Proves per diagnosticar les Metàstasis Hepàtiques

Història clínica. Avaluació de la història clínica del pacient.

Anàlisi de sang. Inclou paràmetres per valorar com funciona el fetge (AST, ALT, GOT, GPT, FA, Bilirubina); la coagulació (una de les funcions del fetge) a través de Quick, TTP TTPA, INR, així com la síntesi de proteïnes i marcadors tumorals són específics dels diferents tipus de càncer (CEA que és més específic de tumors digestius com el de còlon i Ca 19.9 d'un altre tipus de càncer com el de pàncrees i de via biliars).

Estudi d'extensió. Són les diferents proves que realitzen per saber les parts de l'organisme afectades per un càncer: Tomografia Axial Informatitzada (TAC); Ressonància Magnètica (RM); Tomografia per Emissió de Positrons (PET).

Tomografia computada (TC o escàner). És la prova fonamental per realitzar un diagnòstic inicial de metàstasis hepàtiques. Amb aquesta prova es pot tenir una avaluació inicial molt detallada del nombre de lesions existents en el fetge, de la seva localització i de l'afectació d'estructures imprescindibles per al funcionament del fetge (la vena porta, vena suprahepàtica, arbre biliar).

Ressonància magnètica nuclear (RMN). Encara que no de forma sistemàtica, a vegades, es precisa la realització d'aquesta prova per completar troballes obtingudes en el TAC.

Tomografia per emissió de positrons-TAC (PET-TAC). Avaluació radiològic-metabòlica tumoral. És una prova complexa que realitza un escombratge de tot el cos per diagnosticar metàstasi en altres parts del cos o, quan existeixen dubtes sobre si una lesió és o no una metàstasi, és una manera adequada per poder diferenciar entre una lesió maligna d'una benigna.