Quina és la situació actual (a data 24 de desembre de 2021)?
A Catalunya i Espanya hi ha un augment de casos notable i ràpid, que és secundari a la relaxació de determinades mesures que han suposat que interaccionem més entre nosaltres en el moment en què ja teníem variant delta, molt contagiosa, i que ha aparegut una nova variant que acabarà predominant, també altament contagiosa, que és la variant òmicron.
L'avantatge, fins ara, és que això passa en una població que està majoritàriament vacunada. I les vacunes, com sabem, protegeixen de les formes greus de la malaltia, però no tant del contagi, especialment per òmicron. Per tant, podríem dir que hi ha molts contagis i molts casos nous, però afortunadament, no hi ha proporcionalment tants casos greus ni tants casos que acaben a l'UCI, ni tants casos fatals.
Quina és la previsió per a les properes setmanes?
Les previsions ara com ara, que fan els companys del BIOCOM, el grup de la UPC dirigit per la Dra. Clara Prats, indiquen que, si aquests números es mantenen, estem en una fase de creixement ràpid com a mínim fins al final d'aquest any. Aquest creixement ha situat a Catalunya com la comunitat amb més casos en el total de la pandèmia: hem superat ja el milió de casos oficialment declarats. D'aquí la necessitat de prendre mesures més restrictives: limitació d'aforaments, toc de queda, etc.
Què podem fer i que no aquests dies de festes de Nadal?
La setmana passada van entrar en vigor noves restriccions. L'any passat vaig dir que havia de ser un Nadal minimalista, amb les mínimes persones possibles. Crec que aquest any la situació és una mica diferent, però separaria dues situacions: intentar fer els àpats familiars amb les normes de prevenció i seguretat millors que puguem, però reduiria notablement o ajornaria a la primavera o quan sigui possible, tot el que són dinars o sopars multitudinaris que no són del mateix nucli familiar: això suposa un risc de contagi clarament més alt.
Les recomanacions quines serien?
Les recomanacions serien: com menys gent millor, això d'entrada. El límit general són 10 persones. En un espai el més ventilat possible. I ara ve la part important, qui pot venir a aquest dinar. En principi totes les persones, idealment, haurien d'estar vacunades amb la pauta completa i si s'escau amb la dosi de reforç. Si no estan vacunades, el risc és més alt per a aquesta persona i per a la resta.
Es pot afegir fer-se proves antigèniques ràpides. La idea és que si ets positiu et quedes a casa i et portarem els canelons i ja està. Si ets negatiu, probablement no tens una càrrega viral tan alta, però pot ser que siguis positiu més endavant i que hi hagi risc de contagi. Per tant, el fet que tothom estigui vacunat i tothom tingui una prova d'antígens negativa ens garanteix que no hi hagi contagi? No. Redueix el risc? Sí.
Parlem de variants. Fins ara la predominant era o és la delta. Quines diferències hi ha amb la soca inicial?
El virus original, que és el que es va detectar per primera vegada a Wuhan, és un virus que es transmetia amb una velocitat d'1 per entendre'ns i com a exemple. Al cap d'uns quants mesos, va començar a predominar una variant, l'anomenada alfa, que va aparèixer a Anglaterra, i que es transmetia a una velocitat d'1.5. Havia guanyat un 50% més de capacitat de transmissió i es va imposar.
Un temps després, aquesta variant alfa va ser superada àmpliament i ràpidament per la variant delta, l'onada que vam tenir fa uns mesos. Aquesta delta té una velocitat de 2.5. És molt més ràpida i fàcilment transmissible que l'alfa.
Què en sabem de la variant òmicron?
La variant òmicron està creixent a gran velocitat. Ara ja és responsable de la meitat, almenys, de tots els casos nous a Catalunya. És molt transmissible i té una diferència important: és capaç d'escapar, parcialment, a algunes de les nostres defenses immunitàries. El resultat és que les persones vacunades o les que han tingut la COVID-19 es poden tornar a infectar per la variant òmicron. No tot són notícies dolentes: les vacunes, especialment amb la tercera dosi, segueixen essent efectives enfront òmicron i eviten els casos greus en un alt percentatge i les dades apunten que la COVID produïda per òmicron podria ser quelcom més lleu (menys risc d'ingrés a l'hospital) que per delta. Pot provocar una malaltia més lleu, amb símptomes més localitzats en el tracte respiratori superior (mal de cap, febre, mocs, mal de gola) i a vegades una síndrome similar a la síndrome gripal.
Per què es produeixen les mutacions?
Els coronavirus no són uns virus especialment proclius a mutar – n'hi ha que muten amb molta més facilitat- i una mutació és un error aleatori. Imaginem que els coronavirus són com una pàgina d'un llibre, que està plena de lletres i de paraules. De tant en tant, entre els milers de còpies que fa, s'equivoca en una lletra. Aquest error no impedeix llegir la pàgina, i no té cap importància.
De tant en tant, s'equivoca en alguna lletra o en algunes lletres en un lloc que ja és una mica més complicat i canvia el significat (és a dir, alguna propietat del virus). Això pot donar lloc a una variant. Aquest canvi pot ser que li doni avantatges al coronavirus, com per exemple que es transmeti més fàcilment o que resisteixi a la vacuna... O pot ser que no li doni cap avantatge. Les variants que no donin cap avantatge cauen i desapareixen.
Això és com una cursa: surten tots, comencen a córrer i el que corre més és el que continua. Els que es queden enrere, habitualment desapareixen.
Per tant, és absolutament normal que mutin.
Hi ha moltes forces que modulen la mutació, com ara la pressió que fem nosaltres amb la vacunació o amb els tractaments. Un missatge important és que les variants que es veuen al laboratori, per exemple amb 30 mutacions diferents, s'analitzen per acabar sabent que cada mutació té una funció. Però en estar totes juntes podria ser que una mutació en contraresti una altra i al final la cosa no quedi clara per on anirà. D'aquí els dubtes amb la variant òmicron, una variant amb moltes mutacions, on totes agafades individualment és per espantar-se, però totes posades en conjunt i en el món real, potser no tant.
Som dels països europeus amb la millor taxa de vacunació. La 3a dosi de la vacuna, en què ens ajuda?
Una vacuna el que fa és estimular tota la immunitat o gran part dels mecanismes immunitaris al nostre cos. Bàsicament, de forma molt simplificada, nosaltres parlem d'una immunitat més immediata, que són els anticossos, que ens protegeixen més del contagi, tot i que també ens ajuden a combatre la malaltia. Després hi ha una altra immunitat, molt més complexa, més a llarg termini, més sòlida, que s'anomena immunitat cel·lular, que també ens ajuda a defensar-nos del contagi, però que bàsicament al que ens ajuda és a protegir-nos de les formes greus de les malalties. Serien com la primera tanca i després el castell.
El que passa amb les vacunes és que els nivells d'anticossos quan ens posen la primera dosi comencen a créixer; quan et posen la segona dosi s'espavilen de nou, "espavili i recordi que aquí en necessitem més", i el nostre sistema immunitari reacciona bé perquè ja saps com es fabriquen i en fabriques molts més.
Les persones que porten la pauta completa de vacunació estan protegides? Sí. Estan protegides perquè tenen una part d'immunitat d'anticossos i una part d'immunitat cel·lular, en la seva majoria. Però els anticossos decauen amb el temps, es van perdent, tots, de totes les vacunes i enfront de totes les malalties. No vol dir que acabin sent zero. El gran avantatge és que si els tornem a estimular (tercera dosi o dosi de record) poden tornar a pujar d'una forma molt ràpida.
I amb la COVID-19, passa el mateix?
S'ha vist que amb la COVID-19 també, amb el temps, baixen els anticossos. Per això, les persones de més risc, de més edat o amb malalties de base, podrien tenir de nou més risc de contagiar-se i probablement, tenir més risc de patir una forma greu de la malaltia.
Per tant, hem d'intentar recuperar la capacitat de defensar-nos enfront del coronavirus. Quin és el sistema? Rebre una dosi de reforç, la tercera dosi, de la vacuna. Tot i que són dades preliminars, per defensar-nos de la variant òmicron tenir nivells alts d'anticossos és millor que tenir-los baixos.
Per tant, intentem recuperar, restablir o enfortir la immunitat de les persones que més ho necessiten, perquè el seu risc de patir formes més greus de la COVID és més elevat que el de la resta. També del personal sanitari, perquè som els que hem de treballar i atendre els molts pacients que s'estan contagiant. I com són molts, encara que el percentatge de casos greus sigui baix, una petita proporció d'un nombre molt gran és un nombre gran.
Al final acabarem posant terceres dosis a tothom?
Hi ha països que ja ho estan fent. Aquí de moment s'ha recomanat a tots els majors de 50 anys i a tothom que ha rebut la pauta completa de vacunació amb AstaZeneca o Janssen. Aquesta dosi de reforç, que és molt convenient, però no és imprescindible en la població més jove o que fa encara pocs mesos que s'ha vacunat, s'ha de considerar una estratègia fonamental per tractar d'aturar l'impacte de la COVID en aquests moments en què hi ha dues variants altament transmissibles com delta i òmicron. Aquest és un bon moment per reforçar.
La tercera dosi, de quina vacuna et toca?
Totes han de ser d'una vacuna de mRNA. D'aquestes en tenim de dues farmacèutiques al mercat: Pfizer i Moderna. La primera diferència és que amb Pfizer és la mateixa dosi i amb Moderna és la meitat de la dosi habitual. El motiu és que Moderna té una quantitat més alta de mRNA i amb mitja dosi hi ha estudis que demostren que per a aquest reforç és equivalent.
Segona consideració: a mi m'han posat Pfizer o Moderna, ara que em toca? Pot tocar qualsevol de les dues, són completament intercanviables. La situació aquí a Catalunya és que, per raons logístiques, per a les properes setmanes només tenim en estoc Moderna.
I si la vacuna inicial era de Janssen o Astrazeneca?
Les persones que han rebut Janssen o Astrazencea, si estem parlant de terceres dosis, també la rebran de Pfizer o Moderna.
Què passa amb les vacunes en nens i nenes de 5 a 11 anys, són segures?
Quan es van començar a considerar les vacunes en nens i nenes de 5-11 anys, fa uns mesos, hi havia dos temes: no teníem encara els resultats dels assajos clínics i la situació epidemiològica era la que era i això va canviant. Es va posar sobre la taula que des del punt de vista individual, afortunadament, els nens no pateixen formes greus de la COVID-19, llevat d'alguna excepció. I, per tant, es va dir que potser no es tenia tan clar el balanç entre risc-benefici, tot i que vacunar els nens ajudaria a controlar més la circulació del virus.
Ara estem en una altra situació. Ja sabem pels resultats dels assajos clínics i han demostrat que amb la dosi específica per a nens (Pfizer porta la tercera part de mRNA que la dosi d'adults), són vacunes segures, que els efectes adversos són els mateixos que als adults traspassats als nens i que són molt efectives, tant com en els adults.
Algú pot dir que són assajos en què han entrat uns pocs milers de nens.
Als EUA i el Canadà ara ja porten més de 5 milions de dosis posades de vacunes en aquest grup d'edat. Per tant, ja podem veure què passa quan això s'escala d'una forma molt important. El que passa és el mateix que el que s'ha vist en els assajos clínics: alguna reacció local, febre, mal el braç, mocs, pèrdua de la gana, apatia durant 24-48 hores.
És veritat que quan es va començar a vacunar els menors de 18 anys es van detectar alguns casos d'una inflamació cardíaca que es diu miocarditis. Amb aquesta miocarditis s'han vist dues coses: és molt poc freqüent i afecta més a nens que a nenes i als grups de 15-16 anys. Per aquest motiu, en els grups de menor edat, tots els senyals apunten que hi haurà menys efectes adversos que els observats en els adolescents.
I aquí afegim una cosa més, hi ha dues variants que estan contagiant molt, i els casos tenen una incidència gran en els grups d'edat no vacunats. Podria ser que això comportes una major circulació del virus entre els nens si no els vacunem.
I molt important, a l'inici de la pandèmia es va decidir que es tancaven les escoles perquè els nens podien ser grans transmissors del virus, quan no ho són. Hem de fer un esforç per mantenir la seva vida ordinària: educació, activitats extraescolars. En resum, vacunant-los és molt més fàcil que mantinguin una vida normal.
