Què és un Electroencefalograma (EEG)?

L’electroencefalograma (EEG) és un dels estudis principals per a diagnosticar l'epilèpsia. En els pacients amb epilèpsia l’EEG sol detectar ondes anormals (també anomenades epileptiformes) que destaquen davant la resta d’ ondes normals. L’EEG servirà per a saber si l’epilèpsia és generalitzada, si les ondes epileptiformes afecten als dos hemisferis a l’hora, o si és més focal si aquestes ondes anormals estan localitzades en una part concreta de l’escorça cerebral.  

 En els pacients amb epilèpsia, aquesta prova, a més d’utilitzar-se per al diagnòstic, es pot utilitzar per al seguiment clínic o per la retirada o introducció de la medicació antiepilèptica.  

Altres utilitats de l’EEG en l’epilèpsia són:

• Detectar un estat epilèptic no convulsiu.
• Tractar i controlar un estat epilèptic convulsiu. Diagnosticar síndromes epilèptiques específiques com les absències, la síndrome de Lennox-Gastaut (un tipus d’epilèpsia infantil), la síndrome de West (una encefalopatia epilèptica que s’inicia en el primer any de vida), o una epilèpsia Rolàndica (un tipus d’epilèpsia focal infantil).
• Identificar pseudocrisis. Són atacs que poden semblar crisis epilèptiques, però que no ho són i que tenen un origen funcional. 

L’EEG també és una prova útil en altres situacions com:

• El pacient amb un nivell de consciència reduït o en coma, especialment quan l’origen és desconegut.
• Encefalopaties de qualsevol origen (metabòlic, infecciós, tòxic).
• Encefalitis herpètica. Aquesta és una greu infecció vírica del sistema nerviós central.
• Malaltia de Creutzfeldt-Jakob. Es tracta d’un trastorn degeneratiu de progressió ràpida que provoca demència.
• Hipòxies cerebrals o manca d’oxigen al cervell  
• Diagnòstic de la mort encefàlica, on l’EEG mostra l’absència d’activitat elèctrica cerebral (o un “EEG pla”).
• Estudi del son i els seus trastorns (per exemple el somnambulisme, la somnolència diürna excessiva o la narcolèpsia).

L’electroencefalograma també es realitza per al diagnòstic de la mort encefàlica. Aquesta sol confirmar-se amb un “EEG pla”, que no és reactiu a estímuls dolorosos ni a estimulació lluminosa intermitent.

Els dies abans de la prova el pacient ha de:

Per a poder realitzar-se un electroencefalograma (EEG) es necessita material adequat i un tècnic expert en la tècnica.

El material consisteix en:

• Cinta mètrica
• Llapis de color de punta gruixuda
• Bastonets
• Elèctrodes de superfície
• Pasta rentadora del cuir cabellut
• Pasta conductora (que enganxarà l'elèctrode sobre el cuir cabellut i facilitarà el registre de l’activitat elèctrica cerebral).
• Gases
• Caixa d'entrades a un amplificador del senyal
• Aparell digital d'adquisició i de revisió del registre

Els elèctrodes han de ser col·locats de tal manera que permetin registrar l'activitat elèctrica de manera eficient i amb el mínim de distorsió. Els elèctrodes es col·loquen en el cuir cabellut de manera que no causin dolor ni es desplacin durant tota la prova. S'han de col·locar cobrint totes les regions de l'escorça cerebral i la línia mitjana. Es col·loquen 21 elèctrodes i cadascun rep un nom (frontopolar, frontal, central, parietal i occipital) i una localització (esquerra, dreta, línia mitjana).  

Per garantir que els elèctrodes es troben en les àrees anatòmiques en posició correcta i simètrica, la col·locació requereix uns 30 minuts. Es col·loca un elèctrode en cada lòbul de l'orella i als costats dels ulls, que permetrà realitzar un electrooculograma, per valorar també els moviments dels ulls que sovint afecten al registre electroencefalogràfic. És molt útil que el registre de l’EEG es trobi sincronitzat amb un registre de vídeo, per veure possibles crisis epilèptiques o moviments normals.  

L’EEG es registra com a mínim durant 30 minuts (en alguns casos concrets pot ser més llarg, per exemple d'1 hora en cas que hi hagi hagut una privació de son la nit prèvia) i el pacient sol estar estirat en un llit o assegut en un sofà còmode. Se li demana que obri i tanqui els ulls, i que faci una respiració ràpida i profunda durant 3 minuts. Al principi o al final de la prova se li posarà davant dels ulls una llum d’alta intensitat i es produiran descàrregues de llum sobre els ulls tancats a diferents freqüències.

Sí. La prova ha de realitzar-se en les condicions habituals del pacient, per a què sigui representativa del que li passa últimament. Per això, el pacient s’han de seguir prenent els medicaments habituals (mateix nombre de pastilles i mateixes hores), especialment els que s'utilitzen contra l'epilèpsia.

Abans de la prova, el tècnic mesurarà el cap del pacient i marcarà la superfície del cuir cabellut amb un llapis especial de punta gruixuda en uns punts concrets, per a indicar on han de col·locar-se els elèctrodes. També aplicarà un gel sobre el cuir cabellut per col·locar els elèctrodes junt amb una pasta conductora, per a que s'adhereixin de manera correcta i per a millorar la qualitat del registre.  

Durant la prova, els elèctrodes es connecten amb cables conductors a la caixa d’entrades que amplifica el senyal de les ones cerebrals, i es realitza el registre en un ordinador.

Al pacient se'l convida a estar relaxat amb els ulls tancats, en una posició còmoda en un llit o en una butaca. En diversos moments, el tècnic demanarà que obri i tanqui els ulls. Se li demanarà que respiri de manera ràpida i profunda durant 3 minuts.

Se li col·locarà una llum davant dels ulls que emetrà ràfegues intermitents a diferents freqüències durant 2 minuts (entre ràfega i ràfega es demanarà al pacient que obri els ulls). Si el pacient ha realitzat una privació de son la nit anterior, es baixarà la intensitat de la llum de l'habitació i es convidarà al pacient a relaxar-se i adormir-se en el llit.  

En situacions especials, depenent de les característiques del pacient i del registre, se li demanarà que realitzi alguns càlculs simples, que llegeixi un paràgraf, observi una imatge fixa o obri i tanqui la mà.

Tota la prova és supervisada per un tècnic que serà responsable de la qualitat del registre i anotarà qualsevol incidència. Al pacient se li demana que si nota alguna anormalitat durant el registre avisi al tècnic.

El registre de l’electroencefalograma (EEG) convencional sol ser de 30 minuts, i la preparació del pacient per a la prova també dura una mitja hora (durada total d’aproximadament 1 hora).  

El registre de l’EEG amb privació de son té una durada de 60 minuts (amb els 30 minuts de muntatge tot el procés dura aproximadament 1 hora i mitja). Consisteix en dues parts. La primera part (30 minuts) és la mateixa que l’EEG convencional. En la segona part (30 minuts següents) s'apaga de forma tènue la llum de l'habitació i es convida a dormir al pacient durant 30 minuts. En aquests casos l'estimulació lluminosa intermitent pot fer-se al final del registre.

El registre EEG per al diagnòstic de mort encefàlica ha de durar 30 minuts i inclourà l'estimulació lluminosa intermitent en dues ocasions i l'aplicació d'estímuls dolorosos al pacient, per a veure que el registre no canvia.

En situacions especials, el metge pot sol·licitar un registre EEG durant diverses hores o  inclús durant diversos dies (monitoratge EEG), per la qual cosa haurà d'aplicar-se una solució al cuir cabellut perquè els elèctrodes no caiguin.

En acabar la prova, el tècnic retira els elèctrodes amb unes gases i alcohol, d'una forma ordenada i acurada per a no danyar el cuir cabellut al pacient. Durant aquest període de temps, que sol durar 5-10 minuts, el tècnic preguntarà al pacient si ha notat alguna cosa anormal durant la prova. Posteriorment, el pacient pot abandonar el centre hospitalari.  

El registre queda emmagatzemat digitalment i serà revisat per un metge que haurà de realitzar un informe. En l'informe ha de constar el nom del pacient, la seva edat i sexe, la medicació que pren, el motiu de consulta i la data de la realització i informe de la prova. En l'informe han d'aparèixer les condicions tècniques, els resultats, la seva interpretació, i les conclusions. L'informe del EEG ha d'arribar al metge que ha sol·licitat la prova, i d'acord amb el resultat s’actuarà de la manera més convenient dins del context de cada pacient.

L'electroencefalograma (EEG) és un prova segura que s’utilitza des de fa més de 100 anys. Durant un EEG els elèctrodes no transmeten cap sensació, ni produeixen dolor, ni emeten descàrregues, només registren les ones cerebrals. El gel adherent i la pasta conductora no produeixen alteracions ni provoquen al·lèrgies. És possible, que si els elèctrodes no s'han col·locat de manera delicada puguin produir una petita irritació al cuir cabellut que desapareixerà al cap d'algunes hores.

L’electroencefalograma (EEG) permet detectar activitat epilèptica i, per això, es realitzen durant la prova les anomenades tècniques de provocació, com la hiperventilació durant tres minuts, l'estimulació lluminosa intermitent i l'aparició de son després de la seva privació la nit anterior, maniobres que fan més fàcil detectar la presència d’activitat epileptiforme.

Aquestes tècniques també poden provocar, encara que amb un risc molt baix, crisis epilèptiques. Si, durant la prova el pacient presentes convulsions o pèrdua de consciència, el tècnic pitjarà un botó d'alarma perquè acudeixi un metge de forma immediata.

En cas que es produeixi una crisi epilèptica, el primer que s’ha de fer és actuar amb professionalitat i mantenir la calma, ja que habitualment el pacient es recuperarà per complet uns minuts després de la crisi. S'han d'apartar objectes amb els quals es pugui colpejar i afluixar la roba massa ajustada (cinturó, coll de la camisa, corbata). No ha de posar-se cap objecte entre les dents. Quan ja han cessat les convulsions és aconsellable tombar-lo de costat. D'aquesta manera si es produeix un vòmit aquest no es quedi a la boca ni passarà al sistema respiratori. També és important assegurar-se que la boca i les vies respiratòries estiguin lliures. Cal observar el que passa durant la crisi (desviació del cap, seqüència de moviments...).

Durant els EEG es grava de manera rutinària en vídeo al pacient i, si hi ha una crisi, això permetrà repassar posteriorment les característiques de la crisi i correlacionar-les amb el registre EEG simultani.