Dr. Alfons López-Soto: “Tot l'hospital va demostrar una capacitat d'organització, de generositat i d'enteniment tremenda

Recordo que en aquell moment no sabíem pràcticament res. Coneixíem el que estava passant a la Xina, però molt poca cosa. Que començaven a haver-hi casos al nord d'Itàlia. I de fet, la primera persona que vam tenir amb COVID-19 venia d’allà, un cas molt lleu al que vam aplicar tots els protocols que teníem i va estar aïllada en un box de l’Àrea de Vigilància Intensiva (AVI). I tot això, perquè no sabíem molt bé què és el que succeïa. No ens vam avançar al que passaria al mes de març, ni de bon tros. En aquells moments semblava més una anècdota que l'anunci d'una pandèmia.

Com a tota la resta de l'hospital, però per a nosaltres especialment, va tenir un impacte important, a l’igual que per al Servei d’Infeccions. Per la naturalesa dels internistes, ja que som el primer front de batalla, per darrere d’urgències. La COVID-19 començar a pujar en dues setmanes de manera exponencial, molt ràpidament i anàvem tancant les sales i convertint-les per tractar pacients  amb COVID-19.

Va ser un terratrèmol impressionant que ens va obligar en dues setmanes a canviar el xip absolutament del que fèiem i fer front a una malaltia que en aquell moment no coneixíem. Ni el que era, ni com l’havíem de tractar. La resposta dels professionals de tot l'hospital, i la del meu servei també, va ser extraordinària. La COVID-19 va ser com una mena de desafiament professional.

Tothom va respondre. Tothom vol dir metges, residents, infermeria, personal d’administració, manteniment, infraestructures... Tothom va respondre d'una manera absolutament espectacular i, tot i el cansament que suposava, la gent venia a treballar, no diria contenta, però venien amb ganes. Venien amb vocació de servei, per ajudar a la gent. I vam demostrar tots plegats, tot l'hospital, una capacitat d'organització, de generositat i d'enteniment tremenda.

Des d’interna vam arribar a portar cinc sales , en les quals hi havia professionals de totes les especialitats: nefrologia, traumatologia, oftalmologia, dermatologia, , oncologia, etc. Els vaig batejar com els equips “multiètnics”, en els que hi havia una barreja de professionals i que van funcionar d'una manera excel·lent, amb una organització molt bona i molt eficient.

En la primera onada els protocols de tractament eren molt canviants, en base al que anava apareixent i el que anàvem aprenent. Hem simplificat molt els tractaments perquè hem anat obtenint evidència del que anava bé i el que no i que no aportava valor.

Pel que fa al tractament, els antivírics ens han ajudat. Inicialment, però, eren d’administració endovenosa, amb el que només el podíem administrar a nivell de l'hospital o a nivell d'hospitalització a domicili. Ara, la gran sort que tenim és que tenim també antivírics orals que són útils i que a més a més, amb una població que està majoritàriament vacunada, ens ha ajudat molt.

Ara el que donem als pacients que fan complicacions i que desenvolupen la tempesta de citoquines i tenen una afectació pulmonar molt important - que per sort són pocs-, són els fàrmacs antiinflamatoris (corticoides, Tocilizumab, barcitinib...). En aquells pacients que tinguin risc, amb altres comorbiditats o immunodeprimits, fem servir precoçment antivirals com el paxlovidR, un antiviral oral, i en altres casos seleccionats continuem donant remdesivir.

Si la malaltia, com sembla, es converteix realment en endèmica com la grip, els antivirals orals existents i alguns més que s’estan desenvolupant ens permetran tractar de forma eficaç i precoç la malaltia. El mateix que la revacunació anual per mantenir la immunitat.

El més important és que, gràcies a que la població s’ha vacunat molt al nostre país, i que a més hi ha hagut una taxa d’infecció elevada, tenim una immunitat important a nivell de la societat que fa que els casos greus siguin molt pocs.

Una de les coses bones que hem fet des de l’hospital és el programa de vacunació per als professionals però també, especialment, per a la població diana, la població immunodeprimida. Pacients amb càncer, amb malalties hematològiques, amb malalties autoimmunes, trasplantats, pacients renals crònics amb diàlisi, etc. Els hem cuidat molt i els hem vacunat d’una forma proactiva i molt eficient.

Hem après a donar una resposta coordinada molt bona i que la multidisciplinarietat en la salut és el més important. Que perquè les coses funcionin, tothom ha de participar. Aquí no hi ha protagonistes, hi ha d'haver professionals que es coordinin. Això, jo crec que a l'hospital ho vam aprendre molt bé. En poc temps vam haver de conèixer una malaltia vírica que ens ha portat de cap. Vam ser capaços de trobar vacunes i fàrmacs eficients i eficaces, que és un èxit de la ciència i de la societat en general.

D’altra banda, el peatge més important de la pandèmia ha estat la fatiga, especialment psicològica, dels professionals. I la veritat és que ha estat molt important, més del que jo mai hagués arribat a imaginar en el seu moment, perquè ha sigut una pandèmia  molt llarga. Era la sensació aquella en què et donaven un cop de puny, queies al terra i t’aixecaves, però immediatament et donaven un altre perquè venia una altra onada.

Possiblement si tinguéssim una situació de pandèmia, amb les mateixes característiques, amb la gravetat que va significar, els mecanismes d'organització apresos perduren. És com anar en bicicleta, els aplicaríem de forma ràpida. Hem après coses i seríem capaços de donar resposta. Però hem de dotar a la sanitat de més recursos i millorar les condicions laborals dels professionals sanitaris.

Estem en una situació de nova normalitat i el comitè de crisi es deixa de reunir perquè ja no tenim el mateix volum de pacients ni sales monogràfiques dedicades exclusivament a la malaltia. Tant el Comitè de crisi com el Comitè operatiu de COVID, que era on estàvem els caps de servei, caps d'institut, etc., han estat molt útils, especialment a la primera onada. Han sigut l’exemple de la capacitat organitzativa d'aquest hospital, amb una direcció mèdica que ha fet una feina extraordinària.

Els internistes som generalistes hospitalaris. I amb una situació en la que la població cada vegada envelleix més i que sobretot té molta comorbiditat, es requereixen professionals que siguin capaços de tenir cura del pacient en el seu conjunt i poder tractar i gestionar la coexistència de diferents malalties.

A banda de l’atenció als pacients a consultes externes, al hospital de dia o a través de les Interconsultes a la resta de serveis del hospital, una de les tasques cada vegada més important que fem és donar suport a altres especialitats. El que a Estats Units es coneix com a “metges hospitalistes”. Ho fem a traumatologia, on tenim una unitat d’ortogeriatria des del 2012. Ho estem fent des del 2020 a Oncologia Mèdica, on tenim internistes que porten els pacients hospitalitzats d'oncologia, pacients molt complexes i que fan tota mena de complicacions. Aquest es un model de col·laboració molt eficient que ho podríem estendre a moltes altres especialitats. També som l'especialitat idònia per diagnosticar malalties rares i portar-les o diagnosticar aquells pacients que tenen símptomes molt inespecífics i que després derivem a l'especialitat adient.

Els nostres especialistes participen en moltes tasques de docència, tant al Grau com al postgrau i en la formació dels nostres MIR i dels MIR d’altres especialitats. La recerca es una part molt important i això es tradueix en una producció científica més que notable. De fet, el nostre servei ha estat nomenat reiteradament com el segon millor servei de Medicina Interna d’Espanya i primer de Catalunya pel monitor de Reputació Sanitària.

En definitiva, el Clínic té un Servei de Medicina interna modern, adaptat a un hospital d'aquestes característiques, terciari i universitari. Intentem fer-ho el millor possible a nivell assistencial, docent i de recerca.

A més del propi Servei de Medicina Interna, a l’hospital també hi han internistes al Servei de Malalties Infeccioses i al  de Malalties Autoimmunes Sistèmiques.  Això és una singularitat del nostre hospital.

L’any 1997 vam posar en marxa el primer dispositiu d'atenció a la gent gran o d'atenció geriàtrica que va ser la UFISS  de Geriatria. El seu objectiu era el d’identificar els pacients grans complexes  i planificar la seva alta en aquells que no podien anar a domicili i requerien un recurs sociosanitari.

Des d'aleshores, hem desenvolupat  altres dispositius. La unitat de geriatria d’aguts, una consulta específica ambulatòria per a pacients geriàtrics, les cures pal·liatives adreçades tant al pacient oncològic com al que te  una malaltia no oncològica crònica avançada.  Darrerament,  hem desenvolupat un hospital de dia per atendre el pacient crònic complex. També col·laborem amb la hospitalització a domicili, que cada vegada atén més a pacients amb aquestes característiques.

La nostra secció de  geriatria compta amb especialistes en medicina interna i també de geriatria. Són especialitats molt properes i que, si es complementen bé, tothom guanya. Interna és una especialitat que sap tractar molt bé el pacient agut i, la geriatria, sap atendre molt bé el pacient en el seu conjunt en els diferents nivells assistencials. I si som capaços, o almenys nosaltres ho intentem, de que una es beneficiï de l'altra amb les seves competències, al final el que millora és el pacient.