Què és un electroencefalograma?

L’electroencefalograma és un dels estudis principals per a diagnosticar l'epilèpsia. En els pacients amb epilèpsia l’electroencefalograma sol detectar figures anormals que destaquen davant les ones normals alfa i beta. L’EEG servirà per a saber si l’epilèpsia és generalitzada.  

Les ones cerebrals anormals poden aparèixer en els dos hemisferis i els quatre lòbuls, o focal, en un lòbul d'un dels dos hemisferis. En els pacients amb epilèpsia, aquesta prova, a més d’utilitzar-se per al diagnòstic, es pot utilitzar per al seguiment clínic o per la retirada o introducció de la medicació antiepilèptica.  

L’EEG també serveix per a detectar múltiples trastorns cerebrals com:

• Estatus epilèptic no convulsiu
• Estatus epilèptic convulsiu
• Síndromes epilèptics específics com les absències
• Pseudocrisi: d’atacs epilèptics sense disfunció del sistema nerviós
• Síndrome de Lennox-Gastaut: un tipus d’epilèpsia infantil
• Síndrome de West: encefalopatia epilèptica que s’inicia en el primer any de vida
• Epilèpsia Rolàndica: epilèpsia focal infantil
• Encefalopaties de qualsevol origen (metabòlic, infecciós, tòxic)
• Encefalitis herpètica: greu infecció del sistema nerviós central.
• Malaltia de Creutzfeldt-Jakob: trastorn degeneratiu de progressió ràpida que provoca demència
• Comes d'origen incert
• Hipòxies cerebrals: manca d’oxigen al cervell  

L’electroencefalograma també es realitza per al diagnòstic de la mort encefàlica. Aquesta sol confirmar-se amb un “EEG pla”, que no és reactiu a estímuls dolorosos ni a estimulació lluminosa intermitent.

Els dies abans de la prova el pacient ha de:

Per a poder realitzar-se un EEG es necessita material adequat i un tècnic expert en la tècnica.  

El material consisteix en:

• Cinta mètrica
• Llapis de color de punta gruixuda
• Bastonets
• Elèctrodes de superfície
• Pasta rentadora del cuir cabellut
• Pasta conductora
• Gases
• Caixa d'entrades a un amplificador de la senyal
• Aparell digital d'adquisició i de revisió del registre

Els elèctrodes han de ser col·locats de tal manera que permetin registrar l'activitat elèctrica de manera eficient i amb el mínim de distorsió. Els elèctrodes es col·loquen en el cuir cabellut de manera que no causin dolor ni es desplacin durant tota la prova. S'han de col·locar cobrint totes les regions de l'escorça cerebral i la línia mitjana. Es col·loquen 21 elèctrodes i cadascun rep un nom (frontopolar, frontal, central, parietal i occipital) i una localització (esquerra, dreta, línia mitjana).  

Per garantir que els elèctrodes es troben en les àrees anatòmiques en posició correcta i simètrica, la col·locació requereix uns 15-30 minuts. Es col·loca un elèctrode en cada lòbul de l'orella i als costats dels ulls, que permetrà realitzar un electrooculograma, per valorar també l’estat de la retina. És molt útil que el registre de l’EEG es trobi sincronitzat amb un registre audiovisual, per a detectar conductes anormals.  

La durada de la prova sol ser de 30 minuts, com a mínim, i el pacient sol estar estirat en un llit o assegut en un sofà còmode. Se li demana que obri i tanqui els ulls, i que faci una respiració ràpida i profunda durant 3 minuts. Al principi o al final de la prova se li posarà davant dels ulls una llum d’alta intensitat i es produiran descàrregues de llum sobre els ulls tancats a diferents freqüències

Sí. La prova ha de realitzar-se en les condicions habituals del pacient, per a que sigui representativa del que li passa últimament. Per això, el pacient s’han de seguir prenent els medicaments habituals (mateix nombre de pastilles i mateixes hores), especialment els que s'utilitzen contra l'epilèpsia.

Abans de la prova, el tècnic mesurarà el cap del pacient i marcarà la superfície del cuir cabellut amb un llapis especial de punta gruixuda en uns punts concrets, per a indicar on han de col·locar-se els elèctrodes. També aplicarà un gel sobre el cuir cabellut per col·locar els elèctrodes junt amb una pasta conductora, per a que s'adhereixin de manera correcta i per a millorar la qualitat del registre.  

Durant la prova, els elèctrodes es connecten amb cables conductors a la caixa d’entrades que amplifica el senyal de les ones cerebrals, i es realitza el registre en un ordinador.

Al pacient se'l convida a estar relaxat amb els ulls tancats, en una posició còmoda en un llit o en una butaca. En diversos moments, el tècnic demanarà que obri i tanqui els ulls. Se li demanarà que respiri de manera ràpida i profunda durant 3 minuts.

Se li col·locarà una llum davant dels ulls que emetrà ràfegues intermitents a diferents freqüències durant 2 minuts (entre ràfega i ràfega es demanarà al pacient que obri els ulls). Si el pacient ha realitzat una privació de son la nit anterior, es baixarà la intensitat de la llum de l'habitació i es convidarà al pacient a relaxar-se i adormir-se en el llit.  

En situacions especials, depenent de les característiques del pacient i del registre, se li demanarà que realitzi alguns càlculs simples, que llegeixi un paràgraf, observi una imatge fixa o obri i tanqui la mà.

Tota la prova és supervisada per un tècnic que serà responsable de la qualitat del registre i anotarà qualsevol incidència. Al pacient se li demana que si nota alguna anormalitat durant el registre avisi al tècnic.

El registre de l’EEG convencional sol ser de 30 minuts, i la preparació del pacient per a la prova també dura una mitja hora.  

El registre de l’EEG amb privació de son té una durada de 60 minuts. Consisteix en dues parts. La primera part es la mateixa que l’EEG convencional. En la segona part s'apaga de forma tènue la llum de l'habitació i es convida a dormir al pacient durant 30 minuts. En aquests casos l'estimulació lluminosa intermitent pot fer-se al final del registre.

El registre EEG per al diagnòstic de mort encefàlica ha de durar 30 minuts i inclourà l'estimulació lluminosa intermitent en dues ocasions i l'aplicació d'estímuls dolorosos al pacient, per a veure que el registre no canvia. En situacions especials, el metge pot sol·licitar un registre EEG durant diverses hores o durant diversos dies (monitoratge EEG), per la qual cosa haurà d'aplicar-se una solució al cuir cabellut perquè els elèctrodes no caiguin.

En acabar la prova, el tècnic retira els elèctrodes amb unes gases i alcohol, d'una forma ordenada i acurada per a no danyar el cuir cabellut al pacient. Durant aquest període de temps, que sol durar 5-10 minuts, el tècnic preguntarà al pacient si ha notat alguna cosa anormal durant la prova. Posteriorment, el pacient pot abandonar el centre hospitalari.  

El registre queda emmagatzemat digitalment i serà revisat per un metge que haurà de realitzar un informe. En l'informe ha de constar el nom del pacient, la seva edat i sexe, la medicació que pren, el motiu de consulta i la data de la realització i informe de la prova. En l'informe han d'aparèixer les condicions tècniques, els resultats, la seva interpretació, i les conclusions. L'informe del EEG ha d'arribar al metge que ha sol·licitat la prova, i d'acord amb el resultat s’actuarà de la manera més convenient dins del context de cada pacient.

L'electroencefalograma és un prova segura que s’utilitza des de fa més de 100 anys. Durant un EEG els elèctrodes no transmeten cap sensació, ni produeixen dolor, ni emeten descàrregues, només registren les ones cerebrals. El gel adherent i la pasta conductora no produeixen alteracions ni provoquen al·lèrgies. És possible, que si els elèctrodes no s'han col·locat de manera delicada puguin produir una petita irritació al cuir cabellut que desapareixerà al cap d'algunes hores.

Els EEG permeten detectar activitat epilèptica i, per això, s'efectuen durant la prova les anomenades tècniques de provocació, com la hiperventilació durant tres minuts, l'estimulació lluminosa intermitent i l'aparició de son després de la seva privació la nit anterior. Aquestes tècniques poden provocar crisis epilèptiques, per tant, és possible que durant la prova el pacient presenti convulsions o pèrdua de consciència. En aquest cas, el tècnic haurà de pitjar un botó d'alarma perquè acudeixi un metge.

En cas que es produeixi una crisi epilèptica, el primer que s’ha de fer és actuar amb professionalitat i mantenir la calma, ja que habitualment el pacient es recuperarà per complet uns minuts després de la crisi. S'han d'apartar objectes amb els quals es pugui colpejar i afluixar la roba massa ajustada (cinturó, coll de la camisa, corbata). No ha de posar-se cap objecte entre les dents. Quan ja han cessat les convulsions és aconsellable tombar-lo de costat. D'aquesta manera si es produeix un vòmit aquest no es quedarà a la boca ni passarà al sistema respiratori. També és important assegurar-se que les vies respiratòries estiguin lliures. Cal observar el que passa durant la crisi (desviació del cap, seqüència de moviments...). Durant els EEG es grava de manera rutinària en vídeo al pacient, i això permetrà posteriorment repassar les característiques de la crisi i correlacionar-les amb el registre EEG simultani.