Què és l’Hemodiàlisi?

Per realitzar l'hemodiàlisi es necessita un accés vascular que permeti la circulació d’un gran fluix de sang cap al dialitzador o filtre. Aquest accés pot ser una fístula arteriovenosa, anomenada FAVI, o un catèter vascular. 

Les venes, per la seva estretor, no es poden utilitzar per fer hemodiàlisi, perquè no permeten obtenir un fluix suficientment alt. Per aquest motiu, es realitza una fístula arteriovenosa, que consisteix en unir  mitjançant una intervenció quirúrgica, que en la majoria de casos es realitza de manera ambulatòria i amb anestèsia local, una artèria amb una vena propera. La força de la sang que circula per l’artèria i passa a la vena, permetrà que la vena s’eixampli i pugui  obtenir-se un fluix necessari per a realitzar la diàlisi. Al cap de 4-6 setmanes, la vena estarà suficientment dilatada per poder realitzar les puncions repetides que són necessàries per a  les sessions d’hemodiàlisi. 

En algunes ocasions, la unió entre l’artèria i la vena es realitza mitjançant la interposició d’un fragment de pròtesi, el que es coneix com fístula arteriovenosa protèsica. 

El catèter vascular és un accés que consisteix en col•locar un tub en una vena gruixuda de l‘organisme a nivell del coll o de la cuixa. Normalment, el catèter és un accés vascular provisional perquè té el risc d’infectar-se, però pot ser definitiu quan no és possible aconseguir una fístula arteriovenosa adequada. A l’igual que la fístula,  es realitza habitualment amb anestèsia local i no requereix ingrés hospitalari.  

El pacient ha de realitzar hemodiàlisi tres dies a la setmana en dies alterns i sessions d’entre quatre o cinc hores.  En alguns casos, pot ser necessari augmentar  la freqüència o la durada de les sessions d’hemodiàlisi.

Aquest tractament es pot realitzar en un centre de diàlisi especialitzat (hemodiàlisi ambulatòria) o en el domicili (hemodiàlisi domiciliària).

L’hemodiàlisi domiciliària té l’avantatge de no requerir desplaçament i permetre una major flexibilitat horària. És necessari un aprenentatge previ tant del pacient com de la persona de recolzament, d’entre dos o tres mesos, abans de començar les sessions.