Preguntes freqüents del Trastorn d´Ansietat per Malaltia

No. Les persones amb aquest trastorn tenen sensacions físiques (símptomes) reals, el problema principal és que les interpreten com a senyal d´alguna malaltia.

Altres trastorns mentals presenten símptomes que poden ser semblants al trastorn d´ansietat per malaltia. Algunes persones amb fòbies específiques tenen molta por a alguns procediments mèdics, per exemple, fer-se una ressonància magnètica per la por dels espais tancats. En els trastorns de pànic o  d´angoixa, la persona es preocupa per sensacions que impliquen algun perill imminent (en el mateix moment, quan té atacs de pànic). En el trastorn d´ansietat generalitzada, la persona es pot preocupar de manera excessiva per la salut d´altres. En el trastorn obsessivocompulsiu, algunes persones poden tenir obsessions o compulsions relacionades amb sensacions físiques. Alguns d´aquests trastorns es poden donar al mateix temps. Un professional de la salut valorarà quin és el diagnòstic que més s´ajusta a allò que li passa.  

La teràpia cognitivoconductual és un tipus de tractament psicològic actiu, en què la persona ha de dedicar un temps cada dia a practicar algunes habilitats o tasques. En el trastorn d´ansietat per malaltia, la teràpia cognitivoconductual implica identificar les sensacions temudes i/o evitades, aprendre a afrontar-les i posar a prova noves maneres de gestionar aquestes sensacions.

En el trastorn d´ansietat per malaltia es considera que la millor opció és la teràpia cognitivoconductual. No obstant, en el nostre context pot ser difícil accedir a aquest tipus de tractament, ja que no tots els professionals que fan tractament psicològic tenen experiència en la seva aplicació. A la pràctica, els tractaments psicofarmacològics, que s´ha vist que són eficaços per al trastorn (inhibidors selectius de la recaptació de serotonina), poden ser més accessibles, ja que es poden prescriure des d´Atenció Primària i són emprats habitualment en psiquiatria.

Sí. Els dos tipus de tractament es poden combinar.

No es coneix què fa que algú respongui a la teràpia cognitivoconductual. Però si la persona s´implica en complir el seu tractament (intenta fer les tasques que proposa el/la terapeuta), és més probable que millori.