Una revisió sistemàtica realitzada per investigadors del Clínic-IDIBAPS, observa que el desig de beure alcohol augmenta després del consum de begudes sense o baixes en alcohol (fins a 1,2% de volum d'alcohol). Això suggereix que el consum d'aquesta mena de begudes podria ser negatiu en persones amb un trastorn per consum d'alcohol, o que presenten un patró de consum d'alt risc. Tot i així, l'evidència a dia d’avui és molt escassa i es necessiten més estudis de qualitat que ajudin a determinar l'ús d'aquesta mena de begudes en pacients amb trastorn per consum d'alcohol.
Aquesta revisió l'ha coordinat el Dr. Hugo López-Pelayo i la Dra. Elsa Caballeria, de la Unitat de Conductes Addictives del Clínic Barcelona, membres del grup de recerca d'Addiccions del IDIBAPS. Estudiar i obtenir resultats rigorosos i de qualitat sobre les conseqüències de les begudes sense alcohol en aquesta mena de població és imprescindible per a prendre decisions clíniques, a més de polítiques sobre salut pública.
Alguns dels resultats observats va ser que les begudes sense alcohol no només augmenten el desig de consum d'alcohol, sinó que aquesta necessitat és major com més sever és el grau de dependència del pacient. També es va observar que les aromes o sabors similars als de les begudes alcohòliques, que tenen les begudes sense alcohol, generen una resposta fisiològica similar a la que succeeix quan es consumeix alcohol, malgrat que aquestes no el continguin. A més, el consum d'aquestes begudes augmenta quan en l'etiqueta es descriuen quantitats d'alcohol més baixes.
Les begudes sense o baixes en alcohol són un recurs cada vegada més popular com a alternativa a les begudes alcohòliques tradicionals. Tot i així, en persones amb trastorn per consum d'alcohol, s'ha observat que el consum d'aquestes begudes no substitueix el consum de begudes alcohòliques, sinó que se suma al seu consum habitual d'alcohol. Malgrat aquest increment en el consum de les begudes sense alcohol, no hi ha suficient evidència que demostri els beneficis o riscos de l'ús d'aquests productes en persones amb trastorn per consum d'alcohol o amb un patró de consum d'alt risc.
Realitzar estudis de qualitat podria proporcionar nous coneixements per a ajudar als professionals sanitaris, als pacients i a altres parts interessades a prendre decisions informades basades en l'evidència. A més, aquestes decisions podrien variar en funció de les característiques dels pacients, de la gravetat del trastorn i de les malalties associades.
L'impacte de l'alcohol en la societat
Es considera que al voltant d'un 10% de la població realitza un consum d'alcohol diari i que més del 50% compliran criteris de consum de risc, amb afectació important sobre la seva salut física i mental.
Es considera un consum de baix risc d'alcohol el que no supera les 2 unitats de beguda estàndard al dia en homes i 1 unitat de beguda estàndard en dones. Per exemple, no superar els dos quintos de cervesa o dues copes de vi al dia, si ets home i un quinto o una copa de vi al dia, si ets dona. Quan el consum diari és de 4 unitats de beguda estàndard o més en homes i 2,5 unitats estàndard o més en dones es considera d'alt risc. En certes poblacions com per exemple adolescents, embarassades i lactants o persones que prenen medicació que està contraindicada barrejar amb l'alcohol, qualsevol consum es considera d'alt risc. Tot i això, qualsevol consum d'alcohol implica un risc per a la salut.
Definir estratègies basades en l'evidència sobre com tractar aquest tipus de trastorn tenint en compte els beneficis i riscos de les begudes sense alcohol és imprescindible. Aquest coneixement seria de gran ajuda per a professionals sanitaris, pacients o polítiques de salut pública.
Article de referència:
Elsa Caballeria, Maria Teresa Pons-Cabrera, Mercedes Balcells-Oliveró, Fleur Braddick, Rebecca Gordon, Antoni Gual, Silvia Matrai and Hugo López-Pelayo. “Doctor, Can I Drink an Alcohol-Free Beer?” Low-Alcohol and Alcohol-Free Drinks in People with Heavy Drinking or Alcohol Use Disorders: Systematic Review of the Literature. Nutrients 2022, 14, 3925.
Informació documentada per:
Hugo López Pelayo. Metge Psiquiatra. Unitat de Conductes Addictives. Servei de Psiquiatria i Psicologia. Institut Clínic de Neurociències. Hospital Clínic de Barcelona. Coordinador del Grup de Recerca en Addiccions. IDIBAPS.
Mercè Balcells Oliveró. Metgessa Psiquiatra. Cap de la Unitat de Conductes Addictives. Servei de Psiquiatria i Psicologia. Institut Clínic de Neurociències. Hospital Clínic de Barcelona. Grup de Recerca en Addiccions. IDIBAPS.