Preguntes freqüents del Trastorn d'Ansietat per Malaltia

No. Les persones amb aquest trastorn tenen sensacions físiques (símptomes) reals, el problema principal és que les interpreten com a senyal d'alguna malaltia.

Altres trastorns mentals presenten símptomes que poden ser semblants al trastorn d'ansietat per malaltia. Algunes persones amb fòbies específiques tenen molta por a alguns procediments mèdics, per exemple, fer-se una ressonància magnètica per la por dels espais tancats. En els trastorns de pànic o d'angoixa, la persona es preocupa per sensacions que impliquen algun perill imminent (en el mateix moment, quan té atacs de pànic). En el trastorn d'ansietat generalitzada, la persona es pot preocupar de manera excessiva per la salut d'altres. En el trastorn obsessivocompulsiu (TOC), algunes persones poden tenir obsessions o compulsions relacionades amb sensacions físiques. Alguns d'aquests trastorns es poden donar al mateix temps. Un professional de la salut valorarà quin és el diagnòstic que més s'ajusta a allò que li passa.  

La teràpia cognitivoconductual és un tipus de tractament psicològic actiu, en què la persona ha de dedicar un temps cada dia a practicar algunes habilitats o tasques. En el trastorn d'ansietat per malaltia, la teràpia cognitivoconductual implica identificar les sensacions temudes i/o evitades, aprendre a afrontar-les i posar a prova noves maneres de gestionar aquestes sensacions.

En el trastorn d'ansietat per malaltia es considera que la millor opció és la teràpia cognitivoconductual. No obstant, en el nostre context pot ser difícil accedir a aquest tipus de tractament, ja que no tots els professionals que fan tractament psicològic tenen experiència en la seva aplicació. A la pràctica, els tractaments psicofarmacològics, que s'ha vist que són eficaços per al trastorn (inhibidors selectius de la recaptació de serotonina), poden ser més accessibles, ja que es poden prescriure des d'Atenció Primària i són emprats habitualment en psiquiatria.

Sí. Els dos tipus de tractament es poden combinar.

No es coneix què fa que algú respongui a la teràpia cognitivoconductual. Però si la persona s'implica en complir el seu tractament (intenta fer les tasques que proposa el/la terapeuta), és més probable que millori.