Tractament del Galindó
El tractament mèdic no permet corregir la deformació, només alleujar la pressió sobre el galindó i els dits del peu propers al dit gros.
El tractament mèdic es basa en:
L'ús d'un calçat ample i adequat per a caminar.
El consum d'antiinflamatoris i l'aplicació de cures locals.
L'ús d'ortesi (plantilles).
Tractament quirúrgic.
Exercicis de reeducació del peu.
El tractament farmacològic utilitzat és per a tractar el dolor (analgèsic o antiinflamatori) ja sigui oral o tòpic, que es prescriu de manera puntual com tractament simptomàtic. Aquest tractament no millora la deformitat, ni la majoria de símptomes relacionats amb el mal recolzament i excés de pressió.
Existeixen en el mercat nombrosos aparells ortopèdics:
- Espaiadors o protectors. Alleugen la pressió sobre les zones prominents o deformades. En general, són ortesi amb materials capaços de reduir la pressió (silicones). Aquests materials es poden adquirir prefabricats amb formes predefinides, o bé, poden realitzar-se a mida.
- Correctors. El seu objectiu és impedir que el galindó evolucioni i alleujar els símptomes. Aquests dispositius ortopèdics poden ser d'utilitat en etapes incipients, però no quan la deformitat ja és important.
- Plantilles. Alleugen el dolor mentre es camina i corregeix el desequilibri de la falta de suport. No permeten la millora en la posició del dit gros.
En el cas que el tractament conservador no alleugi els símptomes, existeixen múltiples tècniques quirúrgiques descrites per al tractament de l'hàl·lux valg. El tractament de cada pacient és individualitzat i es tenen en compte factors com el tipus i grau de la deformitat; característiques del peu, malalties prèvies i l'edat, entre d'altres.
En la majoria de casos la simple escissió o raspat del galindó no és suficient perquè no corregeix la deformitat o fa que aquesta reaparegui.
En l'actualitat, en gairebé tots els casos es realitza una cirurgia ambulatòria amb anestèsia local de manera que, habitualment, el pacient se'n pot anar a casa el mateix dia de la intervenció.
És important aclarir, que la tècnica de làser no s'utilitza ni s'ha utilitzat enlloc del món per a operar el hàl·lux valg. No obstant, existeix aquesta falsa creença en haver-hi tècniques quirúrgiques que permeten operar mitjançant petites incisions, conegudes com cirurgia percutània o mínimament invasiva. Aquesta tècnica, com qualsevol altra, té les seves indicacions i limitacions i ha de ser ben indicada segons la necessitat de cada cas.
La intervención fue muy bien, muy rápida, y la verdad es que me esperaba mucho más dolor.
Aspectes a tenir en compte després de la intervenció de galindó
- El pacient pot afermar el peu des del dia següent de l’operació, utilitzant sabates especials amb suport sobre el taló durant 2 o 4 setmanes.
- Mantenir el peu elevat per afavorir el retorn venós.
- Durant 2 o 4 setmanes cal portar un embenat específic que setmanalment es canvia a consultes externes.
- Rentar amb aigua i sabó i eixugar bé la ferida una vegada cicatritzada i retirat l'embenat.
- Després de 15 dies de l'operació, realitzar exercicis d'auto-reeducació.
- A partir de la tercera setmana de la intervenció, es poden realitzar sessions de kinesiteràpia, tècnica que tracta algunes deformacions dels ossos a través dels moviments actius o passius del cos o d'una part del mateix.
- Al cap de dos mesos de l'operació, i sempre sota control mèdic, es pot començar a caminar a pas moderat.
La reeducació és important com a tractament postoperatori perquè, a través de modalitats d'exercicis, permet recuperar la flexibilitat articular del dit del peu operat.
- Auto-reeducació de l'hàl·lux valg operat. Forma part del procés de curació i prevé la rigidesa del dit gros del peu. Generalment, s'inicia quinze dies després de la intervenció, segons un protocol ben definit.
- Exercici de mobilització. Després de l'operació i durant les quatre primeres setmanes, s'han de moure els dits del peu per drenar el líquid de l'edema i augmentar l'amplitud articular.
¿Com realitzar aquest exercici?
Moure el dit gros amb el polze cap avall, de manera suau i progressiva. El moviment pot ser renovat per a cada dit del peu, amb la finalitat de prevenir la immobilització de les articulacions (anquilosi).
- Després d'un mes. Les primeres vegades un especialista ajuda el pacient a caminar sense sabates i sobre el taló. Durant aquest període es reeduca el recolzament propulsiu del dit gros del peu; i es realitzen massatges de les cicatrius i drenatges limfàtics manuals per a reduir l'edema. En aquesta etapa és primordial no caminar sobre la vora externa del peu, per evitar sofrir el risc de desviar de nou el dit gros del peu.
Dins de les complicacions del tractament quirúrgic, poden incloure's les comunes de qualsevol cirurgia de l'aparell locomotor. Entre elles, cal destacar:
- les infeccions, que afortunadament són de baixa incidència;
- els problemes en la curació de l'os (consolidació) i
- la reaparició de la deformitat, a pesar de la millora en les tècniques quirúrgiques.
Informació documentada per:
Publicat: 20 febrer de 2018
Actualitzat: 20 febrer de 2018
Subscriu-te
Rep informació cada cop que aquest contingut s'actualitzi.
Gràcies per subscriure-t'hi!
Si es la primera vegada que et subscrius rebrás un mail de confirmació, comprova la teva safata d'entrada.