Anna Bassols: “Tothom sap què és la diabetis o l’asma... No pot ser que no sapiguem què és l’endometriosi”

L’endometriosi és una malaltia ginecològica benigna, però crònica, sense tractament específic i, per tant, sense solució avui dia. És una malaltia on el teixit endometrial, per algun motiu, s’implanta fora de la cavitat uterina i crea uns petits quists o nòduls d’aquest teixit endometrial. Aquesta situació ens genera a moltes de nosaltres un fort dolor durant la menstruació (dismenorrea) que pot arribar a incapacitar-nos, i que m’atreviria a dir que és el símptoma més comú entre totes. Un altre símptoma comú en les pacients amb endometriosi és el dolor en anar al lavabo i durant les relacions sexuals i després.

Parlo del meu cas. Conviure amb endometriosi no és fàcil, com imagino que no és fàcil conviure amb qualsevol altra malaltia crònica que et genera dolor. Viure amb dolor és molt cansat i molt esgotador. I si, a més a més del dolor físic, li sumes el dolor emocional que pot generar certa simptomatologia, com per exemple la infertilitat, encara és més complex. A banda, l’endometriosi encara no té un tractament específic, però sí que es pot pal·liar la simptomatologia a través d’un tractament hormonal. No obstant això, conviure amb tractament hormonal tampoc és fàcil, ja que també comporta unes conseqüències en el dia a dia.

A mi, des que tinc ús de raó de menstruar, sempre m’ha fet mal la regla. Sempre he viscut amb una capsa de medicaments sota el braç, cosa que ara entenc que no era normal. La regla no ha de fer mal i, si en fa, és que passa alguna cosa. No obstant això, fa uns quatre anys, vaig tenir una regla insuportable, tot i prendre’m els analgèsics que em prenia habitualment. Suposo que l’endometriosi ja hi era abans, però pot ser que el meu cos s’acostumés als analgèsics, que els quists d’endometriosi comencessin a ser més grossos... Sigui pel motiu que sigui, que el desconec, em va brotar i em van diagnosticar fa quatre anys.

Jo descobreixo què és l’endometriosi en el moment en què em diagnostiquen. Com pot ser que un 10% de la població femenina estiguem afectades per aquesta malaltia i no n’hagués sentit a parlar mai? Tothom sap el que és la diabetis o l’asma... Davant d’aquesta situació, vaig pensar que havíem de fer alguna cosa, que havíem d’alçar la veu i crear una comunitat de dones que haguéssim conviscut en silenci amb el dolor durant tant de temps. Així, el festival neix de les meves ganes i de la meva necessitat i es consolida gràcies a tota una sèrie de persones i ens que han cregut en el projecte des del principi, com l’Àrea de Mecenatge de l’hospital Clínic Barcelona. Una vegada vam celebrar la primera edició, vam adonar-nos que havíem creat un gran producte solidari i de festivitat per a tots els públics que realment funciona i dona veu a la malaltia.

L’objectiu del projecte és, per una banda, visibilitzar i trencar el silenci i, per l’altra banda, recaptar fons per a la recerca i formació en endometriosi.

Sí. M’atreviria a dir que l’endometriosi és una malaltia que ha estat i continua estant silenciada encara avui dia perquè la patim les dones. És cert que, gràcies a l’Ulisses x Endofest i d’altres iniciatives, comença a estar en l’ordre del dia i en les boques i ments de molts de nosaltres, però encara queda molt per fer.

Aquesta tercera edició va ser espectacular. Vam tornar a l’espai de Can Verboom, que és on va néixer el festival, i ens vam fusionar amb l’Ulisses, que és un festival que ja fa anys que se celebra a Premià de Dalt i que dona veu a la cultura del poble. El resultat va ser un producte perfecte que uneix cultura i solidaritat.

En relació amb els diners recaptats, aquest any hem pogut sumar una mica més que els anys anteriors. El recapte final ha estat de 35.625 euros. Venir d’una primera edició de 17.000 i d’una segona de 26.000 m’encoratja per tirar endavant i intentar recaptar encara més a la pròxima edició.

Jo soc l’ànima impulsora i l’eix d’aquest projecte, però no depèn només de mi que hi hagi més edicions... Són molts factors a banda del meu. El meu hi és i em consta que la voluntat de la resta de l’organització també hi és, però és massa aviat encara per parlar-ne.

En el moment en què vaig decidir que havíem d’alçar la veu i trencar el silenci entorn de l’endometriosi, vaig pensar directament en l’hospital Clínic Barcelona. Per a mi, anava unida una cosa amb l’altra. Em consta que el Clínic té un equip de referència d’atenció i acompanyament a la pacient amb endometriosi, a banda d’investigar-la i, per tant, no em va passar pel cap fer-ho de cap altra manera.