Dra. Isabel Vilaseca: “La cirurgia s’ha de recolzar en la millora de la tecnologia per millorar la qualitat de vida dels pacients”

Molta gent es pensa que l’Àrea Quirúrgica d’un hospital com aquest es limita al bloc quirúrgic -on hi ha els quiròfans-, però som una àrea transversal que dona servei als diferents Instituts i Serveis. Treballem per organitzar i planificar el circuit quirúrgic que inclou el preoperatori i prehabilitació del pacient, la cirurgia i el postoperatori. També gestionem des del Servei d’Anestesiologia la UCI quirúrgica, una Unitat de Cures Intermitjes i la Unitat del Dolor.

De l’àmbit mèdic som aproximadament 120 persones, tenim un pool molt important de personal d’infermeria i tècnics sanitaris, parlem de 400 persones, i una part administrativa d’unes 50 persones. Al ser un hospital amb 3 seus implica que hi ha professionals de l’Àrea Quirúrgica a la seu Villarroel, a la seu Plató,  i a la seu Maternitat.

Estem per sobre de 28.000 intervencions cada any. Però els professionals de l’Àrea Quirúrgica, la majoria d’anestesiòlegs i alguns professionals d’infermeria, també donen servei a moltes àrees intervencionistes de l’hospital. Fora dels quiròfans es fan més de 30.000 procediments amb anestèsia a l’hospital cada any. Entre les 3 seus ara tenim 41 quiròfans en funcionament i diferents àrees  d’esterilització a cada seu.

Tenim un graella amb la disponibilitat de tots els quiròfans de l’any i s’assigna una distribució d’espais a cada Institut per tal que puguin programar les seves intervencions. Llavors, cada Institut, uns dies abans, ens envia la seva previsió de cirurgies, la seva duració i el material que es necessitarà. Si és factible, ho incloem en el Programa Quirúrgic definitiu. Així sabem cada dia quines cirurgies es faran, qui les farà i les necessitats tècniques que es requeriran.

Hi ha equipaments fixes a cada quiròfan i d’altres que cal compartir, com els robots, l’escòpia, exoscopis, neuromonitors... per tant hem de fer una planificació buscant la màxima eficiència.

Algunes cirurgies les hem de fer en un temps determinat per no allargar el temps que el pacient està en la llista d’espera. La cirurgia oncològica o cardíaca de gravetat, les pròtesis de genoll o de pròtesis de maluc, per exemple, tenen una garantia pel Servei Català de la Salut i les hem de fer abans d’un termini màxim establert. Per exemple, 60 dies des del diagnòstic d’un càncer de pròstata o 6 mesos per una pròtesi de maluc; el pacient no pot estar més d’aquest temps en llista d’espera.

La resta de cirurgies es programen en funció de la gravetat del pacient en un any màxim, seguint el criteri “first in, first out”, el primer que entra a la llista d’espera és el primer que s’opera.

Amb l’equip hem plantejat quatre grans reptes: l’espai, l’organització interna, la tecnologia i la gestió del personal.

Al Clínic tenim un problema d’espai i això tothom ho sap. Estem en un hospital que se’ns ha quedat petit i tot i que en els últims anys s’han fet adequacions i millores, queden moltes coses per fer, entre elles la renovació de l’àrea dels quiròfans d’otrrinolaringologia, de la Cirurgia Major Ambulatòria i de la esterilització.

Sabem que d’aquí uns anys tindrem una nova ubicació, l’hospital s’ampliarà, i serà una oportunitat per tenir unes instal·lacions pioneres i sostenibles, però ara hem de gestionar el ‘mentrestant’ amb la màxima eficiència possible. Necessitem renovar aquests espais, mentre seguim tenint una activitat quirúrgica molt elevada i de primer nivell. Això es un repte majúscul.

També hem de dimensionar millor els quiròfans, per exemple, fem molta cirurgia convencional complexe que no ens cap en els quiròfans convencionals i necessitem quiròfans més grans. La tecnologia necessària ocupa molt més espai ara que fa uns anys. Ens cal ajustar la mida dels quiròfans al tipus de tecnologia que tenim avui.

Gestionem molt personal i, part d’aquesta gestió, encara la fem massa manual. Hem de treballar en automatitzar processos i en donar més eficiència a tots els espais i equipaments que tenim. Des de fa anys treballem amb la metodologia Lean per intentar millorar els circuits. Tot i que s’ha fet molt molt bona feina, tenim marge per millorar l’eficiència global de l’Àrea Quirúrgica.

La tecnologia mèdica, i especialment la que necessitem a dins dels quiròfans és caríssima. Un robot quirúrgic val uns 2 milions d’euros. I sabem que un dels guanys més grans que ha tingut la cirurgia els últims anys va lligat al desenvolupament tecnològic. Tenir eines que t’ajudin a fer processos de manera cada vegada més segura, més automatitzada, amb més precisió i que evitin complicacions és molt important pel benestar del pacient. El progrés tecnològic és on es recolza la cirurgia per millorar els seus resultats, reduir el temps d’ingrés hospitalari i de recuperació del pacient, o el número de complicacions.

És evident que no ho podem tenir tot i hem de saber prioritzar i, si pot ser, ser partners del desenvolupament tecnològic. Això ens permet moltes vegades disposar de la tecnologia abans, i fins i tot reduir-ne el cost final. Hem de dotar als cirurgians de l’Hospital, que son boníssims, de les millors eines per treballar i fer-ho amb la màxima seguretat. En aquest àmbit, també hem de prioritzar.

El cirurgià ha de ser molt bo, ja no només a l’hora d’operar, sinó a l’hora d’indicar la cirurgia, perquè una bona indicació ja és la meitat del procés. Per exemple, si fas una cosa perfecte, però no tocava fer-la, doncs és un desastre. L’important és fer una cosa quan toca, fer-la bé, amb les millors eines i, sobretot, aprofitar per ensenyar-la a les noves generacions de cirurgians de manera progressiva. Per exemple, que ara la majoria de cirurgies es puguin seguir a través de pantalles  dins del quiròfan és una eina de formació fantàstica.

Té molt potencial, però encara estem en una fase inicial. El robot és un instrument  de molta precisió que permet fer gestos que la mà no pot fer – girs de 360 graus, per exemple-  et permet disminuir el tremolor, treballar amb una visió 3D boníssima, amb augments, facilitant veure coses que no podríem definir bé amb l’ull humà, facilitant l’aprenentatge amb simulació i dobles consoles, etc. Però els robots no operen sols, cal un cirurgià darrere experimentat. 

Penso que el que està més aprop de potenciar la cirurgia robòtica és l'aplicació de certs automatismes basats en la intel·ligència artificial i també la possibilitat d’operar i tutoritzar cirurgies a distància en temps real, que ja és possible gràcies al 5G. Disposar de sistemes d’ajuda per identificar millor els límits dels tumors mentre operem, per exemple, també pot ser de gran ajuda. Són coses que encara no podem fer a vegades de manera prou precisa, però que estic convençuda que veurem en un futur proper.

Sabem que el desenvolupament tecnològic passa en part per la cirurgia robòtica, per això la robòtica ha de ser una línia estratègica prioritària al nostre centre.

És molt important la complicitat i confiança entre el metge i el pacient a l’hora de dir-li que s’ha d’operar. És molt important crear un espai perquè el pacient se senti còmode per preguntar i resoldre dubtes. Els pacients han d’entendre què es farà i per quin motiu, també quins són els riscs.

Els pacients també se senten més tranquils quan noten i senten que estan en un centre referent, que ha estat reconegut a nivell tècnic, de processos... però també perquè si passés alguna cosa saben que el centre té recursos – UCI’s, tecnologia i professionals- per fer front a una possible complicació.

Però és veritat, sobretot si et trobes bé, que si et diuen “cal operar”, necessites un entorn de confiança que nosaltres intentem generar de totes totes.

És una tasca molt gratificant que requereix planificació i capacitat d’execució. Ens preparem molts anys per tenir la destresa necessària.  Veure que tot surt bé, i saber que pots ajudar a gent que ho necessita, és molt gratificant. Tot i dirigir l’Àrea Quirúrgica segueixo operant cada setmana i fent un dia de consulta i ho gaudeixo molt, la veritat. A més, és la millor manera de detectar els problemes, les mancances, veure com funcionen certs processos, parlar amb els equips...

Als cirurgians ens encanta operar i operar, sempre que es pugui. La meva especialitat,  l’Otorrinolaringologia, és mèdico-quirúgica i combina les dues vessants. Aquesta especialitat la vaig triar entre altres coses perquè abarca des del diagnòstic fins al tractament del procés ja sigui mèdic o quirúrgic. És una disciplina molt resolutiva i m’ho passo molt bé operant; és el que més m’agrada.