Preguntes freqüents sobre el Tumor Cerebral

El temps que dura una intervenció quirúrgica d'un tumor cerebral depèn de molts factors. Es necessita més o menys temps quirúrgic en funció del tipus d'anestèsia que rep el pacient (major en el pacient despert); dels recursos tecnològics que s'utilitzin (major si s'utilitza registre neurofisiològic, neuronavegador, ressonància intraoperatoria ...); del tipus i localització del tumor (més gran si el tumor està localitzat en zones funcionals o profundes) i del despertar del pacient (més allargat segons el temps i agressió quirúrgica). En general, una cirurgia d'un tumor cerebral sol durar de mitjana unes 6-7 hores, encara que, en casos excepcionals, pot arribar a durar més de 12 hores.

Hi ha estudis científics que han demostrat que rasurar completament el cuir cabellut no disminueix la taxa, ja de per si petita, d'infecció. Per aquest motiu, com a norma general, no es rasura el cabell al pacient per a una cirurgia. Normalment, al propi quiròfan es rasura la línia de pell que correspondrà a la ferida quirúrgica. Des del punt de vista estètic i psicològic aquest fet és beneficiós per al pacient.

La cirurgia s'estableix en el tumor cerebral com un tractament o eina de diagnòstic gairebé imprescindible. En general, la cirurgia és el primer pas i només es pot evitar en determinades ocasions en pacients que tenen un mal estat general, o bé en pacients que tenen tumors no accessibles o inoperables.

Encara que es s'extirpi tota la lesió que s'observa en les proves realitzades al pacient, és possible que quedin zones residuals microscòpiques de tumor que produeixin una reaparició del tumor al cap del temps. En els casos en què l'extirpació del tumor és parcial, aquesta possibilitat és més gran. Per aquest motiu, en funció del nom i cognoms del tumor, s'hauran d'aplicar, en moltes ocasions, teràpies complementàries com la quimioteràpia o la radioteràpia.

En general s'utilitzen tots els mitjans durant la cirurgia per evitar al màxim les seqüeles postoperatòries. Tot i això, el risc no és nul. Si es produeixen seqüeles, en la majoria dels casos aquestes són recuperables amb un bon programa de rehabilitació. Dependrà al seu torn de l'edat del pacient i la severitat de la seqüela. El temps de recuperació, en general, de qualsevol lesió del sistema nerviós se situa entre 6 mesos i un any. A partir de l'any, pot ser que la seqüela sigui permanent.

La cirurgia amb el pacient despert es porta a terme quan el tumor se situa en àrees relacionades amb el llenguatge, o bé quan es vol preservar qualsevol funció cerebral que requereix tenir el pacient conscient per explorar-lo durant la cirurgia. En aquestes intervencions, el pacient, normalment, està plenament conscient només durant l'extirpació del tumor (fase cerebral). En l'obertura i tancament, el pacient està sedat i tota l'àrea de pell, múscul, os i meninge s’anestesien de forma local. El teixit cerebral no té receptors del dolor, per la qual cosa durant l'estimulació cerebral no es nota cap dolor. En general, aquest tipus de cirurgia està molt estandarditzada. Tot i això, el pacient ha de reunir una sèrie de qualitats psicològiques per afrontar aquesta cirurgia amb èxit.

La quimio i radioteràpia aplicable a tumors cerebrals sol ser ben tolerada, tot i que en determinades pautes s'utilitzen agents de quimioteràpia més agressius. En general, no s’acostuma a perdre el cabell amb aquestes teràpies i, tot i que s'han de fer controls analítics i metges, els efectes secundaris produïts són escassos.

Si el tumor torna a créixer en un temps acceptable i el creixement es produeix en una àrea resecable, es pot plantejar realitzar de nou una intervenció quirúrgica. De vegades, una zona tumoral no es pot extirpar en una primera cirurgia i, en canvi, gràcies a la plasticitat neuronal (capacitat de les neurones per acollir altres funcions que s'estan fent malbé) les zones no extirpables poden arribar a ser-ho amb certa seguretat.

El transport aeri suposa un problema després d'una cirurgia cranial, ja que, normalment, queda aire residual intracranial. A la cabina de l'avió, tot i la pressurització, la pressió és menor que a la zona d'enlairament. Per aquest motiu, a l'enlairar, l'aire contingut en una cavitat tendeix a expandir-se i, si això succeeix a l'interior del crani, les conseqüències poden ser fatals. Normalment, es necessita un mínim de tres setmanes perquè l'aire postquirúrgic es reabsorbeixi i no sigui un problema per viatjar en avió.

Si no es produeixen complicacions amb la cirurgia, normalment, el pacient requereix 24 hores d'estada a cures intensives, dues o tres setmanes de convalescència (amb baixa activitat, equilibrant temps dedicats a passejar, a estar assegut i descansar en un llit). Després de la tercera setmana, es considera que el pacient pot normalitzar la seva vida de manera progressiva. L'exercici físic intens es desaconsella com a mínim fins al mes i mig de la intervenció.