L’estudi, publicat a European Radiology, analitza les asimetries cerebrals de pacients amb demència frontotemporal i Alzheimer. A través d’aquestes dades, l’equip investigador ha aconseguit crear un índex que examina les imatges de ressonància magnètica d’aquests pacients, l’Índex d’Asimetria Cortical (CAI).
La recerca ha estat dut a terme per Agnès Pérez-Millan, del grup d’investigació Malaltia d'Alzheimer i altres trastorns cognitius i liderat per la Dra. Raquel Sánchez-Valle, cap del grup d’investigació.
S’han estudiat 101 pacients amb demència frontotemporal, 230 amb malaltia d’Alzheimer i 173 persones sanes. Aquest índex, desenvolupat per aquest grup de recerca, s’ha utilitzat per a analitzar les imatges de ressonància magnètica dels participants a l’estudi. Això ha permès diferenciar amb èxit les persones amb malaltia d’Alzheimer, amb demència frontotemporal i les persones sanes. I, a més, ha facilitat distingir entre subtipus de demència frontotemporal, en especial la variant semàntica, que és caracteritza per una pèrdua de la parla, i la variant conductual, que comporta canvis en la personalitat i el comportament de la persona.
S’ha vist que, com més gran és l'asimetria cerebral, més avançada està la demència frontotemporal i majors són els nivells de neurofilaments, una proteïna que mesura la degeneració cerebral. Aquestes dades es van corroborar amb un seguiment dels pacients durant els dos anys posteriors a l’estudi. Els resultats indiquen que mesurar l’asimetria a través d’aquest índex, permet quantificar i monitorar la progressió de la demència frontotemporal.
Quantificar per a entendre
En aquest projecte s’ha fet ús d’algoritmes d’intel·ligència artificial amb l’índex d’asimetria cortical. Això ha permès identificar subgrups de pacients amb demència forntotemporal i amb malaltia d'Alzheimer que mostraven diferències biològiques, a més de les seves diferències d’asimetria cerebral. L’aprenentatge resultant d’aquest procés, s’ha penjat en plataformes open-source, de manera que altres investigadors puguin accedir al codi informàtic d’aquest índex i aplicar-lo per a analitzar les seves imatges.
Aquest avenç és important perquè, a diferència de la malaltia d’Alzheimer, la demència frontotemporal no té cap biomarcador diagnòstic fiable que confirmi que la persona té aquella patologia. La forma habitual de diagnòstic es basa en avaluar el símptomes i examinar les proves d’imatge de manera qualitativa, per part del professionals sanitaris especialitzats.
Impacte de la demència frontotemporal
Les demències frontotemporals són un conjunt de malalties neurodegeneratives, diferents de la malaltia d’Alzheimer. Els símptomes més habituals d’aquestes malalties són un canvi brusc de la personalitat i la conducta de la persona afectada, acompanyada de dificultats en el llenguatge. Tot i que, a diferència de l’Alzheimer, la memòria pot estar relativament preservada.
Es tracta de la segona demència neurodegenerativa més freqüent en persones de menys de 65 anys. Això té un gran impacte en la seva vida familiar i laboral.
Actualment, es considera una malaltia minoritària, probablement perquè està infradiagnosticada. És per aquest motiu que es necessiten dades quantitatives per a millorar el diagnòstic i seguiment d’aquesta malaltia, així com contribuir a la seva millor comprensió.
Article de referència:
Pérez-Millan, A., Lal-Trehan Estrada, U.M., Falgàs, N. et al. The Cortical Asymmetry Index for subtyping dementia patients. Eur Radiol (2025). https://doi.org/10.1007/s00330-025-11400-y
https://link.springer.com/article/10.1007/s00330-025-11400-y
