Com ha canviat el diagnòstic de les malalties ginecològiques en els últims 10 anys?
El canvi ha sigut espectacular! Sense cap dubte el diagnòstic per a la imatge ha tingut un paper molt important en el diagnòstic de les malalties de l’úter. Abans fèiem un diagnòstic quirúrgic, cosa que obligava a la pacient a passar pel quiròfan. Ara, a través de la imatge, amb una ecografia, per exemple, podem afinar molt aquest diagnòstic i ser més ràpids en l’abordatge de la malaltia. En aquest aspecte hi ha hagut una veritable revolució.
Els aparells per fer ecografies, pels ginecòlegs, són com el fonendoscopi dels internistes. Precisament, al Servei hem comprat fa poques setmanes uns petits aparells portàtils per fer ecografies que ens hi caben a la butxaca de la bata. Si tenim un bon diagnòstic abans, iniciarem el tractament més ràpid i podrem evitar conseqüències de la malaltia a llarg termini per a les pacients.
Vivim en una societat patriarcal i hem tingut una visió molt masculina del món.
Alguna vegada has manifestat amb insistència que la regla no ha de fer mal...
Si et pares a pensar és mot lògic. Com pot ser que un procés fisiològic, com tenir la regla, faci mal? Com pot ser que t’invalidi? No té sentit des del punt de vista biològic. Vivim en una societat patriarcal i hem tingut una visió molt masculina del món. Les dones han sigut en un pla d’inferioritat i ho hem assumit com a normal. Hem assumit que les dones han d’estar invalidades quan tenen la regla i això no pot ser. La regla no ha de fer mal! En els últims anys, la situació ha canviat molt; les dones s’han revelat i han dit prou!
Per què, una malaltia com l’endometriosi, es triga tant a diagnosticar?
Encara falta que el nostre missatge arribi millor: no es pot normalitzar aquest dolor de regla. Per sort, cada cop més hi ha més eines: xarxes socials, mitjans, la societats científiques que ens permeten arribar a més dones i les hem de saber utilitzar. La clau estar en treballar amb les dones i pacients. Hem d’insistir en que allò que els hi passa no és normal, que allò que els hi passa té nom i cognoms i que allò que els hi passa té tractament i els hi podem millorar la qualitat de vida. Les dones estan abanderant aquest moviment i ho hem de celebrar.
Creus que les dones estan acostumades a viure amb dolor?
El dolor crònic és un dels principals problemes greus de la salut de la població i dues de cada tres persones que el pateixen són dones. El dolor és una causa molt important de discapacitat i de pèrdua de qualitat de vida, però no ens oblidem que l’hemorràgia, l’anèmia, per exemple, són molt freqüents entre les dones. A més, aquesta situació, especialment en les dones, pot generar una manca d'oportunitats socials, desigualtats i exclusions, no prou avaluades encara. Com a ginecòlegs ens volem centrar amb la qualitat de vida de les dones: global, social, sexual.... Es tracta que les dones visquin bé: donar qualitat de vida a les pacients és el nostre objectiu.
El trasplantament d’úter va ser una gran fita en l’abordatge dels problemes ginecològics actuals. Com veus el futur de la ginecologia a curt termini?
L’octubre de 2020 vam fer al Clínic el primer trasplantament d’úter d’Espanya, juntament amb el Servei d’Urologia. En el trasplantament d’úter hi va haver un debat ètic que era necessari. La tecnologia està permetent coses que abans eren impensables i l’hem de saber aprofitar.
La tecnologia va més ràpid que nosaltres i hem de tenir temps per fer els debats necessaris en profunditat que ens permetin avançar en el punt just. Per exemple: en la teràpia i modificació de gens hi ha un llarg camí per recórrer, però hem de pensar bé què implica.
Properament veurem avenços molt importants en el diagnòstic per a la imatge i en el diagnòstic genòmic i metabòlic d’aquestes malalties. Coneixerem quina és l’etiologia dels miomes, de l’endometriosi i, fins i tot, podrem prevenir la malaltia en molts casos.
El camp de la cirurgia vindran tècniques noves amb la fusió d’imatges de la ressonància o de l’ecografia amb les imatges reals de la laparoscòpia que obtindrem a dins del quiròfan.
En la cirurgia ginecològica també hi haurà canvis?
Sí, per descomptat. El camp de la cirurgia vindran tècniques noves amb la fusió d’imatges de la ressonància o de l’ecografia amb les imatges reals de la laparoscòpia que obtindrem a dins del quiròfan. Aquesta fusió d’imatges ens han de permetre guiar millor la cirurgia. Estic convençut que abans d’entrar al quiròfan, i gràcies a la intel·ligència artificial, podrem practicar i preveure com anirà l’operació. Tot plegat ens permetrà disminuir els riscos de les pacients. Tot això en 8 o 10 anys passarà. Fixa’t que no et dic 25 anys! En un futur a curt termini això serà una realitat, n’estic segur.
T’acaben de nomenar president a la Society of Endometriosis and Uterine Disorders (SEUD) durant el 7è congrés celebrat a Suècia. D’on sorgeix la necessitat de crear una societat internacional especialitzada per aquest tipus de malalties?
L’àmbit d’actuació d’aquesta societat és mundial. És un punt de trobada de professionals de la ginecologia d’Europa, d’Àsia, d’Àfrica, Amèrica... La Societat treballa per aportar la seva visió de com ha de ser l’actuació mèdica de les malalties de l’úter a tot el món.
La reunió en qual vam decidir que impulsaríem una societat internacional de ginecologia la va fer a Barcelona el 2014 i un any després la vam fundar legalment. Els 4 professionals que vam impulsar la creació de la Societat compartíem que la nostra branca de la ginecologia estava molt abandonada per altres societat mèdiques, en general. No existia cap societat científica que abordés un grup de malalties molt prevalents entre les dones i que afectaven de manera molt important la seva qualitat de vida. Són malalties, la majoria benignes que afecten molt tant a nivell, físic, com psicològic, com fins i tot econòmic.
Cap d’aquestes malalties és purament mèdica, ni purament quirúrgica. La societat la vam crear pensant amb les dones i amb la voluntat de donar una visió integral i holística.
Quines serien les prioritats per aquest mandat de tres anys?
Des de la societat volem donar pes a la investigació i donar-li un caire molt científic a la nostra pràctica del dia a dia per ampliar el coneixement. També volem estimular l’interès per aquestes malalties i recolzar als professionals joves creant beques per potenciar aquest talent de joves investigadors. També hem creat una revista que es diu Journal of endometriosis and uterine disorders per agrupar i prestigiar el coneixement sobre aquestes malalties.
Durant els tres anys que estaré al capdavant de la Societat m’agradaria enfortir la seva estructura, recuperar l’activitat que la pandèmia ens va obligar a frenar i ampliar la seva presència a Sud Amèrica i enfortir la presència a Europa i Àsia.
En la teva especialitat sempre hi ha hagut més homes que dones. Això creus que seguirà així?
Al Servei de Ginecologia del Clínic estem al 50-50 aproximadament. En la meva franja d’edat hi ha més homes que dones, certament, però veiem que aquesta tendència s’està trencant. A les facultats, ara hi ha més dones que volen ser ginecòlogues que abans. El ginecòleg home és una espècia en perill d’extinció.
