Avui en dia l’Alzheimer no té cura. El tractament farmacològic que existeix millora els símptomes del procés neurodegeneratiu, però no l’atura. És per això que fa anys que es treballa per trobar un fàrmac que modifiqui el curs de la malaltia o la curi. Tot i això, sí que hi ha alguns hàbits que milloren la qualitat de vida dels pacients amb l’Alzheimer com l’activitat física i una alimentació sana. També s’ha demostrat que una teràpia neuropsicològica anomenada intervenció cognitiva pot ajudar a alleujar alguns dels símptomes. Aquesta teràpia es basa en estimular les habilitats mentals del pacient, treballa el llenguatge, la memòria, el càlcul, la percepció, la imaginació i els sentits. Alguns dels recursos que s’utilitzen són puzles, jocs, mots encreuats, fulles de càlcul i fitxes escrites. És important que siguin activitats gratificants i motivadores.
Un mètode que afavoreix l’adaptació a la vida diària dels pacients d’Alzheimer i disminueix el seu malestar provocat per la dificultat de retenir la informació és l’escriptura d’un diari. “Aquest diari pretén ser un espai on els pacients poden compartir el seu dia a dia i els seus records, un lloc per organitzar qualsevol apunt, passat, present i futur que considerin fonamental en la seva vida”, comenta l’autora del llibre, la Dra. Lorena Rami, neuropsicòloga i membre del Grup de Recerca de Malaltia d'Alzheimer i altres Trastorns Cognitius de l’Hospital Clínic-IDIBAPS.
El diari només està enfocat a enregistrar tots els esdeveniments relacionats amb la memòria recent (dels últims dies o setmanes) i també la prospectiva, relacionada amb la planificació d’esdeveniments futurs, ja que la memòria remota, la dels primers anys de vida, no es veu alterada. És una eina útil que pot formar part de la teràpia d’aquests pacients i que pot ajudar-los a millorar la seva qualitat de vida.
L’Alzheimer i la seva progressió
L’Alzheimer és una malaltia neurodegenerativa, és la forma més comuna de demència i afecta 50 milions de persones a tot el món. De fet, cada tres segons se’n diagnostica un nou cas. Es caracteritza perquè el pacient té oblits, es desorienta, finalment deixa de comunicar-se i esdevé cada vegada més dependent per realitzar les activitats quotidianes. Abans que es produeixin els símptomes hi ha dues proteïnes que es dipositen al cervell, la proteïna beta amiloide i la proteïna tau hiperfosforilada, que s’estenen per l’escorça cerebral i interfereixen en la comunicació entre neurones i el seu normal funcionament.
Hi ha dues fases, la de deteriorament cognitiu en què el pacient té problemes de memòria, però això no li impedeix realitzar les seves activitats diàries, i la fase de demència en què ja no és totalment autònom. Els símptomes més freqüents són la pèrdua de memòria, dificultat en la planificació i realització de tasques, desorientació temporoespacial (dificultats en saber dia, mes, estació de l’any en la que es troba), canvis de conducta (en l’estat d’ànim), alteració del ritme del son i dificultats de moviment com la dificultat per caminar. El més habitual és que aparegui en persones majors de 65 anys, però també es pot produir abans d’aquesta edat, fins i tot iniciar-se entre els 20-50 anys si la causa és genètica. En aquest cas la malaltia és autosòmica dominant i es transmet de pares a fills.
A part de l’edat avançada i els antecedents familiars, hi ha altres factors de risc com el sexe femení (dos de cada tres casos són dones), la mala salut cardiovascular (hipertensió, obesitat i diabetis), i l’aïllament social i la depressió. Pel diagnòstic es realitzen proves cognitives que són tests que valoren l’alteració cognitiva del pacient, la neuroimatge cerebral que permet obtenir imatges del cervell i s’avalua si hi ha pèrdua rellevant de neurones, anàlisi de líquid cefalorraquidi per mesurar si hi ha proteïna β-amiloide i proteïnes tau. Les proves genètiques només es realitzen quan es creu que hi ha una base genètica de la malaltia.
