Preguntes freqüents sobre Leucèmia Mieloide Aguda

No. A dia d'avui els estudis realitzats en aquest camp sostenen que la leucèmia no és hereditària sinó adquirida.

No. La leucèmia no és una malaltia contagiosa. Les mesures de precaució que es prenen en relació al pacient -per exemple, l'ús d'una màscara de filtre- són per evitar que el malalt s'infecti amb qualsevol virus/bacteri que pugui agreujar el seu estat de salut, ja que, a conseqüència de la quimioteràpia, té les defenses baixes i és més vulnerable.

Dependrà del tipus de tractament que l'equip mèdic decideixi administrar per a cada cas. Hi ha tractaments que poden realitzar-se de forma ambulatòria i altres requereixen hospitalització.

Sí. En la majoria dels casos pot afectar la fertilitat, encara que no tots els fàrmacs citotòxics tenen el mateix potencial. Després del tractament es pot avaluar, en cas necessari, la funció reproductora amb els professionals corresponents. No en tots els casos es veu afectada de manera definitiva ja que hi ha pacients que després d'anys de curació han estat mares/pares.

No totes les LMAS requereixen realitzar posteriorment un trasplantament de medul·la. Depèn de diversos factors com l'edat, l'estat de salut, el tipus de leucèmia, la resposta al tractament previ, així com de la disponibilitat de donant compatible.

En els trasplantaments al·logènics les cèl·lules mare s'obtenen d'un donant sa compatible. Quan es tracta d'un familiar del mateix pacient -generalment germà/a- s'anomena donant emparentat, i si no es disposa d'un familiar directe compatible s'ha d'iniciar una recerca de donant no emparentat en els diferents registres internacionals. També poden ser donants en alguns casos els pares o fills dels pacients.

Ha d'acudir immediatament a l'hospital. La febre es tracta d'un mecanisme de defensa que té l'organisme per indicar, probablement, la presència d'una infecció. Després d'un tractament amb quimioteràpia les defenses són molt baixes i s'ha d'extremar la precaució per evitar complicacions. A l'hospital, després d'una exploració per confirmar el motiu de la febre i l'estat de les seves defenses, l'equip mèdic determinarà la necessitat d'administrar antibiòtics i/o ingrés hospitalari.

En la mesura del possible es recomana anar acompanyat.

Ha de consultar sempre amb el seu l'equip mèdic la possibilitat de realitzar aquestes teràpies. És un terme molt ampli, algunes es desaconsellen i altres no estan contraindicades.

Es poden mantenir relacions sexuals sempre que l'estat general del pacient ho permeti. Tot i que el tractament redueix les probabilitats de quedar-se embarassada, s'han de prendre mesures de protecció per evitar embarassos.

Pot tenir caiguda del cabell (alopècia). Es produeix per l'acció dels diferents fàrmacs sobre el fol·licle pilós que provoquen la seva destrucció. És un efecte secundari que no apareix sempre, ja que depèn del tipus de medicament empleat. Així mateix, hi ha la possibilitat que la caiguda de pèl sigui generalitzada, és a dir, que a més d'afectar el cuir cabellut, ho faci a altres parts del cos, com les aixelles, braços, cames, celles, pestanyes ... És un efecte reversible -el cabell sol tornar a créixer als 2 o 3 mesos després de finalitzar el tractament-, encara que de vegades el cabell pot créixer amb característiques diferents a les originals. També pot aparèixer enrogiment (eritema), sequedat i descamació de la pell. Les ungles poden tornar-se de coloració fosca, trencadisses, trencar-se amb facilitat i aparèixer bandes verticals en elles. Igualment, és freqüent durant el tractament sentir-se més cansat.