Dr. Jesús Blanco: “Per al seguiment crònic de pacients amb diabetis, el ‘cafè per a tots’ no té sentit”

L'estructura de treball actual consta d'una Comissió de Gestió multidisciplinària formada per 11 membres de la Unitat i 13 Grups de Treball. Cada grup de treball defineix els programes i procediments necessaris en cadascuna de les diferents àrees i això permet generar múltiples iniciatives que van generant coneixements específics en profunditat. D'aquesta manera s'agilitza la gestió i es millora la qualitat dels projectes de la Unitat.

Aquesta reestructuració fa que cada vegada hi hagi una jerarquia menys clara, que una única figura no “carregui” amb tot el treball, sinó que s'intenten dividir les tasques en petits grups de treball que tinguin una certa autonomia. No obstant això, cadascun dels grups té un responsable i coordinador que s'encarrega de fer de pont i divulgar el treball que s'està fent en el grup de treball a la Comissió de Gestió.

Totes les àrees estan subjectes a aquesta innovació. Per destacar una que concerneix directament al Servei d'Endocrinologia, seria el de l'atenció de la diabetis quan debuta en edats primerenques, que l'hem estipulat per sota dels 50 anys. Se sap que les persones que inicien una diabetis en edats primerenques tenen molt més risc de desenvolupar altres malalties i complicacions associades. Això fa que sigui crucial identificar-les, abordar-les i tractar-les de la millor manera al més aviat possible.

Aquest concepte ve de la filosofia que, el que s'ha de prioritzar per part nostra, és identificar a aquella població que pugui beneficiar-se més de cadascun dels tractaments i realitzar un abordatge adequat. Això més enllà, o a més, de tots els avenços que s'estan aconseguint amb els nous tractaments. Per exemple, si sabem que només un 10% de les persones amb diabetis la desenvolupa en edats primerenques, tenim una població molt restringida però que se li haurà de fer un tractament molt precoç i intensiu per a evitar totes les complicacions associades. D'aquesta manera, no només utilitzarem estratègies de tractament i fàrmacs més efectius, sinó que els dirigirem a la població que més es podrà beneficiar. Tot, globalment, ens hauria d'ajudar a reduir la càrrega de malaltia associada a la diabetis.

En aquest sentit s'està treballant en un quadre de comandaments que identifica a pacients en Consultes Externes que podrien beneficiar-se d'alguns dels processos vinculats a la Unitat. Actualment s'han identificat 8.000 pacients i això permetrà avaluar diferents indicadors que són fonamentals per a millorar els processos actuals.

El quadre de comandaments no només anirà associat a tenir més informació actualitzada de la situació dels nostres pacients, sinó també a generar una eina de segmentació de la persona amb diabetis. En el fons no existeix la diabetis com a tal, sinó que hi ha moltes variants dels diferents tipus. No obstant això, fins ara hem seguit un esquema d'inèrcia i homogeni per al seguiment crònic de pacients amb diabetis, però aquest ‘cafè per a tots’ no sempre té sentit.

Hi ha pacients que estan molt ben controlats i que amb una visita anual seria suficient, mentre que d’altres necessitarien un seguiment cada 3 mesos en comptes dels normalment estipulats 6 mesos per a tots. O, fins i tot, aquella persona que va bé habitualment però que té alguna incidència puntual i necessita ser atesa en aquest moment. Creiem que aquesta eina ens pot ajudar a tenir cadascun d'aquests perfils identificats i tenir espai per a aquests casos d'urgència o amb canvis puntuals.

Això es pot aconseguir amb els sistemes de monitoratge de la glucosa que, avui dia, podem tenir accés en remot amb informació actualitzada diàriament i, pràcticament, en temps real. Estem incorporant el món del telemonitoratge al camp de la cronicitat on no és tan comú com en el de l'hospitalització domiciliària. Aquest canvi organitzatiu assistencial l'implementarem en els pròxims mesos.

De fet, el Grup de Treball de la Unitat de Diabetis Jove té per objectiu posar en marxa aquest nou protocol assistencial. Això es farà amb els companys d'atenció primària (tant personal mèdic com d'infermeria), que tenen un paper crucial. Amb totes les eines s'establirà i generarà un tractament efectiu que, alhora, sigui molt dirigit a aquesta població d'alt risc de presentar complicacions.

Sí, en els últims anys s'han optimitzat alguns fàrmacs, sobretot per a diabetis tipus 2, que ja estaven al mercat però que han millorat el seu sistema d'administració i, per tant, la qualitat de vida dels pacients. Per exemple, d'administrar-se diàriament a administracions setmanals o canviar de manera injectable a format oral en pastilles.

També estan per arribar nous fàrmacs que es preveu que, no només redueixin el risc de complicacions de la malaltia, com els tractaments actuals, sinó que canviïn la història natural de la diabetis. Aquests incideixen en la pèrdua de pes, que l'evidència ens diu que amb una reducció de pes del 10-15% es pot aconseguir detenir l'avanç de la malaltia. Fins ara, la pèrdua de pes només s'aconseguia, principalment, mitjançant canvis alimentaris i d'estil de vida, que moltes vegades no són fàcils d'incorporar per part dels pacients. Fins i tot alguns dels tractaments que el mateix metge els recomanava per a la diabetis produïen un augment del pes, cosa que es contradeia amb l'objectiu terapèutic. La pèrdua de pes, juntament amb el control de la glucèmia, per a nosaltres sempre ha estat un objectiu terapèutic, però ens faltaven eines per a aconseguir-ho. Amb aquests nous fàrmacs, la idea fonamental és intentar ajudar i empènyer en la mateixa direcció i que siguin tractaments catalitzadors que ajudin al pacient a fer aquests canvis d'estil de vida amb resultats visibles.

També podríem parlar de les noves tecnologies, com els sistemes d'infusió d’insulina, com el que anomenem pseudopàncrees artificial, més enfocats per a diabetis tipus 1. Aquests sistemes integren un algoritme que analitza la informació que arriba per part del sensor de glucosa i fa que l’infusor d'insulina tingui cada vegada més automatismes millorant la qualitat de vida del pacient.

A dia d’avui, des de l'inici s'intenta que tinguin en compte, tant els pacients com els professionals de la salut, quatre aspectes fonamentals per a repercutir en la història natural de la malaltia:

El primer és que és una malaltia metabòlica i, com a tal, s'associa a complicacions cardiovasculars que cal controlar i tractar de manera prioritària. S'ha de controlar el risc cardiovascular, els lípids en sang, la hipertensió, els hàbits tabàquics, l'exercici, etc. D'altra banda, un factor essencial en l'evolució de la malaltia, com hem comentat, és l'excés de greix corporal i que també ha de tractar-se de manera prioritària. En aquest sentit, la pèrdua de pes ha de ser un objectiu prioritari que el pacient ha de conèixer. Tant el primer objectiu com el segon han d'anar sempre de la mà.

D'altra banda, el tercer aspecte és el control del sucre en sang o glucèmia, que ja tradicionalment es fa molt èmfasi. Finalment, el quart aspecte determinant és el de la utilització eficient dels fàrmacs que ajudin a controlar cadascun dels altres tres aspectes comentats. En aquest sentit, els nous fàrmacs i tractaments que estan sortint ens estan ajudant molt.

Sí. Com comentava, tots aquests avenços en els tractaments són molt importants, però és responsabilitat del professional utilitzar-los de la manera més eficient possible en el moment adequat. L’abordatge i tractament de la diabetis hauria de prioritzar-se en les primeres etapes, quan no existeixen complicacions ni malalties associades perquè quan ja hi són presents ja és tard. En aquest sentit, aquests nous programes, que intenten perfilar i segmentar als pacients i identificar precoçment aquells pacients de risc, són molt importants. I aquí, l’atenció primària té un paper fonamental.