Proves per diagnosticar l'Hipotiroïdisme

Analítica de sang. La prova més sensible és el mesurament de la tirotropina o hormona estimulant de la tiroide (TSH). Una TSH alta, en general, significa hipotiroïdisme. La següent prova és la determinació de la tiroxina circulant activa, la tiroxina lliure (T4L), que està baixa en l'hipotiroïdisme, encara que en alguns casos pot estar normal i indicar una situació d'hipotiroïdisme sense símptomes. Si la TSH i la T4L són baixes significa que el funcionament de la tiroide és el correcte i l'hipotiroïdisme està causat per una falta de TSH. És degut a que la glàndula hipòfisi en detectar baixos nivells de T4L no és capaç d'augmentar l'alliberament de TSH, per la qual cosa no estimula la tiroide a produir més hormones i provoca que el pacient tingui hipotiroïdisme.  

Els paràmetres bioquímics generals com el colesterol, les transaminases del fetge o el sucre en sang (glucèmia) poden presentar variacions transitòries en el curs de la malaltia perquè la glàndula tiroide és la principal controladora del metabolisme.  

Per saber si es tracta d'una malaltia autoimmune, deguda a una reacció exagerada del propi sistema immune contra la tiroide, es determinen anticossos “antitiroidals”: anticossos antiperoxidasa (antiTPO) i antitiroglobulina (antiTG). 

Proves d’imatge. Se solen utilitzar per a l'estudi morfològic dels nòduls o goll associat a l'hipotiroïdisme, però no per a l'hipotiroïdisme.