera hipòtesi s’ha intentat treballar contra aquesta proteïna però els resultats, per ara, no han estat els esperats. Quan més investiguem i més coneixem, més ens adonem que encara ens queda força camí per recórrer.

Perquè no hi tenim fàcil accés. Quan estudiem el cervell d’una persona que ha mort per aquesta causa potser fa 30 anys que li havien diagnosticat, i el cervell ja no és el mateix que quan va començar a manifestar-se. A aquest cervell li han passat moltes coses. Per exemple, en el cas de l’Alzheimer, la prova PET (tomografia per emissió de positrons) permet veure l’evolució de la proteïna TAU o Beta-amiloide. En canvi, en el Parkinson no tenim cap marcador de PET per detectar l’alfa-synucleïna, i això és un factor de complicació addicional.

S’està veient que cada vegada la recerca ha d’anar més enfocada a trobar les causes moleculars que provoquen la malaltia. Causes moleculars que poden ser diverses. Per exemple ara s’està estudiant el gen LRRK2. La mutació d’aquest pot ser responsable d’un tipus de Parkinson hereditari però també podria contribuir en la patogènesi de la malaltia de manera mes general.  Una altra hipòtesi és que  la “malaltia del Parkinson” inclou  moltes malalties diferents, amb causes moleculars especifiques, igual que passa amb el càncer. En els pròxims anys la investigació del Parkinson crec anirà enfocada mes a la medicina personalitzada.

Els metges volem curar els nostres pacients, i no poder fer-ho és frustrant, però a la vegada és estimulant perquè és un repte voler donar resposta a les seves necessitats. Als pacients els hi dic, sobretot ara amb la pandèmia “si voleu no vingueu, ja us truco jo, però ells em responen que estan esperant venir”. Tot i que alguns ja saben que no els podem ajudar gaire quant a opcions terapèutiques, per a ells venir a consulta és important, confien amb nosaltres i saben que treballem per ajudar-los.