Preguntes freqüents sobre els Defectes Refractius

L'origen de la miopia no està del tot clar, però influeixen dos factors, d'una banda, causes genètiques i, de l'altra, el fet que els menors actualment passen menys temps a l'aire lliure. S'ha vist que els nens en edat de l'escola primària que dediquen menys de 45 minuts al dia a l'aire lliure tenen un major risc de miopia que aquells que dediquen dues hores. 

Encara que els nens ara passen més temps fent servir pantalles, no hi ha un vincle comprovat amb la miopia. Persones que passen més temps en educació i els nens que llegeixen contínuament tenen un major risc de ser miop, però diversos estudis d'investigació mostren que el temps dedicat a "tasques properes" no vol dir desenvolupar miopia. 

En els primers anys després del naixement, els nostres globus oculars creixen uns pocs mil·límetres. A continuació, van creixent molt lentament durant uns pocs anys i deixen de créixer al voltant dels 12-13 anys. En alguns nens, el globus ocular creix massa per la força de la lent, i pot seguir creixent després de l'edat en què normalment s'atura. 

La miopia es mesura en diòptries. Habitualment el canvi és fins a una mitjana de 0.5 diòptries per any en el nen i adolescent, però sovint es veuen canvis en un temps més curt, especialment quan els nens es tornen sobtadament més alts ( "l'estirada" de la pubertat). 

No. La presbícia és una pèrdua progressiva a causa de l'edat, i com a tal, no podem evitar la seva progressió. Tant si ens posem ulleres com si no ens les posem, la progressió serà la mateixa. 

Si bé és cert, que, en els inicis de la presbícia, encara conservem certa capacitat d'acomodació, de manera que, fent certs exercicis o forçant la vista, serem capaços de millorar l'enfocament, encara que amb la progressió de la presbícia anirem perdent aquesta capacitat i la necessitat de portar ulleres serà inevitable. 

No. Són dues condicions oculars contràries. Mai es pot tenir hipermetropia i miopia a la vegada. 

La hipermetropia és una falta de potència de l'ull (o bé perquè és curt, o bé perquè les lents de l'ull són poc potents) i la miopia és un excés de potència de l'ull (bé perquè l'ull és llarg o perquè les lents de l'ull són massa potents). 

El que sí es pot tenir és hipermetropia i astigmatisme o miopia i astigmatisme.

No. La hipermetropia i la presbícia no són el mateix, encara que moltes vegades a la hipermetropia també se l'anomena de forma errònia vista cansada, ja que els símptomes solen ser similars. 

La hipermetropia és un defecte refractiu de l'ull provocat per les característiques d'aquest (o bé perquè l'ull és curt, o bé perquè la còrnia i el cristal·lí són poc potents i les imatges no s'enfoquen a la retina, provocant visió borrosa de prop). En canvi, la presbícia, és una dificultat d'enfocament en visió propera a causa de l'edat. A partir dels 40-45 anys l'ull va perdent progressivament la capacitat d'acomodació provocant una dificultat en l'enfocament de les coses properes. 

Sí. La presbícia és una causa de l'edat, per tant, de jove es pot tenir hipermetropia o miopia i/o astigmatisme i a partir dels 40-45 anys aparèixer la presbícia.