Què és l’estenosi valvular aòrtica?
Aquesta malaltia s’engloba dins de les malalties de les vàlvules del cor. Les vàlvules les podem entendre com unes comportes que fan que la sang circuli en la direcció correcta dins de les cavitats cardíaques. Quan la vàlvula aòrtica es calcifica, no sabem exactament el perquè, fa que es redueixi la seva obertura i provoca que la sang tingui dificultat en sortir del cor i es redueix la capacitat de fer esforços. Si la malaltia no es diagnostica i la deixem evolucionar, el pacient progressivament es va cansant amb esforços més petits i fins i tot, pot presentar dificultat respiratòria amb esforços mínims o, fins i tot, en repòs. A part, hi ha símptomes menys freqüents com són el mareig i la pèrdua de coneixement, sobretot a l’hora de fer esforços i el dolor toràcic.
Per tant, una de les claus és diagnosticar la malaltia aviat?
Sí, exacte. Diagnosticar la malaltia ens permet començar el tractament abans i tot plegat farà que el pacient tingui una millor qualitat de vida durant més temps.
Mentre l’estenosi aòrtica no és severa, el tractament és mèdic i es fan controls periòdics amb ecocardiografia... En canvi, quan la malaltia és severa i apareixen símptomes hem de decidir quin tractament farem sobre la vàlvula aòrtica. En alguns pacients haurem d’actuar de manera quirúrgica, que vol dir obrir l'estèrnum i recanviar per una pròtesis la vàlvula aòrtica. En altres pacients farem un tractament percutani a través de l’artèria femoral, és el que coneixem com a TAVI.
Quins criteris defineixen que es pugui fer un tractament o un altre?
El que sabem segur per experiència de molts anys i milers de pacients tractats, és que la cirurgia de recanvi valvular aòrtic, és un molt bon tractament per aquests pacients. Per tant, sempre que no hi hagi contraindicació, és el tractament d'elecció. Ara bé, en pacients que tenen un alt risc quirúrgic o que tenen una avançada edat i són més fràgils, escollim el tractament percutani que també s’ha demostrat que funciona molt bé. També es pot donar el cas que per les característiques d’alguns pacients no es pugui fer ni la intervenció quirúrgica ni el tractament percutani, i aleshores escollim fer un tractament farmacològic.
Com evolucionen després del tractament?
Quan un pacient es diagnostica a temps i se sotmet a un tractament quirúrgic o percutani la recuperació és molt bona i fins i tot podrà reincorporar la pràctica de l’esport en la seva vida. "L'estenosi valvular aòrtica és una malaltia més freqüent en gent gran, però també visitem pacients joves"
Entenem per tant que estenosi valvular aòrtica és una malaltia més freqüent en gent gran?
Més o menys. L’estenosi valvular aòrtica és una malaltia més freqüent en gent gran. No obstant, és cert que també hi ha pacients més joves i que acostumen a tenir una valvulopatia congènita, coneguda com a vàlvula aòrtica bicúspide, en la qual la vàlvula es fa malbé abans. Veiem pacients d’edats molt diverses.
Quants pacients visiteu cada any?
Actualment tractem quirúrgicament uns 200 pacients cada any i amb TAVI uns 100 més. A més, seguim a la consulta externa, pacients amb estenosi aòrtica encara no del tot severa que esperen que arribi el moment òptim per tractar-se. Finalment, també donem atenció a aquells pacients, que degut en general a altres condicions mèdiques es tracten mèdicament doncs no els podem realitzar tractaments més invasius.
Hi ha en marxa el projecte MITMEVA, en què consisteix?
El projecte MITMEVA que liderem des del Clínic pretén millorar el procés dels pacients amb estenosi valvular aòrtica. Volem treballar per explicar millor aquesta malaltia i fer que la ciutadania la conegui. Alhora volem donar eines als especialistes que veuen pacients a l’atenció primària perquè diagnostiquin abans la malaltia. El projecte també treballa perquè l’Hospital Clínic de Barcelona pugui interaccionar millor amb altres centres derivadors per prendre decisions d’una manera més ràpida i poder atendre millors als pacients. Volem que els diagnòstics siguin més ràpids i que el circuit de proves diagnòstiques es faci d’una manera més fluïda. També és molt important que el pacient pugui tenir tota la informació i pugui decidir en tot el procés: l’hem de fer partícip de les decisions.
Què espereu millorar en aquests 3 anys de projecte?
Tenim molta feina. D’aquí 3 anys haurem sembrat la llavor per treballar d’una manera diferent: implicant molt més la primària, els cardiòlegs d’altres centres i haurem establert molt millor els circuits entre professionals implicats i, sobretot, haurem incorporat la cultura de la participació del pacient en la presa de decisions. És a dir, en intervencions que comporten un risc pel pacient, com és una cirurgia o un tractament percutani el pacient hauria de poder participar més en la presa de la decisió de quin és el millor tractament a per ell. "Per cuidar el nostre cor és molt important és molt important no fumar i mantenir una dieta equilibrada, amb amanides, llegums i fruita de temporada"
Com podem cuidar el cor?
És evident que hem de ser conscients dels nostres límits físics. No podem fer una marató sense entrenar, per exemple. La gent que mai ha fet esport i que arriba als 40 és recomanable que un metge faci una auscultació ben feta, preguntar per símptomes i referències familiars i un electrocardiograma i si es pot, una ecocardiografia i una prova d’esforç. A més, és molt important no fumar i mantenir una dieta equilibrada, amb amanides, llegums i fruita de temporada, peix i millor carn blanca que vermella. Evitar fregits i aliments rics en sal.
L’exercici físic també és clau per cuidar cor, però com l’hem de practicar?
Evidentment, ens hem de mantenir actius. No cal que correm 10km cada dia; caminar a pas ràpid uns 30 minuts, per exemple pot ser suficient. Fer 10.000 passos en un dia no serveix si no són 10.000 passos seguits. Amb una bona dieta i una pràctica de l’esport continuada el nostre cor estarà més fort, segur!
