Proves i diagnòstic del Càncer de Pell

Si en observar la pell el metge considera que la lesió pot ser un càncer de pell, tractarà d'extirpar tota la lesió, sempre que sigui possible, o bé, si és molt gran, obtenir una mostra per ser examinada amb un microscopi. Això és el que es coneix com a biòpsia de pell.

Hi ha moltes maneres de fer una biòpsia de pell. El metge pot optar per un o altre mètode tenint en compte la mesura de l'àrea afectada, la seva localització en el cos i altres factors. Qualsevol biòpsia és propensa a deixar almenys una petita cicatriu, pel que es recomana preguntar a l'equip de salut sobre això abans de la biòpsia.

Les biòpsies de la pell es fan amb anestèsia local (medicament que bloqueja el dolor), la qual s'injecta a l'àrea amb una agulla molt petita. És probable que se senti una petita punxada i una mica de cremor a mesura que s'injecta, però no ha de sentir cap dolor durant la biòpsia.

En alguns casos, és necessari realitzar biòpsies en altres àrees que no sigui la pell. Per exemple, si s'ha fet un diagnòstic de melanoma, es poden realitzar biòpsies dels ganglis limfàtics adjacents per determinar si el càncer s'ha propagat per ells.

En el cas de diagnòstic de melanoma, si cal, es realitza una biòpsia de gangli limfàtic sentinella per determinar l'extensió del tumor i si la malaltia s'ha propagat, així com establir les opcions de tractament. A aquests primers ganglis limfàtics se'ls denomina ganglis sentinelles (per ser d'alguna forma els "vigilants" que adverteixen de la presència del tumor).

Per trobar el gangli sentinella (o ganglis), el professional en medicina nuclear injecta una petita quantitat d'una substància radioactiva a l'àrea del melanoma. Un cop la substància arriba a les àrees dels ganglis limfàtics properes al tumor, s'usa una càmera especial per veure si la substància radioactiva s'acumula en un o més ganglis limfàtics sentinelles.

Una vegada que la zona radioactiva s'ha marcat, es realitza la cirurgia el pacient i s'injecta un colorant de color morat en el mateix lloc que la substància radioactiva. A continuació, es fa una petita incisió, a la zona marcada i es revisen els ganglis limfàtics per trobar quin (o quines) s'han tenyit. Aquests ganglis limfàtics sentinelles s'extirpen i s'observen amb un microscopi.

Si no hi ha cèl·lules de melanoma en els ganglis sentinelles, no hi ha necessitat de realitzar cirurgia addicional de gangli limfàtic, ja que és molt poc probable que el melanoma s'hagi propagat més enllà d'aquest punt. Si es troben cèl·lules de melanoma en el gangli sentinella, els ganglis limfàtics restants en aquesta àrea s'extirpen i són examinats amb un microscopi. Això es coneix com dissecció de ganglis limfàtics.
Si un gangli limfàtic proper a un melanoma és anormalment gran, amb probabilitat no serà necessari realitzar la biòpsia de gangli sentinella, simplement es fa una biòpsia del gangli engrandit.

Proves de laboratori de les mostres de biòpsia

Les mostres que s'obtenen de qualsevol biòpsia s'envien a un laboratori, on l'especialista (patòleg) analitza amb un microscopi si hi ha cèl·lules de melanoma. Sovint, les mostres de pell s'envien a un dermatopatòleg, expert en diagnòstics, a partir de mostres de pell.

Si el metge no pot indicar amb seguretat quines cèl·lules de melanoma apareixen a la mostra, es realitzen proves específiques per tractar de confirmar el diagnòstic (immunohistoquímica (IHC), hibridació fluorescent in situ (FISH) i hibridació genòmica comparada (CGH )).

En el cas que les mostres continguin cèl·lules de melanoma, el patòleg valora les característiques més importants, com el gruix del tumor i la part de cèl·lules que s'estan dividint de forma ràpida (índex mitòtic). Aquestes característiques ajuden a determinar l'etapa (estadi) del melanoma i les opcions de tractament i pronòstic.

En els casos de melanoma avançat, es realitzen proves a les mostres obtingudes amb biòpsia per determinar si les cèl·lules presenten mutacions en certs gens, com el gen BRAF. Aproximadament, la meitat dels melanomes presenten mutacions BRAF. Alguns dels medicaments més nous per tractar melanomes avançats probablement només tenen efecte si les cèl·lules presenten mutacions BRAF. Per tant, aquesta prova és important per ajudar a determinar les opcions de tractament.