Diagnòstic

El diagnòstic de la carcinomatosi peritoneal es basa en tècniques radiològiques i en l’avaluació quirúrgica. Determinar la gravetat de la carcinomatosi és un requisit fonamental per establir un tractament adequat.

La tomografia axial computeritzada (TC), la ressonància magnètica (RMN) i la tomografia amb emissió de positrons (PET) són les proves preoperatòries per al diagnòstic de la carcinomatosi. De vegades cal fer proves més invasives com les biòpsies.

Aquestes són les característiques de cadascuna de les proves diagnòstiques:

• La tomografia axial computeritzada pot detectar lesions de mida igual o superior a 5mm i té una sensibilitat (una capacitat de detectar imatges que realment són patològiques) del 70% en lesions de 2cm. També podeu detectar signes indirectes de malaltia peritoneal, com l'acumulació de líquid a l'abdomen.  
• La ressonància magnètica té més sensibilitat en la detecció de nòduls de totes les mides. La seva sensibilitat pot arribar a ser del 85-90% en lesions inferiors de 1cm.  
• La PET detecta el metabolisme més ràpid de les cèl·lules tumorals. La seva sensibilitat davant de la carcinomatosi peritoneal varia entre el 58-100%. Alguns tumors, com els mucinosos, no són detectables (falsos negatius), i algunes lesions inflamatòries poden simular el comportament de les cèl·lules tumorals (falsos positius).
• L'exploració quirúrgica és l'únic mètode amb una sensibilitat d'aproximadament el 100% en la detecció de carcinomatosi peritoneal. Permet la presa de mostres de teixit i líquid per fer un diagnòstic posterior al laboratori. El mètode més utilitzat és la cirurgia per laparoscòpia.  

La classificació segons l'extensió de malaltia peritoneal és important tant pel tractament com pel pronòstic de la malaltia.

La classificació més precisa fins ara es basa en la quantificació del volum de carcinomatosi segons la mida dels tumors i la seva localització a la cavitat abdominal. Es fa servir una escala que va del 0 al 39.

En alguns casos, el diagnòstic de carcinomatosi és causal durant l'acte quirúrgic i pot variar el pla terapèutic traçat inicialment.

La presència d'altres metàstasis en altres òrgans és freqüent en els pacients amb carcinomatosi. Cal valorar diversos paràmetres com l'estat nutricional del pacient, el resultat de les analítiques o la resposta a la quimioteràpia per fer-ne un diagnòstic exacte. Es requereix, per tant, un equip multidisciplinari per al diagnòstic correcte de la CP.